El Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) ha confirmat la condemna de 9 anys de presó, per un delicte continuat d'abús sexual, imposada l'abril passat per la Secció Segona de l'Audiència de Navarra als cinc membres de La Manada, pels fets ocorreguts als Sanfermines de 2016. La sentència pot ser recorreguda en cassació davant del Tribunal Suprem.
El ple de la Sala Civil i Penal del TSJN, integrat pels magistrats Joaquín Cristóbal Galve Sauras (president), Francisco Javier Fernández Urzainqui, Alfonso Otero Pedrouzo, Miguel Ángel Abárzuza Gil i José Antonio Álvarez Caperochipi (ponent), estima un dels motius dels recursos, en concret respecte de l'absolució dels inculpats del delicte contra la intimitat, per l'enregistrament parcial dels fets.
Així, el TSJN ordena a la Secció Segona de l'Audiència, que no va entrar a valorar aquest delicte, que una vegada sigui ferma la present resolució dicti una nova sentència sobre el delicte contra la intimitat imputat.
Segons ha informat el TSJN, la sentència de la Sala Civil i Penal explica amb un vot particular formulat per dos dels cinc magistrats, Joaquín Galve i Miguel Ángel Abárzuza, que estimen que caldria condemnar als cinc processats per un delicte continuat de violació, en apreciar l'existència d'intimidació, a sengles penes de 14 anys, 3 mesos i un dia.
Relacions sexuals sense consentiment de la víctima
El Tribunal Superior de Justícia manté que les relacions sexuals jutjades van ser dutes a terme pels processats sense el lliure consentiment de la víctima, segons explica el TSJN.
Pel que es refereix a la qualificació jurídica dels fets jutjats, la Sala, per majoria, desestima els recursos de les acusacions. Així, confirma la qualificació de les esmentades accions com a abús sexual continuat, ja que, d'un costat, el relat dels fets provats de la sentència recorreguda exclou expressament la violència, assenyala el Tribunal.
Així mateix, segons el parer de la majoria del Tribunal, és dubtosa la concurrència de la intimidació, necessària per qualificar aquelles accions com agressió sexual o violació, ja que els fets provats de la sentència de l'Audiència, als quals la Sala s'ha d'atenir en aquests recursos, no recullen la imprescindible acció intimidatòria o amenaça dels processats, expressa o tàcita. "El més rellevant és el contingut de l'acció intimidatòria duta a terme pel subjecte actiu, més que la reacció de la víctima davant aquella", expressa la Sala.
A un dels cinc acusats, Antonio Manuel Guerrero, el consideren, a més, responsable d'un delicte de robatori amb intimidació, pel qual li haurien d'imposar 2 anys més de presó en lloc dels 900 euros de multa fixats per l'Audiència, per un delicte lleu de furt, per treure el mòbil a la denunciant.
Segons ha continuat assenyalant el TSJN, la Sala, per unanimitat, desestima la resta dels recursos plantejats pels acusats i, en essència, ratifica la decisió de l'Audiència Provincial de donar versemblança a la declaració de la denunciant, principal prova de càrrec.