Unanimitat. La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem (TS) ha desestimat per unanimitat el recurs interposat per Francesco Arcuri , exparella de Juana Rivas, contra l'indult parcial concedit pel govern espanyol el 16 de novembre de 2021 a aquesta veïna de Maracena (Granada), condemnada a dos anys i mig de presó per la sostracció dels seus dos fills menors, segons ha informat el gabinet de premsa del tribunal aquest dimarts. La sentència es coneixerà en els pròxims dies.

A falta de conèixer el contingut de la sentència, el Suprem no atén la petició d'Arcuri que va demanar en el seu recurs la revocació o anul·lació del reial decret pel qual el govern espanyol (PSOE i Podemos) va indultar de forma parcial Rivas, condemnada a dos anys i sis mesos de presó i a la pèrdua de la pàtria potestat durant sis anys dels seus fills per uns fets comesos a l'estiu de 2017. L'indult parcial commutava a Rivas la pena privativa de llibertat imposada per una altra d'un any i tres mesos de presó, i també canviava la pena d'inhabilitació especial per a la pàtria potestat per 180 dies de treballs en benefici de la comunitat. 

Arguments del pare

 

En el recurs, l'exparella de Rivas assenyalava que en la "sorprenent urgència" de la tramitació de l'indult,  hi ha una "greu vulneració" d'actes reglats obligatoris disposats en la llei, com ara la no-incorporació del necessari informe del centre penitenciari, ni els canvis produïts a l'expedient de la penada.

A finals del març passat, l'Audiència de Granada va suspendre la pena privativa de llibertat que Rivas tenia pendent després de rebre l'indult parcial, decisió que estava condicionada que no delinquís en tres anys. Rivas havia ingressat voluntàriament en el Centre d'Inserció Social (CIS) Matilde Cantos de Granada el juny de 2021 per complir la seva condemna, encara que posteriorment també li va ser concedit el tercer grau.

El càstig de Rivas

Juana Rivas va ser condemnada a cinc anys de presó per dos delictes de sostracció de menors, si bé la sala penal del Suprem va estimar parcialment el recurs de la mare i li va rebaixar la pena a la meitat en considerar que, encara que van ser dos els menors sostrets, va cometre un únic delicte i no dos, com sí que sostenia, l'Audiència de Granada.

Els fets van tenir lloc a l'estiu de 2017, quan aquesta mare va romandre un mes en parador desconegut al costat dels seus dos fills per no lliurar-los al pare amb l'argument de protegir-los davant Arcuri, que el 2009 va ser condemnat per lesionar-la i que ella va tornar a denunciar per maltractament el 2016. Després de diversos requeriments perquè tornés els seus fills i després que la seva exparella denunciés la desaparició, l'acusada va lliurar els dos nens un mes després a Granada.

Satisfacció

Carlos Aránguez, advocat de Juana Rivas, s'ha mostrat "molt satisfet" amb la decisió del Tribunal Suprem d'avalar l'indult parcial de la seva defensada, que està "tranquil·la", perquè suposa tancar "definitivament" a Espanya el cas d'aquesta mare. Aránguez ha manifestat a EFE la seva satisfacció per l'"agilitat, rapidesa i contundència", a més de per la unanimitat, amb la qual aquest dimarts s'ha pronunciat el Suprem rebutjant el recurs presentat per la seva exparella.

La lluita, ha afegit Aránguez, continua ara als altres dos fronts judicials oberts, un d'ells a Itàlia, on esperen resposta a les denúncies contra Arcuri per presumpta violència de gènere cap a Rivas i suposat maltractament als seus fills, i a la reclamació de Juana per la custòdia permanent dels menors.

L'altre, en el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que segons Aránguez ja ha admès a tràmit la seva demanda contra el titular del Jutjat penal 1 de Granada, Manuel Piñar, per la seva presumpta parcialitat i "maltractament institucional" cap a Juana Rivas, que "manifestava haver estat víctima de violència de gènere, que obligava el jutge a traslladar la denúncia a l'òrgan homòleg -en aquest cas Itàlia-".