Els arqueòlegs han trobat inscripcions úniques a un vaixell romà del segle I aC enfonsat a les Formigues (Baix Empordà). A les fustes que formaven part del terra de la bodega del Formigues II hi han descobert tres marques que, a priori, són números romans: DV (505), DVI (506) i VI (6). Segons recull l'ACN, la codirectora de l'excavació i responsable del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), Rut Geli, diu que la hipòtesi més plausible és que aquestes inscripcions "inèdites" servissin de guia als mariners per saber on col·locar les fustes quan feien el manteniment de la nau.
El segon vaixell romà enfonsat a les illes Formigues encara atresora troballes sorprenents, que campanya rere campanya els arqueòlegs del CASC fan ressorgir. A la de la resina aromàtica que en recobria les àmfores (que es va trobar aquí per primera vegada), ara s'hi suma una altra descoberta única entre la fusta de la nau que el fons marí ha preservat durant més de 2.000 anys.
Durant l'última campanya, els arqueòlegs s'han centrat a explorar la popa del vaixell i han resseguit la zona de babord (la banda esquerra). Després d'extreure les àmfores estibades a la bodega (34 de senceres), han pogut accedir a la fusta del vaixell i han localitzat tres fustes amb inscripcions úniques, entre les taules del pallol (les que recobrien el buc). "Són marques pintades que semblen que corresponen a numerals romans", precisa Geli, que afegeix que són "inèdites, que no s'han trobat en cap altre vaixell d'època antiga al Mediterrani".
La codirectora de l'excavació precisa que la hipòtesi més plausible és que les inscripcions servissin de guia als mariners a l'hora de fer "el manteniment i la neteja" de la part inferior, que en arqueologia naval es coneix com la sentina. Com que les fustes anaven encaixades entre la bodega i el casc, això permetria "saber en quin ordre precís recol·locar-les". Si confirmen la hipòtesi, voldrà dir que allò que ja feien els romans fa 2.000 anys encara es manté en la navegació actual, cosa que els fa "emoció" com a arqueòlegs. De moment, les tres fustes amb inscripcions s'han deixat sota aigua perquè no es van poder excavar del tot, però sí que se'n van extreure onze més que també formaven part del pallol i que ara es preserven al laboratori del CASC al barri de Pedret de Girona.
Paral·lelament, s'han documentat altres elements de l'arquitectura naval del Formigues II. Es tracta de parts de la seva bomba d'eixugada, el sistema que permetia treure l'aigua que s'acumulava a l'interior de la nau i que es filtrava per les quadernes o s'escolava per la coberta. S'han trobat un eix i un coixinet de bronze que formaven part de la bomba d'eixugada, a més de la caixa de fusta on es recollia l'aigua. Això sí, esclafada parcialment per les àmfores. "Tot i que en aquest cas sí que hi ha altres paral·lels, també és cert que no és habitual que aquesta caixa es conservi en vaixells d'època antiga", concreta Geli.
Els arqueòlegs també han recuperat 34 àmfores bètiques de tres tipus diferents (Dressel 7, 10 i 12), que contenien salsa o bé peix en conserva (verat d'ull gros, bis, sorell en salaó o bonítol). Per primera vegada, intentaran esbrinar el seu origen exacte a partir de la pasta amb què es van fer. "Ja sabem que provenen de la Bètica, però el que volem és esbrinar exactament a quin forn en concret es van coure", explica l'arqueòleg del CASC i també codirector de l'excavació, Guillem Mauri. Amb tot, ara també s'ha de planificar la campanya del 2024, que es farà a l'estiu. La intenció és continuar excavant el derelicte de la popa cap a la proa a partir del lloc on va acabar l'última campanya.
El vaixell Formigues II es troba a 46 metres de profunditat i s'ha convertit en el primer jaciment subaquàtic de la Península situat a fondària que s'excava amb metodologia científica. És a dir, que no s'hi han fet només prospeccions o extraccions sistemàtiques, sinó que els arqueòlegs hi treballen com si ho fessin a terra ferma, però amb tots els inconvenients que suposa fer-ho sota aigua. El derelicte transportava salaons i salses de peix procedents de la Bètica (l'actual Andalusia), i segurament el seu port de destí era el d'Arles o el de Narbona. Es va enfonsar durant una tempesta que va projectar la nau contra les illes Formigues. Malauradament, ha patit i encara pateix espoli. Hi ha un altre vaixell, el Formigues I, que transportava vi i que també data de mitjans del segle I aC.
Les campanyes d'excavació que es fan al Formigues II s'emmarquen dins un projecte quadriennal de recerca arqueològica liderat pel CASC, unitat de recerca del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). El projecte compta amb finançament propi del MAC i de la Direcció General de Patrimoni Cultural.