Un equip d'investigadors ha trobat els rastres humans més antics d'Europa a una zona d'Ucraïna lluny de la guerra. En un article a la revista Nature d'aquest dimecres, els científics expliquen que han datat en 1,4 milions d'anys d'antiguitat diversos artefactes trobats en el jaciment arqueològic de Korolevo (a l'oest d'Ucraïna, prop de la frontera amb Hongria i Romania). Es tracta d'uns artefactes que constitueixen el primer testimoni de l'arribada dels humans a Europa i indiquen la direcció en la qual van colonitzar el continent: d'est a oest.
La descripció de la trobada és la primera prova datada amb seguretat de la presència d'homínids a Europa i posa llum sobre la direcció del seu viatge. Els investigadors ja creien que els humans van arribar a Euràsia fa un o dos milions d'anys, però la seva datació precisa ha estat difícil per mor de la manca de jaciments arqueològics del paleolític. El jaciment arqueològic de Korolevo ha proporcionat eines paleolítiques des de la dècada del 1970 i és un dels més septentrionals del paleolític primerenc, tot i que ningú havia pogut datar-lo... fins ara.
Roman Garba, investigador de l'Institut d'Arqueologia de l'Acadèmia de Ciències de la República Txeca, i els seus col·legues han fet la datació mitjançant un mètode basant en la desintegració de nucleids per determinar l'edat exacta dels sediments on es van enterrar artefactes de Korolevo, com diferents eines de pedra. La metodologia es basa en el fet que els àtoms radioactius, que es troben en el material geològic i biològic (carboni), tendeixen a desintegrar-se espontàniament amb el temps a una velocitat constant.
Els autors també van estudiar la idoneïtat de l'hàbitat en els últims dos milions d'anys i creuen que els primers homínids probablement van aprofitar els períodes interglacials més càlids per colonitzar llocs de major latitud, com Korolevo. Aquest jaciment de l'oest d'Ucraïna ocupa un espai geogràfic clau entre el Caucas i el sud-oest d'Europa, que se sap que van ser zones ocupades per homínids fa uns 1,8 milions i 1,2 milions d'anys, respectivament. Els autors conclouen que la datació situa Korolevo en un punt intermedi tant temporal com espacial, cosa que dona suport a una hipòtesi llargament sostinguda que encara no havia estat demostrada: que Europa fou colonitzada d'est a oest.