Quan les dones migren, sovint al país de destí els espera una feina relacionada amb les cures: rentar, cuidar infants, gent grans i un llarg etc., són les ocupacions recurrents, les quals desgraciadament van acompanyades de precarietat. Aquest fet se li suma la vulnerabilitat d'haver de regularitzar la seva situació administrativa en el nou país i els atacs racistes i xenòfobs que poden rebre. Justament, a aquesta discriminació afegida s'estan enfrontant ara dones russes treballadores de la llar.  El col·lectiu Micaela, que aplega treballadores de la llar i cuidadores migrades, avisa d'un augment de l'assetjament contra dones russes des de l'inici de la invasió a Ucraïna. La vicepresidenta de l'entitat, Gulnur Zamanova, ha explicat a l'ACN que el darrer cap de setmana van acomiadar una dona de 65 anys que cuidava un avi a Barcelona pel fet de ser russa.

"Hi ha por", admet Zamanova, que aquesta discriminació vagi a més perquè es tracta de "persones sense recursos que no recorreran a advocats i que acabaran perdonant". Zamanova recorda que elles no són les culpables de la guerra i que tampoc la volen. Esperen que les males accions dels que les discriminen recaiguin sobre la seva consciència: "Tal faran, tal trobaran".

 

La dona acomiadada treballava només els caps de setmana i l'acomiadament se li va comunicar aquest dissabte. "Fa unes setmanes em fenies fustigant fins que em van acomiadar", ha escrit la dona a les xarxes socials a través dels perfils del col·lectiu Micaela. En el seu lloc, segons ha explicat l'entitat, hi treballa ara una dona ucraïnesa. Es dona la circumstància, però, que tant la dona russa com la ucraïnesa es coneixien i es portaven bé entre elles. En aquest sentit, lamenten que la família de l'avi que va acomiadar la cuidadora russa reaccionessin de manera "salvatge i absurda" per "ignorància".

Ni còmplices, ni culpables 

Gulnur Zamanova defensa que les dones migrades russes no són ni responsables ni còmplices de la invasió de Vladímir Putin a Ucraïna. "No volem la guerra i no volem conflictes amb altres nacionalitats", afirma Zamanova, que insisteix a aclarir que ella, abans que russa, se sent baixkiriana, una de les repúbliques de la federació russa. El cas que detalla és de moment una anècdota, però tem que n'hi puguin haver més després de veure també altres casos d'assetjament a dones russes en espais públics. En aquest sentit, assegura que algunes dones tenen por a parlar en rus en públic pels recels que això pugui generar en algunes persones.

Fins ara, explica, els problemes i conflictes que anaven sorgint els anaven solucionant entre elles, es dedicaven a ajudar a trobar feina a altres dones i a defensar els drets del col·lectiu. La gestió de la discriminació de les dones russes, afirma, és una situació totalment nova que els costa digerir.