Un equip de National Geographic ha trobat a l'Everest les restes d'un home que podrien aclarir el gran misteri de l'alpinisme, segons ha revelat aquest divendres la cadena. Són les restes d'Andrew Sandy Irvine, desaparegut fa 100 anys (ell en tenia 22) quan volia ser el primer a coronar el cim del pic més alt del món. Irvine i el seu company, George Mallory, van ser vists per última vegada el 8 de juny del 1924: si van arribar o no al cim és el gran enigma de la història de l'escalada.
Va ser el setembre, quan el fotògraf i director Jimmy Chin es va desplaçar fins a l'àmplia extensió de la glacera de Rongbuk (sota la cara nord de l'Everest), acompanyat dels cineastes Erich Roepke i Mark Fisher. Aquest equip de documentals de National Geographic van examinar de prop una antiga bota, en la qual van descobrir un peu, un mitjó i una etiqueta amb el nom d'Irvine gravat. Chin explica que ell i els seus companys van reconèixer la importància del moment a l'uníson: "Literalment, tots corríem en cercles amollant paraulotes".
Què va passar a l'Everest fa 100 anys?
Les restes de Mallory ja van ser localitzades el 1999, però se'n desconeixia la ubicació d'Irvine. "És la primera evidència real d'on va acabar Sandy", diu Chin, que espera que la troballa ajudi a explicar què va passar a la muntanya el 1924 i sigui un tancament pels parents que encara el veneren. Al respecte, el fotògraf i director ha afegit: "Quan algú desapareix i no hi ha evidència de què li va passar, pot ser realment difícil per a les famílies. El simple fet de tenir informació definitiva d'on podria haver acabat Sandy és certament útil i també una gran pista per a la comunitat d'escaladors sobre el que va passar".
Una de les primeres trucades que va fer Chin per compartir la notícia va ser a la neta neboda d'Irvine, Julie Summers (64 anys), que va escriure una biografia de l'alpinista el 2001 i ha defensat les seves contribucions al muntanyisme durant anys. "És un objecte que li pertanyia i té un tros d'ell en ell. (...) Conta tota la història sobre el que probablement li va passar. (...) Ho considero com alguna cosa pròxima al tancament", diu. Els membres de la família s'han oferit com a voluntaris per compartir mostres d'ADN per comparar-les amb les restes, amb l'objectiu de confirmar la identitat.
Tot el que diu el cos de Mallory
Per la seva banda, Summers sospita que les restes van ser arrossegades muntanya avall per allaus i xafats per la glacera en moviment. Ara, diu que la troballa li ha portat records de quan es va trobar el cos de Mallory. Un examen del cadàver va revelar unes marques profundes de cordes que podrien indicar una caiguda i que suggerien que els dos alpinistes anglesos estaven lligats en els seus últims moments. "Vaig saber immediatament que havia estat fermat al seu company i que havia patit una llarga caiguda", relata l'alpinista que va trobar el cos, Conrad Anker, en un llibre.
La cama dreta de Mallory estava greument trencada, mentre que la seva cama esquerra il·lesa es va col·locar delicadament sobre una escletxa, cosa que suggereix que no va morir immediatament en la caiguda. Les seves ulleres obscures per a la neu estaven dins la butxaca, de manera que es va especular que la caiguda podria haver passat a la nit, ja que tots dos havien estat descendits. La fotografia de la seva esposa que pretenia deixar al cim no era amb ell.
La troballa de les restes de Mallory va respondre a diverses preguntes sobre el destí dels alpinistes, però deixava dues grans preguntes sense resposta: On era Irvine? Havien arribat al cim de l'Everest? Els escaladors i historiadors van pensar que respondre la primera pregunta oferiria pistes sobre la segona, ja que Sandy va portar una càmera de butxaca que podria contenir l'única evidència definitiva sobre el seu èxit.
Uns dies abans de trobar la bota, Chin i el seu equip van trobar una botella d'oxigen amb una data: 1933, l'any de l'Expedició britànica a l'Everest —el quart intent d'arribar al cim, que també va acabar en fracàs—. Tot i no coronar la muntanya, els membres d'aquella expedició sí que van trobar un piolet d'Irvin a la part més alta de la cresta nord-est, molt per sota d'on es va trobar Mallory. La troballa de la botella va fer pensar a Chin que "si Sandy hagués caigut per la cara nord, les seves restes o el seu cos podrien ser en algun lloc a prop". "Si una bombona d'oxigen havia caigut de la muntanya, probablement va caure una mica més lluny que un cos", va argumentar.
Qui era Andrew 'Sandy' Irvine?
En qualsevol cas, les restes d'Irvine podrien ser a prop. "Sandy podria ser potencialment a uns pocs centenars de metres de la glacera des d'aquí cap a la muntanya", va dir el director, que va iniciar una difícil ruta amb el seu equip. Va ser un dels cineastes, Roepke, qui va veure alguna cosa i va dir: "Què és això?". Era la bota, que emergia del gel. "Crec que literalment es va fondre una setmana abans que la trobéssim".
A 22 anys, Irvine era el membre més jove de l'expedició del 1924, la tercera a l'Everest: la primera va ser el 1921, per reconèixer possibles rutes d'escalada; i la segona va ser el 1922, que va ser el primer intent seriós de coronar la muntanya. Provenia d'una família de classe mitjana alta de Cheshire (Anglaterra), era guapo i atlètic. Tanmateix, havia estat criticat per la manca d'experiència tècnica en muntanyisme. Per mor de la seva capacitat en mecànica, matemàtiques i enginyeria, va ser nomenat com a oficial d'oxigen de l'expedició i va ajudar a millorar el disseny de les botelles. Era lleial a Mallory i a Mallory li agradava això. El 8 de juny del 1924 van iniciar plegats el camí cap al cim, en "un clima perfecte". El seu company d'equip Noel Odell va ser l'últim a veure'ls amb vida, la tarda d'aquell mateix dia.
Les teories sobre les restes d'Irvine
Des d'aleshores, han sorgit diverses teories per explicar per què no es va trobar el seu cos. Una d'elles suggeria que escaladors xinesos podrien haver trobat el cadàver amb la càmera fa molt temps i que ho podrien haver mantingut en silenci, plantejament que la bota acabada de trobar refuta. D'altra banda, un escalador xinès sí que va trobar un cos el 1975, que es va convertir en els fonaments de l'Expedició d'Investigació Mallory Irvine del 1999. La idea era trobar el cos de Sandy, ja que els portaria al del seu company... però primer van trobar el de Mallory. Si bé buscaven el mapa del tresor, van trobar directament el tresor.
Un cop trobada la bota, i veient que els corbs la pertorbaven, Chin va preguntar a l'Associació de Muntanyisme Xina-Tíbet (CTMA) si podien moure les restes. Així doncs, la va posar dins una gelera portàtil i la va entregar a l'autoritat governamental xinesa. Abans, però, va prendre una mostra d'ADN en la qual treballen per confirmar la identificació. "Però, vull dir, amic... té una etiqueta", bromeja. En qualsevol cas, l'important és que la troballa suggereix que a prop hi haurà més artefactes i, fins i tot, la càmera: "Sense dubte, redueix l'àrea de cerca".
Imatge principal: retrat d'Andrew 'Sandy' Irvine, desaparegut a l'Everest fa 100 anys / Wikimedia Commons