Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) ha situat a Valls les restes de la població ibera de Kissa, la qual va ser escenari de la primera batalla que l’exèrcit romà va lliurar al territori de l’actual Catalunya l'any 218 aC. Aquesta batalla va ser un esdeveniment cabdal en el desenvolupament de les guerres púniques entre Cartago i Roma i en l’inici de l’ocupació de la península Ibèrica per part de les tropes romanes. Les restes s'han trobat concretament en el jaciment del Vilar.
“La troballa de monedes púniques i de projectils de balista a l’interior de cases destruïdes, així com la seqüència estratigràfica de l’assentament i l’anàlisi de les fonts històriques, són evidències que ens permeten assegurar que el jaciment del Vilar de Valls és l’antiga Kissa”, ha explicat el professor d’arqueologia de la UB Jaume Noguera, director de les excavacions. L’investigador fa una reconstrucció dels fets de fa més de dos mil anys.
Els cartaginesos van atacar i destruir parcialment, el 218 aC, la ciutat ibera de Kissa, durant una campanya militar encapçalada per Anníbal Barca. Al cap d’uns mesos, però, les tropes romanes van desembarcar a Empúries i van derrotar l’exèrcit cartaginès que s’havia instal·lat prop de Kissa. Aquests fets, relatats pels historiadors de l’època romana Polibi i Livi, van significar l’inici de l’ocupació romana de la península Ibèrica. A més, la victòria romana va impedir que Anníbal pogués rebre reforços des de la península Ibèrica durant les batalles que va lliurar al territori de l’actual Itàlia. Per a la localització del jaciment, Noguera apunta: “Valls controla el pas des del litoral pel coll de Cabra o per l’estret de la Riba, cap a la Conca de Barberà i Ponent; per tant, és impossible que l’exèrcit romà, sortint de l’antiga Cese-Tarraco, no es trobés amb l’exèrcit cartaginès situat prop de Valls”.
Com era aquesta ciutat?
Les excavacions han confirmat que Kissa era una ciutat ibera de grans dimensions. Es calcula que tindria una extensió d'unes vuit hectàrees, a més es preveu que podria haver arribat a acollir cinc mil habitants. La ciutat hauria estat envoltada per un imponent sistema defensiu, amb muralles de vuit metres d’amplada i un fossat de quatre metres de profunditat i catorze d’ample. Entre els elements que s’han posat al descobert, hi ha tres barris i dos carrers de sis metres d’amplada, un d’ells amb una conducció d’aigua o claveguera. La recerca de la UB apunta que la ciutat no va ser abandonada immediatament després de la destrucció del 218 aC, sinó que va continuar amb població entre deu i vint anys més.