Dones que cuiden persones grans per 300 euros o netegen més de 25 habitacions al dia per 600. Són alguns dels exemples dels col·lectius de treballadores com el Sindicat de Cuidadores sense Papers, les netejadores de Can Ruti o les Kellys, que han entomat la lluita organitzada com a via per a sortir de la precarietat. I és que la bretxa de gènere s'amplia cada vegada més al graó més baix de l'escala salarial. Segons dades del 2017, les dones amb sous més baixos cobren un 34,4% menys que els homes.

Les treballadores reivindiquen la seva feina de cara a l'aturada del diumenge 8 de març, un dia que, recorden, no és festiu per moltes dones del sector de les cures, a l'hostaleria, al comerç, a l'atenció al client, als hospitals, o el transport.

El treball de cures, de la llar, la neteja, l'hostaleria i la restauració són els sectors que ocupen la franja més precària del mercat i estan molt feminitzats. I la gran majoria d'aquestes feines són ocupades per dones que no poden aspirar a una promoció professional, un fenomen conegut com el 'terra enganxós', apunta la doctora en Dret i professora titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la UB, Raquel Serrano.

"Totes les desigualtats que veiem al mercat laboral estan travessades per la infravaloració del treball femení, ni el treball de cures està valorat ni tampoc els sectors feminitzats", afirma. Una situació que, segons diu, es pot agreujar en el futur, ja que aquestes professions poc qualificades poden desaparèixer en el procés de digitalització de l'economia.

El futur del moviment feminista ha de passar per sindicar-se i mobilitzar-se, apunta Vania Arana, portaveu de les Kellys, l'associació en defensa de les cambreres de pis. La representant del grup que ha sigut la punta de llança de la reivindicació per la millora de les condicions de feina d'aquestes treballadores posa d'exemple la seva mobilització des del 2016, que va comportar el canvi del conveni d'hostaleria. L'acord ha permès que, entre altres coses, les treballadores subcontractades puguin beure aigua dels hotels on treballen.

Arana ha treballat 20 anys com a cambrera de pis en una empresa externalitzada a hotels de Barcelona, cobrant menys de dos euros per cada habitació, un sou molt inferior al dels cambrers que desenvolupaven una tasca en el mateix establiment. Segons la normativa vigent, les diferències de sou entre aquests tipus de feines s'han de justificar de manera "objectiva i raonable".

La feina que duen a terme les Kellys i altres dones de la franja més baixa de l'escala salarial no entra dins la categoria de 'terra enganxós', diu Arana. "Nosaltres estem per sota, a l'inframón. No podem ni arribar a aquest terra, perquè estem esclavitzades", assegura.

La lluita de les Kellys s'ha fet al marge dels sindicats majoritaris, "liderats i pensats exclusivament per homes", i que han fet una feina "nul·la" per ajudar a les dones precàries, apunta Arana.

També al marge de les organitzacions de treballadors majoritaris s'ha teixit el Sindicat de Cuidadores Sense Papers, una agrupació creada aquest febrer per una vintena de dones per sortir de la situació de precarietat en què es troben les estrangeres que treballen oferint serveis de la llar.

Les treballadores de la llar majoritàriament són dones migrades que arriben a Catalunya sense una xarxa familiar. Segons dades de l'Enquesta de Població Activa, de les 105.200 persones que treballen amb afiliació al sistema especial de la llar, 65.000 tenen nacionalitat estrangera, i entre 35.000 i 43.000 estan en situació d'economia submergida.

Flavia Ovejero, una de les fundadores del sindicat, explica a l'ACN que en la primera feina que va trobar a Catalunya va patir assetjament sexual i, quan va decidir marxar, els seus caps es van negar a pagar-li tot el temps que havia treballat. "Es pensen que si no tens contracte ni papers no tens dret, i no és així," lamenta.

Les creadores de l'organització volen que funcioni com una oficina de reclamacions i drets per a les treballadores del sector. "Hem de lluitar, ara només estem començant, però hem d'ensenyar a les altres que no s'ha de tenir por. Nosaltres ja hem donat la cara i seguirem", diu una altra de les membres, la Sílvia Sánchez. Sánchez va veure en el sindicalisme una manera de "rebre suport emocional", informar-se sobre tràmits per aconseguir els permisos de treball, i tenir una presència política i mediàtica per defensar-se de la "violència de gènere" que implica treballar sense horari ni contracte.

Un altre exemple de lluita sindical d'un col·lectiu feminitzat és el de les treballadores de l'Hospital Germans Trias, conegut com a 'Can Ruti'. Vinculades a la UGT, el personal protesta perquè no han recuperat els drets perduts durant la crisi tant pel que fa a salari, com pels dies personals de lliure disposició. El conjunt de netejadores de l'empresa CLECE reclamen millors condicions per agafar baixes o vacances o reducció de la jornada laboral. Unes millores que, segons la presidenta del comitè de l'empresa CLECE, Antonia Morejudo, només s'han revertit en el cas del personal mèdic, però no del de neteja. "La unió fa la força, animem a tothom que facin públic la precarietat que tenen i que s'uneixin a nosaltres perquè és tot el que tenim", assegura Morejudo.

El treball de cures remunerat s'afegeix al no remunerat: la neteja, la cura dels infants i familiars o la gestió de l'agenda familiar. Una feina que va representar el 14,9% del PIB a l'Estat el 2018 i que recau majoritàriament en les dones.