L’exconseller de Cultura i diputat per Junts a l’exili Lluís Puig serà jutjat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un delicte de desobediència en el cas dels béns de Sixena; mentre que l’exconseller Santi Vila, processat pel mateix, serà jutjat per un jutjat ordinari de Barcelona perquè no té aforament i no va haver-hi un acord entre tots dos. Així ho ha decidit el TSJC en una resolució, comunicada aquest dilluns pel gabinet de premsa del TSJC. El gener passat, el Tribunal Suprem va derivar el cas al TSJC perquè va considerar Lluís Puig aforat, malgrat que el Tribunal Constitucional (TC) denega que es compatibilitzi el seu vot al Parlament; i el TSJC havia de decidir si jutjava Puig i Vila junts o per separat. La Fiscalia demana onze mesos de presó i una multa de 5.940 euros per a Puig i Vila. L’Ajuntament de Vilanova de Sixena també acusa Vila del delicte d’usurpació de funcions judicials i, a banda de la presó, demana que sigui inhabilitat a càrrec públic durant dos anys. Com és una pena inferior a 2 anys de presó, Puig podria ser jutjat en absència.

Actualment, s’espera que el jutge Pablo Llarena reactivi una nova euroordre de detenció i entrega a l’estat espanyol de l’exconseller Puig pel delicte de malversació l’1-O, després de la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Els tribunals belgues tenen la darrera paraula i poden tornar a denegar-ne l'entrega, en aquest cas, perquè se li podrien vulnerar drets per pertànyer a un grup objectivament identificable (GOI), com cita per primer cop el tribunal europeu sense definir-lo, i en el qual podria encaixar l'independentisme català.

L'aforament de Puig

El titular del jutjat penal 1 d'Osca va suspendre el judici contra els exconsellers de Cultura de la Generalitat Santi Vila i Lluís Puig, en relació amb els béns del monestir de Sixena i va enviar una "exposició raonada" al Tribunal Suprem perquè decidís quin tribunal és competent per jutjar el cas. La defensa de Lluís Puig —exercida per Jaume Alonso-Cuevillas, i ara amb Miquel Sàmper— va demanar la suspensió del judici per l’aforament de Puig, finalment acceptat pels tribunals espanyols. La Fiscalia defensava que la competència era del Tribunal Suprem.

Cap concert entre els dos acusats

En la resolució, el tribunal del TSJC —format pel president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, i els magistrats Maria Eugènia Alegret i Carlos Ramos, de ponent— afirma que Lluís Puig va ser nomenat diputat de l'actual legislatura, segons ho certifica el Parlament i segons la resolució del Suprem, de la qual no poden discrepar en ser el màxim tribunal. No hi ha res que es refereixi al fet que el TC prohibeix a la cambra catalana comptabilitzar el vot de Puig, que certament no es fa, i per això no ha prosperat cap querella de la Fiscalia contra la Mesa del Parlament, com exigeix Cs.

Per contra, el tribunal no accepta la petició de la Fiscalia i l’acusació particular que “els fets són connexos” i que per això també jutgi amb Puig l’exconseller Santi Vila. La defensa de Vila demana que el seu cas sigui derivat a un jutjat de Barcelona, ja que és on van passar els fets, i així ho ha acordat el TSJC en afirmar que de les actuacions relatades “no va haver-hi cap concert” entre tots dos.

Hi detalla que, segons les accions atribuïdes per la Fiscalia, Vila i Puig haurien desobeït la mateixa resolució judicial de fons, que és la sentència del jutjat de 1a instància número 1 d’Osca del 2015, que va confirmar l’Audiència d’Osca el 2017. Segons les acusacions —insisteixen— l’exconseller Vila no va complir tres mandats judicials, particulars i directes, durant el 2016. En el cas de Puig va ser una única resolució de 18 d’abril de 2017, amb un incompliment parcial i insuficient de la resolució, a parer de les acusacions. “No s’aprecia cap concert entre ells dos, que, per altra part, ni tan sols es menciona o se suggereix en els escrits d’acusació, raó per la qual, encara que pogués respondre hipotèticament a un únic designi polític superior, al qual tampoc fan referència les acusacions, o a un simple context històric unificador, no suposen una connexitat inescindible, segons el relat de les acusacions”, afirma el magistrat Carlos Ramos en la interlocutòria.  

Vila va ordenar que les obres que eren al Museu Nacional d’Art de Catalunya es traslladessin a Sixena, després d’un mandat judicial el juliol del 2016. Les acusacions afegeixen, però, que les 44 obres que eren al Museu de Lleida van ser retirades per la Guàrdia Civil el desembre del 2017 després d’un mandat judicial, ja que l’exconseller no va obeir-ho. Per les acusacions, el trasllat de les obres que hi havia al Museu de Lleida va ser fet per una ordre judicial a la Guàrdia Civil, que es va fer efectiva la matinada de l’11 de desembre de 2017, perquè ni Vila ni Puig, qui el va succeir aquell estiu, ho van complir