Una excavació de l'IPHES-CERCA i la Universitat de Barcelona al jaciment Simanya Gran, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, ha permès detectar restes d'art paleolític prometedores. Els arqueòlegs han trobat gravats i restes de pigment a les parets d'una de les coves que daten de fa entre 12.000 i 14.500 anys per les característiques tècniques i temàtiques del conjunt artístic. Concretament, sospiten que formen part d'un període cultural conegut com a Magdalenià final. La investigació s'ha publicat a la revista especialitzada Journal of Archaelogical Science Reports.
La investigadora de la URV i del IPHES-CERC Míriam Salas-Atlès, líder del projecte, ha destacat la importància d'aquesta troballa, ja que és una de les poques mostres d'art rupestre a Catalunya. "Les evidències de comportament simbòlic d'art parietal són realment escasses", ha assenyalat l'experta. A parer seu, l'estudi permetrà estudiar amb més profunditat la relació entre les tradicions culturals, la mobilitat i la interacció dels grups humans.
La troballa, una casualitat
Els treballs arqueològics al jaciment de Simanya Gran van començar el 2020 després del descobriment de restes humanes neandertals pertanyents a com a mínim tres individus. Va ser en el marc d'aquesta investigació, que volia confirmar la presència de registres del Plistocè i identificar el context original de les restes, que un dels professionals, l'investigador Josep Maria Vergès, va detectar les restes magdalenianes en una de les parets de la cova. Ell va alertar que hi havia una sèrie de gravats i restes de pigment a les parets que de la galeria oest que semblaven tenir origen prehistòric.
Els arqueòlegs detecten tres representacions
Una de les tres representacions detectades està formada per 14 punts de menys d'un centímetre de diàmetre pintats amb pigment vermell que formen dues línies paral·leles. La segona troballa la representen quatre traçats discontinus, més o menys rectes, que es creuen entre si, gravats a dos metres i mig del terra actual. El tercer gràfic mostra diverses línies paral·leles i pròximes entre si coronades per un semicercle a la part superior esquerra. Aquesta última figura que s'ha trobat encaixa amb els claviformes típics de l'art Paleolític europeu.
Des de l'any 2019, s'han dut a terme diverses campanyes d'excavació arqueològica en diferents punts del jaciment Simanya, que inclou la Cova del Triangle, Simanya Petita, Simanya Gran, cova de la Canal i la cova de l'Àngel. La cova Simanya Gran és la més extensa, amb més de 300 metres de recorregut, i ha estat una de les cavitats més visitades de Catalunya tot i que actualment està tancada al públic.