El nou Decret de guiatge turístic a Catalunya es troba a la fase final de redacció. Però és positiu pels guies turístics? Què comporta per als professionals del turisme? "El futur decret que regularà l’activitat dels guies habilitats estableix que qualsevol persona amb una titulació de l’àmbit turístic podrà exercir aquesta activitat –des de la Generalitat se’ns diu que Europa no permet fer exàmens de coneixement, i que només es pot habilitar com a guia qui hagi cursat formació reglada–", detalla Sílvia Company, guia habilitada per la Generalitat de Catalunya i secretària de l'Associació de Guies Habilitats per la Generalitat de Catalunya per un Turisme Responsable i de Qualitat (Aguicat).
A més a més, detalla que el decret també estableix que podrà obtenir l’habilitació qui tingui estudis superiors i realitzi un curs de capacitació professional, demostrant també que parla català, castellà i un altre idioma. "Celebrem que, per fi, es tornin a obrir les portes a nous companys, però considerem que aquestes titulacions són insuficients, ja que les hores del curs de capacitació dedicades a coneixements de Catalunya, així com també les hores dedicades a l’aprenentatge del guiatge, són molt poques". I subratlla que: "es tracta d’estudis massa generalistes, que passen de puntetes per la nostra professió".
"Els guies no 'fem' de guia"
Company està tipa que li preguntin: "I a part de fer de guia, de què treballes?". "Aquesta era i és una frase que ens diuen massa sovint. Però els guies no 'fem' de guia. No és un hobby, ni són unes pràctiques. Som guies professionals, és a dir, treballem i vivim del guiatge. I sí, a més a més, cobrem, perquè és la nostra feina. I també paguem impostos, i no, no vivim de les propines", detalla Company. Molta gent, però, encara no té clar què significa ben bé ser guia.
Carles Palacio
Segons el Comitè Europeu d’Estandardització, Company explica, "un guia és una persona que guia els visitants en l’idioma de la seva elecció i interpreta el patrimoni cultural i natural d’una zona per a la qual normalment posseeix una titulació específica, en general emesa o reconeguda per les autoritats competents". I en aquesta definició rau la llavor de tots els mals: 'normalment' i 'en general' ens indiquen que no es tracta d'una feina regulada, i per aquesta raó cada país en fa una interpretació diferent", exposa.
Aquesta habilitació, però, no és del tot fàcil d'aconseguir. O com a mínim, no ho era. "Fins l’any 2012, per obtenir el carnet de guia habilitat per la Generalitat, s’havia d'aprovar un examen per al qual s’havien de preparar uns 70 temes sobre història, art, tradicions, gestió de grups… Aquest examen no et feia millor guia, però obligava a invertir un temps preparant-te per ser-ho, i t’obria la porta al món del coneixement plural per tal de poder satisfer les preguntes dels més curiosos", explica.
Però des de llavors no s’han convocat més exàmens. I això ha fet que la situació dels guies a Catalunya s'hagi estancat. Les persones que s'han preparat per poder ser guies s'han trobat que no hi ha hagut més proves. Això fa, diu, que molts esperin un decret que els permeti habilitar-se.
Què passa als altres països?
Aquest canvi en el decret, però, perjudicarà els guies habilitats de Catalunya. "A França, Grècia i Viena exigeixen coneixements i anys d'estudi. Ja siguin estudiants d'Art, d’Història o de Turisme, tots han de demostrar coneixements del seu país, regió, etc. Estem parlant de cursos específics amb cara i ulls que han de fer els futurs guies per tal d’arribar als estàndards de qualitat que tenen als seus països", insisteix Company.
Carles Palacio
D'aquesta manera, subratlla que "tenint en compte que el nou decret no demana aquests coneixements específics sobre el nostre territori, considerem que el futur de la nostra professió es troba en una situació perillosa i preocupant".
Turisme de qualitat o servei de qualitat?
"Fa anys que es parla de turisme de qualitat, referint-se a qui ve a visitar-nos, però la qualitat no ve donada només per qui arriba, sinó per si rep un servei de qualitat que comportarà que els clients marxin satisfets i amb un bon record del lloc que els acull. Visites, hotels, llocs de feina de qualitat són el turisme que volem". Tot i això, subratlla que "una major despesa no vol dir més qualitat". "La qualitat ve donada per l’interès a conèixer, respectar i empatitzar amb el lloc que es visita”, remarca.
"Calen més guies, formats i qualificats, respectuosos i compromesos amb el que els envolta, capacitats per oferir el que el visitant (turista o local) es mereix: un turisme sostenible i de qualitat. Volem grups petits, i volem utilitzar radioguies per no molestar ni fer soroll. I cal que aquestes bones pràctiques siguin llei, ja que si no hi ha llei, les agències 'extractives' no aplicaran aquestes bones pràctiques, que són sinònim de qualitat".
Carles Palacio
"Volem uns governs valents que defensin la singularitat del nostre patrimoni, que exigeixin, formin i lluitin pels seus professionals (assalariats, autònoms i pimes arrelades al territori), i que regulin per millorar la competència entre verdaders professionals, i que dificultin l’extracció de les grans corporacions turístiques amb seus en paradisos fiscals. Volem un govern que defugi el model quantitatiu, i, sobretot, que aposti per la professionalització, com ja es fa a Grècia, França o Àustria, països on el turisme és important i la professió de guia és un honor i una responsabilitat", conclou Company.