Un equip internacional d'investigadors han fet una troballa arqueològica sobre les piràmides d'Egipte, que podria explicar per què 31 piràmides com les de Guiza i Lisht es concentren ara en una estreta i inhòspita franja desèrtica. Així era el seu entorn original: es van construir al llarg d'un braç d'aigua del riu Nil, de 64 quilòmetres de longitud, que posteriorment va quedar sepultat sota terres de cultiu i desert. Aquest braç d'aigua ha estat batejat com a Ahramat (piràmides, en àrab), tal com es recull a l'article publicat aquest dijous a la revista Communications Earth & Environment.
Totes les piràmides es van construir en un període de mil anys que va començar fa uns 4.700 anys, quan el Nil tenia més aigua que actualment i es dividia en diversos braços, segons les proves sedimentàries estudiades. Els autors creuen que una gran acumulació de sorra arrossegada pel vent, sumada a una gran sequera de fa 4.200 anys, podria explicar la migració d'Ahramat cap a l'est i la seva posterior sedimentació.
Per què les piràmides són on són?
La investigadora principal, Eman Ghoneim (Universitat de Carolina del Nord a Wilmington), i el seu equip van estudiar imatges per satèl·lit per trobar la possible ubicació d'aquest antic braç del Nil que discorria pel desert occidental d'Egipte (molt a prop dels camps de piràmides). A continuació, van fer servir prospeccions geofísiques i van estudiar mostres de sòl per confirmar la presència de sediments fluvials i d'antics canals sota la superfície terrestre moderna. Això indicaria la presència d'un antic ramal del riu: Ahramat.
La troballa explicaria per què els camps de piràmides es van concentrar en aquesta franja particular del desert (prop de l'antiga capital egípcia de Memfis), ja que haurien estat fàcilment accessibles a través del braç del riu en el moment en el qual es van construir. A més, els autors han vist que moltes de les piràmides tenien calçades que acabaven a la riba del braç d'Ahramat, cosa que indicaria que el riu es feia servir per transportar materials de construcció. Tot plegat subratlla la importància del Nil com autopista i artèria cultural pels antics egipcis, alhora que posa en relleu com les societats humanes s'han vist històricament afectades pels canvis mediambientals. Així, els investigadors volen continuar investigant el riu per trobar més ramals extints que ajudin a prioritzar les excavacions arqueològiques a la riba i protegir el patrimoni cultural egipci.