Científics internacionals han trobat l'objecte més brillant mai observat a l'univers: un remot quàsar. A més, el forat negre d'aquest quàsar de rècord augmenta la seva massa al ritme d'un Sol per dia i és, per tant, el forat negre de més ràpid creixement mai descobert. Així ho ha informat aquest dilluns l'Observatori Europeu Austral (ESO), que opera el telescopi que ha permès observar ambdues troballes: el Very Large Telescope (VLT). La ESO ha compartit el vídeo del viatge des de la Via Làctia fins al quàsar J0529-4351, ple d'imatges astronòmiques reals —al final, sí que hi ha una reproducció artística d'aquest objecte estel·lar de rècord—.
Abans de res, què són els quàsars? Són els nuclis brillants de galàxies distants, que obtenen la seva energia de forats negres supermassius. Els forats negres que alimenten els quàsars recullen matèria del seu entorn en un procés tan energètic que emeten grans quantitats de llum. És per això que són alguns dels objectes més brillants del cel, cosa que vol dir que fins i tot els més llunyans són visibles des de la Terra. Com a regla general, els quàsars més brillants indiquen la presència dels forats negres supermassius de més ràpid creixement. Així doncs, ara s'ha trobat tant el quàsar més brillant com el forat negre de més ràpid creixement.
"Hem descobert el forat negre de més ràpid creixement conegut fins a la data. Té una massa de 17.000 milions de sols i menja una mica més d'un Sol per dia. Això el converteix en l'objecte més brillant de l'univers conegut", ha afirmat Christian Wolf, astrònom de la Universitat Nacional d'Austràlia (ANU) i autor principal de l'estudi publicat a la revista Nature Astronomy. J0529-4351 és tan lluny de la Terra que la seva llum ha tardat més de 12.000 milions d'anys a arribar.
La matèria atreta cap al forat negre, en forma de disc, emet tanta energia que el quàsar és més de 500 bilions de vegades més brillant que el Sol. "Tota aquesta llum prové d'un disc d'acreció calent que mesura set anys llum de diàmetre. Deu ser el disc d'acreció més gros de l'univers", ha declarat Samuel Lai, estudiant de doctorat de l'ANU i coautor de l'estudi. Cal tenir en compte que set anys llum són aproximadament 15.000 vegades la distància del Sol a l'òrbita de Neptú.
Un quàsar amagat a plena vista
Una de les coses més sorprenents d'aquesta troballa és que el quàsar s'amagava a plena vista. "És una sorpresa que no hagi estat detectat fins avui, quan ja coneixem al voltant d'un milió de quàsars menys impressionants. Literalment ens ha estat mirant a la cara fins ara", ha afirmat Christopher Onken, coautor i astrònom de l'ANU. I és que l'objecte estel·lar va aparèixer a imatges de l'Schmidt Souther Sky Survey de l'ESO l'any 1980, però no va ser reconegut com un quàsar fins dècades després.
La recerca de quàsars requereix dades observacionals precises de grans àrees del cel. Els conjunts de dades resultants són tan grosses que els investigadors sovint fan servir models d'aprenentatge automàtic per analitzar-los i diferenciar els quàsars d'altres objectes celestes. Tanmateix, els models s'entren amb dades existents, cosa que limita potencials candidats a objectes similars als ja coneguts. És a dir: si un nou quàsar és més brillant que qualsevol observat anteriorment, el programa podria rebutjar-lo i classificar-lo com una estrella no molt llunyana. Una anàlisi de dades del satèl·lit Gaia ja va deixar passar J0529-4351 per ser massa brillant, suggerint que es tractava d'una estrella. No va ser identificat com un quàsar fins a l'any passat. Ara, l'espectrògraf X-shooter ha permès ser més precís i proporcionar dades crucials per descobrir que era el més brillant mai observat.