Una "complexa" intervenció arqueològica a la part del darrere de l'edifici de la casa consistorial, on s'ha de construir l'arxiu del Bages i Manresa, ha tret a la llum les restes arqueològiques del call de la ciutat. En concret, s'ha identificat un dipòsit que, segons l'arqueòleg responsable de la intervenció, "amb un 99,9% de possibilitat", correspon a un micvé, una cambra utilitzada per als banys rituals jueus. L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha subratllat que es tracta d'una troballa "excepcional" "tant per a la ciutat com per al país". A Catalunya només n'hi ha dos d'identificats: a Besalú i a Girona. La troballa representa un testimoni material "de primer ordre" de la comunitat jueva que va viure a la ciutat durant l'edat mitjana.
"És un acte de justícia poètica que allà on es construirà l'edifici de l'Arxiu, que ha de conservar tota la documentació que tenim de la comunitat jueva a la ciutat, s'hi hagi localitzat tot aquest conjunt". L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, valora així una troballa que qualifica "d'excepcional".
La historiadora Mireia Vilacortina va ser la responsable de fer l'estudi documental previ a l'excavació. "Teníem un carrer que sempre s'havia dit la baixada dels jueus i calia comprovar si aquí hi podria haver el call jueu de Manresa", ha explicat. Després de documentar-se a partir dels llibres dels jueus, va dibuixar un croquis de la zona. "No era un call jueu amb sentit estricte perquè els jueus convivien amb altres famílies manresanes, però aquí tenien tots els serveis de la comunitat: des d'una sinagoga -que estava en un pis superior d'un edifici- i uns banys per a les dones jueves", explica.
"La sorpresa bonica", detalla, és que, un cop s'ha fet l'excavació, s'han trobat els banys al lloc on Vilacortina els va localitzar. Segons l'arqueòleg responsable de la intervenció, Eduard Sànchez, tot apunta que la troballa correspon a un micvé, una cambra que, en aquest cas, les dones feien els seus banys rituals.
Pendents d'unes analítiques
Els arqueòlegs estan pràcticament segurs de la troballa. "Un 99,9% convençuts", detalla Sànchez. Tot i així, per confirmar al 100% que es tracta d'un micvé, caldrà fer unes analítiques a partir de les mostres de morter. Està previst que els resultats triguin mesos, però serà "una dada del tot objectiva". L'espai on ha aparegut el micvé ha estat edificat des de l'edat mitjana fins a l'actualitat. Es tracta d'un sector molt modificat per innombrables reformes des de l'època medieval, que també va estar afectat pels incendis de 1713 i 1811. Tot plegat, segons l'arqueòleg responsable de la intervenció, ha complicat l'excavació, que ha estat a més de 4 metres de profunditat. Malgrat tot, Sànchez subratlla que el nivell de conservació és bo.