Una formiga infernal de 113 milions d'anys trobada al nord-est del Brasil s'ha convertit en l'espècimen de formiga més antic del món. L'equip del Museu de Zoologia de la Universidade de São Paulo l'ha trobat conservada en pedra calcària, i no en ambre com sol ser habitual. La formiga pertany a la subfamília Haidomyrmecinae, extingida a l'època del Cretaci, que va iniciar fa 143 milions d'anys i finalitzar fa 66 milions d'anys. Tal com la descriuen els seus descobridors en un article publicat aquest dijous a la revista Current Biology, l'exemplar tenia mandíbules molt especialitzades, que probablement feien servir per clavar o empalar les seves preses.
L'exemplar pertany a l'extinta 'formiga infernal', coneguda per les seves estranyes adaptacions depredadores. "Malgrat formar part d'un llinatge antic, aquesta espècie ja mostrava característiques anatòmiques altament especialitzades, cosa que suggereix comportaments de caça únics", apunta un dels membres de l'equip que ha dut a terme l'estudi, Anderson Lepeco. A més, l'estudi assenyala que el descobriment d'aquest fòssil de formiga desafia la comprensió de l'evolució de les formigues i la biogeografia a través del temps, ja que les formigues fossilitzades i trobades prèviament van ser descobertes a França i Birmània i es conservaven ambre.
Que hi hagués una formiga infernal al Brasil demostra que les formigues ja estaven àmpliament distribuïdes i diversificades al principi de la seva evolució, destaca l'estudi. "Encara que s'han descrit formigues infernals a partir de l'ambre, aquesta era la primera vegada que les podíem visualitzar en un fòssil de roca", subratlla Lepeco.
Formigues infernals, una espècie depredadora
En examinar el fòssil amb tomografia microcomputaritzada -una tècnica d'imatge en 3D que utilitza raigs X per veure l'interior d'un objecte-, l'equip va descobrir que la formiga estava estretament relacionada amb les formigues de l'infern, de les quals fins ara només es coneixien espècimens conservats en ambre birmà, un tipus d'ambre trobat a Myan. "Encara que esperàvem trobar trets propis de les formigues infernals, ens van sorprendre les característiques del seu aparell d'alimentació", diu Lepeco. A diferència de les formigues modernes, amb mandíbules que es mouen lateralment, aquesta espècie posseïa mandíbules que avançaven paral·leles al capdavant i una projecció facial anterior als ulls, segons l'estudi.
Aquesta troballa desafia les suposicions dels investigadors sobre la rapidesa amb què aquests insectes van desenvolupar complexes adaptacions. "La seva morfologia suggereix que fins i tot aquestes primeres formigues ja havien desenvolupat sofisticades estratègies depredadores significativament diferents de les seves homòlogues modernes", afirma Lepeco.
Provinents del Cretaci
Segons els autors, aquesta troballa demostra que les formigues estaven àmpliament distribuïdes per tot el planeta i haurien creuat repetidament masses de terra del Cretaci. "Quan vam trobar aquest extraordinari espècimen, immediatament ens vam adonar de la seva importància, no només com a nova espècie, sinó també com a possible prova de la presència de formigues a la Formació Crato", assenyala Lepeco. A partir del descobriment d'aquest nou espècimen de formiga, es plantegen qüestions més àmplies sobre les pressions evolutives que van conduir a les adaptacions úniques de la formiga infernal, diuen els investigadors.