Troballa excepcional a Mallorca: un equip internacional encapçalat per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) i el Museu Balear de Ciències Naturals (MUCBO | MBCN) ha descobert l'avantpassat dels mamífers més antic del món. Segons la recerca publicada aquest dimarts a la revista Nature Communications, els científics han descrit un animal fòssil que va viure fa entre 270 i 280 milions d'anys a l'illa —que no era una illa, aleshores. Més enllà de la quantitat de restes fòssils localitzades, el que importa és que es tracta del gorgonop més antic del planeta: el llinatge de dents de sabre que acabaria donant lloc als mamífers.
Els gorgonops són un grup extingit de sinàpsids que van viure durant el Permià, fa entre 270 i 250 milions d'anys. Pertanyien a la línia evolutiva que donarà lloc als primers mamífers 50 milions d'anys més tard. També eren animals de sang calenta, però, a diferència de la majoria dels mamífers, ponien ous. Eren carnívors i van ser els primers animals a desenvolupar les característiques dents de sabre. Sovint eren els superdepredadors dels ecosistemes on vivien i el seu aspecte seria semblant al d'un gos, però sense orelles ni pèl.
Les restes recuperades pertanyen a un animal de mida petita-mitjana (d'aproximadament un metre de longitud) i provenen d'un jaciment situat al municipi de Banyalbufar (Serra de Tramuntana). Es va excavar en tres campanyes diferents, durant les quals es va recuperar una gran quantitat de material. El conservador del MBCN, investigador associat a l'ICP i primer signant de l'article, Rafel Matamales, considera que "el gran nombre de restes òssies és sorprenent". "Hem trobat des de fragments de crani, vèrtebres, costelles, fins a un fèmur molt ben conservat. Realment, quan vàrem començar l'excavació, no pensàvem mai que trobaríem tantes restes d'un animal d'aquest tipus a Mallorca", explica.
Que la troballa hagi estat a Mallorca és un fet insòlit en ell mateix, ja que les restes conegudes de gorgonops fins ara pertanyien a latituds molt elevades (Rússia o Sud-àfrica). La seva edat també ha sorprès els investigadors. "És molt probablement el gorgonop més antic del planeta. El que hem trobat a Mallorca té almenys 270 milions d'anys i els altres registres d'aquest grup a nivell mundial són majoritàriament molt més joves", comenta Josep Fortuny, autor sènior de l'article i cap del grup de Biomecànica Computacional i Evolució de la Història Vital de l'ICP.
Entre les restes destaca una cama gairebé completa que ha permès estudiar com es desplaçava l'animal. Mentre que els rèptils tenen una locomoció més ancestral amb les cames més separades, els gorgonops tenen les cames disposades de forma més vertical i, per tant, es desplaçaven d'una manera que estaria a mig camí entre la dels rèptils i la dels mamífers. Aquest sistema és més eficient per caminar i, especialment, per córrer. En aquesta línia, les dents de sabre confirmen la seva dieta: "Sabem que es tracta d'un animal carnívor, una característica que tenen tots els gorgonops d'arreu del món. Les dents de sabre són un tret habitual en grans depredadors dels ecosistemes, i el que hem trobat segurament ho era en l'ambient on vivia" —detalla Àngel Galobart, investigador de l'ICP i director del Museu de la Conca Dellà.
Cal tenir en compte que Mallorca no era una illa durant el Permià, sinó que formava part del supercontinent Pangea. Es trobava a una latitud equatorial, on avui podem trobar països com el Congo o Guinea. El clima era monsònic, alternant estacions humides amb estacions molt seques. El jaciment on s'han trobat els fòssils es creu que era una plana d'inundació amb basses temporals on els gorgonops i la resta de fauna s'abeurava. Entre els animals que cohabitaven l'ecosistema hi ha captorrínids moradisaurins, un antic grup de rèptils herbívors al qual pertany el conegut Tramuntanasaurus tiai, que potser formava part de l'alimentació dels gorgonops. La cosa és que les Balears compten amb un registre fòssil excepcional, tot i la petita àrea que ocupen. Els fòssils més ben estudiats i coneguts són els del Pleistocè i l'Holocè, mentre que el registre paleontològic d'altres períodes és força més desconegut. Però s'hi han trobat fòssils destacables, com el del mosquit més antic del món, prop d'un miler d'espècies d'ammonoïdeus (cefalòpodes parents dels calamars), avantpassats dels cavalls i hipopòtams, taurons gegants i grans esculls de corall.