Disputa jurídica entre l’Audiència de Barcelona i la Fiscalia de Barcelona resolta. El Tribunal Suprem ha donat la raó a la Fiscalia que la competència per jutjar els delictes d’odi (article 510 del Codi Penal) són les audiències provincials i no els jutjats penals. Aquesta discrepància jurídica ha provocat que destacats judicis per delictes d’odi pendents de celebrar-se a Barcelona s’hagin aturat més d’un any. A més, aquest ajornament implicarà que si finalment hi ha condemnes, el tribunal es veurà obligat aplicar una rebaixa del càstig imposat als acusats per les dilacions indegudes en el procediment. Un dels beneficiaris d’aquesta situació és Jordi de la Fuente, protagonista de diverses polèmiques, del cercle de confiança del diputat de VOX Ignacio Garriga, i des del juliol de 2023 regidor d'aquest partit ultra a Sant Adrià de Besòs i únic membre de VOX a la Diputació de Barcelona.
Jordi de la Fuente havia de ser jutjat el desembre passat, acusat d’un atac xenòfob a un centre de menors migrants al Masnou, el juliol de 2019, juntament amb altres persones. La Fiscalia li demana 2 anys i 2 mesos de presó i 5 d’inhabilitació a càrrec públic per aquest atac, on van resultar ferides cinc persones, entre elles dos menors. Ara, aclarides les discrepàncies de la competència, la secció 5a de l’Audiència de Barcelona ha de posar una nova data per a jutjar-lo, sis anys després dels fets.
La pena d'inhabilitació: principal o accessòria?
En concret, l’article 510 del Codi Penal castiga a qui provoqui la discriminació, l’odi i la violència amb una pena d'un a quatre anys de presó, multa de sis a dotze mesos, i una pena d'inhabilitació especial en l’àmbit educatiu i de lleure d’entre tres i deu anys, segons la gravetat dels fets. Les audiències provincials assumeixen els judicis en què la pena en abstracte és superior de 5 anys de presó. Algunes seccions de l’Audiència de Barcelona han defensat que tots els judicis dels delictes d'odi són competència dels jutjats penals perquè consideren que la pena d’inhabilitació, que pot arribar fins als 10 anys, és accessòria i no principal, com la de la presó. Ara, però, l’alt tribunal espanyol ha aclarit que la inhabilitació en aquest delicte és principal, i per tant competència de les audiències, ja que les penes són superiors als 5 anys. Això, suposa que ara s'hauran de reprogramar tots els judicis pendents.
A més del judici al líder de Vox, una altra secció de l’Audiència, la sisena, ha de posar data al judici pendent a dos acusats d’insults racistes al jugador de l’Atlètic de Bilbao Iñaki Williams en el camp del RCD Espanyol el 2020. Almenys hi ha un altre cas a Gavà per delicte d’odi pendent de jutjar-se.
El Suprem reclama que ho modifiqui el legislador
En la sentència, el Tribunal Suprem crea jurisprudència sobre els delictes d'odi i el magistrat Antonio del Moral, que és el ponent, expressa els arguments de l'alt tribunal sobre un recurs de cassació presentat per la Fiscalia contra una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que donava la raó a la secció 5a de l’Audiència de Barcelona, que s'espolsava de jutjar un delicte d'Odi a Gavà.
“L'Audiència, i al seu rebuf el Tribunal Superior de Justícia, s'esforcen amb arguments sens dubte intel·ligents, a demostrar que és una pena accessòria, en dependre de la principal: la seva durada es fixa per referència a aquella (el que només és parcialment cert), afirma Del Moral, que hi afegeix: “No podem subscriure aquest criteri que, encara que compta amb raons per a sustentar-lo i, sobretot i especialment, per a reclamar la seva implantació de lege ferenda.”
És a dir, el Tribunal Suprem reclama que el legislador modifiqui l’article del delicte d’odi, tal com va fer amb els delictes d’agressió sexual, per tal que no tots els casos siguin derivats a les audiències; i que era un dels arguments de l’Audiència de Barcelona per desfer-se dels delictes d’odi.
El Suprem raona: “El concepte de pena accessòria és un concepte normatiu. Hi ha penes que vulgarment podem considerar complementàries o secundàries (moltes vegades, les multes conjuntes), però que no adquireixen per això la condició legal de penes accessòries. Són penes principals conjuntes. Per tant, han de ser preses en consideració amb caràcter general (termini de prescripció del delicte, o competència, significadament).”
Modificat en els delictes sexuals
En la resolució, el Suprem hi afegeix: “Una altra cosa és que pugui criticar-se des del punt de vista de política criminal i també dogmàtic la proliferació d'aquestes penes complementàries en les últimes reformes legislatives, a vegades amb conseqüències que disten molt de ser menyspreables, i amb repercussions (competència, prescripció, cancel·lació d'antecedents) que probablement no ha ponderat el legislador.”
I en aquest sentit, el Tribunal Suprem fa referència “a la reforma que es va veure obligat el legislador el 2023 en adonar-se que el caràcter imperatiu que havia nuat a l'ampliació de la pena d'inhabilitació prevista en l'article 192.3 del Codi Penal suposava desplaçar la competència de la totalitat dels delictes contra la llibertat i indemnitat sexual a les Audiències Provincials”.
Per això, el legislador, en la reforma, va fixar que “únicament a l'efecte de determinar la competència per a l'enjudiciament, es tindran en compte únicament les penes de presó o de multa”. Això implica que les peticions de fins a 5 anys de presó en delictes contra la llibertat sexual seran competència dels jutjats penals, i les superiors, a les audiències. Això no obstant, el Suprem hi afegeix que aquesta competència només s’ha corregit en els delictes contra la llibertat sexual, no en els delictes d'odi i conclou: “Aquesta és la lectura natural de la norma. I si es tracta d'un oblit del legislador, és el legislador el cridat a esmenar-lo.”
Ara, amb la jurisprudència aclarida en els delictes d'odi, caldrà veure quant triguen les seccions de l'Audiència de Barcelona a assenyalar els judicis pendents. I la rebaixa de condemnes que hauran d'aplicar serà generalitzada perquè la tardança en la celebració dels judicis no és atribuïble als acusats, si al final són condemnats.