La nova legislatura ha començat aquest dilluns a la Cambra Basca amb una troballa totalment inesperada a la sala de la comissió de Cultura, Euskera i Esports. Un preservatiu ha aparegut al terra de la sala de comissions, on havia de comparèixer la vicelehendakari Ibone Bengoetxea per explicar el programa del seu departament per aquesta legislatura. El profilàctic s'ha trobat llençat a terra, fet servir i tancat amb un nus. Un dels parlamentaris l'hauria vist en entrar a la sala i ha avisat els serveis del Parlament, que l'han retirat.
Els primers sorpresos que haurien trobat el condó han estat els representants del grup parlamentari d'EH-Bildu. Sense poder evitar els riures, han immortalitzat el moment i l'han compartit amb els seus companys. La situació ha sigut ràpidament remeiada pels uixers de la Cambra, que l'han retirat amb un mocador i l'han llençat en una paperera constatant que semblava, aparentment, fet servir. Segons apunten fonts del Parlament a diversos mitjans, la sala havia estat netejada mitja hora abans de l'inici de la comissió, la qual cosa suggereix que el preservatiu podria haver caigut de la butxaca d'algun dels assistents que van ingressar després de la neteja. També s'ha plantejat la possibilitat que tot plegat es tractés d'una broma.
Aquest dilluns es reprenien les sessions al Parlament Basc des que al febrer Iñigo Urkullu va anunciar que se celebrarien eleccions a l'abril, de les quals va sortir guanyador Imanol Pradales, que ha pogut formar govern i que aquesta setmana posa en marxa la seva legislatura, després de tot un estiu sense activitat parlamentària a Euskadi.
Imanol Pradales arrenca la nova legislatura
El mes de juny, Imanol Pradales va jurar el càrrec com a lehendakari des de l'Arbre de Gernika, i va rebre la "makila" de mans del seu predecessor, Iñigo Urkullu, reeditant l'acord de govern de coalició amb el PSE-EE per als pròxims quatre anys. En el ple d'investidura celebrat abans de l'estiu, Pradales va defensar un nou pacte estatutari que "ha de superar la dimensió, ambició i abast" de l'Estatut de Gernika de 1979, i assentar "una relació bilateral amb l'Estat que inclogui el reconeixement de la realitat nacional" basca.