Científics espanyols han trobat una galàxia bessona de la Via Làctia que canvia el que sabem sobre l'univers, perquè "revela que ja existien galàxies similars a la Via Làctia fa 11.700 milions d'anys, quan l'univers tenia només un 15% de l'edat actual". Així ho afirma Luca Costantin, investigador del Centre d'Astrobiologia (CAB, INTA-CSIC) i autor principal de l'estudi publicat a Nature aquest dimecres. La troballa s'ha fet pública 24 hores després que la missió Euclid hagi revelat les cinc primeres imatges del cosmos en alta definició, amb l'objectiu de crear el mapa en 3D de l'univers més gran i més precís fins al moment.
És a dir, l'edat actual de l'univers és d'uns 13.800 milions d'anys. Fins ara, els científics pensaven que l'estructura de les galàxies espirals com la nostra no es consolidava fins que el cosmos tenia la meitat de la seva edat actual. Però els autors han fet servir el telescopi espacial James Webb i han descobert una galàxia a l'anomenat "univers jove" que compta amb una de les estructures més característiques de la Via Làctia, la coneguda com a barra galàctica —una banda central d'estrelles brillants—. Aquesta galàxia l'han denominat ceers-2112 i presenta un tret que s'associa al moment quan l'univers tenia tan sols 2.100 milions d'anys, tot desafiant el coneixement previ sobre la formació de galàxies.
El coneixement sobre l'univers primitiu
"Ceers-2112 es considera una galàxia anàloga a la Via Làctia, ja que presenta una estructura espiral barrada i la mateixa massa que havia de tenir la nostra en aquest instant del cosmos", apunta Costantin. El coautor Jairo Méndez Abreu, investigador de la Universitat de La Laguna i de l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC), ha afegit que "la troballa prova que quan l'univers era encara molt jove l'evolució d'aquesta galàxia estava dominada pels barions (la matèria normal de la qual estem compostos) i no per la matèria obscura, tot i que és més abundant".
Anem per parts. Els científics proven de reconstruir la història de la Via Làctia mitjançant l'estudi de l'estructura de galàxies a diferents distàncies, a diferents edats de l'univers. A l'univers proper, la majoria de les galàxies espirals massives com la nostra mostren una estructura allargada en forma de barra a les seves regions centrals. En canvi, es pensava que les condicions físiques i dinàmiques de l'univers primitiu no afavoreixen la formació d'aquestes barres. Cal tenir en compte les barres galàctiques tenen un paper fonamental en l'evolució de les galàxies, ja que afavoreixen una mescla d'elements que és essencial per a la formació d'estrelles com el Sol.
La revolució del telescopi James Webb
"Les galàxies no sempre han sigut com les observem al nostre voltant, ja que varien la seva massa i estructura durant la seva vida. Tot i que les galàxies barrades similars a la Via Làctia són comunes a l'univers proper, fins ara creiem que haurien de ser extremadament rares quan observem enrere en el temps", assenyala el segon autor de l'article i investigador científic de l'INTA en el CAB de Madrid, Pablo G. Pérez. Fins ara, el coneixement sobre la morfologia de galàxies llunyanes s'ha basat en els estudis del telescopi Hubble. Però el telescopi James Webb està revolucionant l'astrofísica, revelant que l'univers llunyà no és com esperàvem.
La coautora i investigadora postdoctoral de l'Institut de Física de Partícules i del Cosmos de la Universitat Complutense de Madrid (IPARCOS-UCM), Cristina Cabello, indica que el James Webb ofereix "per primera vegada la tecnologia i la instrumentació necessàries per estudiar en detall la morfologia de galàxies molt llunyanes". "Investigar com les galàxies adquireixen l'estructura que les caracteritza avui és essencial per comprendre els processos de formació i evolució", conclou.