Actualment, a Catalunya hi ha 1.678 espècies exòtiques identificades. Concretament, 198 d'aquestes 1.678 espècies s'han expandit pel territori i són catalogades com a invasores. Aquesta és una de les dades resultants de 12 anys de treball del projecte EXOCAT. Doncs bé, aquest dijous, la secretaria d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, i el director del CREAF, Joan Pino, han presentat l'informe amb tot el conjunt de conclusions i dades extretes.
Concretament, l’EXOCAT és un projecte de recerca impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que permet disposar d’una extensa base de dades sobre la situació de les espècies exòtiques a Catalunya. A més, permet saber com aquestes estan distribuïdes arreu del territori i quin és el seu estat d’invasió. Sens dubte, és una de les millors eines que té el departament per prevenir i controlar les invasions biològiques a Catalunya.
Doncs bé, el document que s'ha presentat aquest dijous retrata quina és la situació de les espècies exòtiques a Catalunya i mostra com ha evolucionat aquesta problemàtica ambiental en els darrers anys. Així, l'informe classifica les espècies en quatre categories principals, segons el seu estat d’invasió. La primera és "espècie introduïda". Tàxon exòtic present al territori però sense un grau d’invasió precisat. La segona és "espècie no establerta". Tàxon present al territori, però no consta cap evidència que demostri que forma poblacions autosostenibles. La tercera és "espècie establerta". Espècie o subespècie amb poblacions autosostenibles, però sense una expansió clara pel territori ni impactes destacables (o es desconeixen). I la quarta és "espècie invasora". Aquesta indica que el tàxon s'ha estès pel territori o que, malgrat no haver-se expandit gaire, provoca impactes destacables sobre els ecosistemes o sobre l’economia i la societat.
Detecten 631 noves espècies exòtiques a Catalunya
S'han detectat 631 noves espècies exòtiques a Catalunya des de la publicació del primer informe fins al 2021. La incorporació de nous tàxons a la base de dades de l’EXOCAT està relacionada amb la publicació d’articles i informes que acrediten les citacions de les espècies al territori, les quals poden informar d'un nombre significatiu d’espècies o subespècies noves. És el cas, per exemple, de la publicació de la checklist de la flora al·lòctona de Catalunya a finals del 2019, que va significar la incorporació d’un gran nombre de plantes noves a la llista. Val a dir que gairebé la meitat dels tàxons de nou registre (el 48,97%) s’han definit com a no establerts, el 32,17% ja es consideren establerts i 21 tàxons nous (el 3,33%) són clarament invasors.
Les espècies en més expansió
Entre les espècies considerades invasores, n'hi ha que suposen una amenaça més gran pel seu gran potencial d’expansió per Catalunya i perquè poden provocar un impacte potencial sobre altres espècies autòctones o sobre la producció o la salut humana. Consegüentment, el Departament en fa un seguiment i un control. Dels diferents grups d’espècies considerats a l’EXOCAT, els mamífers exòtics han experimentat, de mitjana, una forta expansió. Aquest és el cas, per exemple, del coipú (Myocastor coypus), que provoca desperfectes als cultius i a la vegetació de ribera on habita.
D'altra banda, escau subratllar la propagació dels peixos continentals, els rèptils i els invertebrats terrestres, que en alguns casos han multiplicat per deu l’àrea ocupada el 2021 respecte del 2013. Algunes de les espècies que destaquen per la seva difusió pel territori són la vespa asiàtica (Vespa velutina), el mosquit tigre (Aedes albopictus), el morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus) o la papallona del boix (Cydalima perspectalis).
Des del Departament expliquen que aquestes espècies van arribar a Catalunya fa relativament pocs anys i des d'aleshores han colonitzat el territori de manera considerable, fet que ha provocat seriosos impactes ecològics, econòmics i de salut humana. Una altra espècie invasora que cal tenir en compte és la cotorreta pitgrisa (Myopsitta monachus) o la cotorra de Kramer (Psittacula krameri).
Sobre les plantes invasores, l’informe assenyala especialment l’expansió de diversos cactus o cactàcies (espècies diverses dels gèneres Cleistocactus, Cylindropuntia, Cereus, Echinopsis, Opuntia, i Pseudocereus), amb una gran capacitat de colonització del territori i de control difícil.
Finalment, escau esmentar que l'EXOCAT indica que l’increment més gran d'espècies d’exòtiques es concentra a tota la línia litoral i en alguns sectors del centre (Bages i Osona), del nord (Gironès) i del sud (Baix Ebre) de Catalunya.
Imatge principal: Fotografia d'un coipú (Myocastor coypus)