Tombada. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha comunicat avui que anul·la la polèmica ordenança de l’Ajuntament de Barcelona sobre la Zona de Baixes Emissions (ZBE). En distintes resolucions, la secció 5a de la sala contenciosa administrativa del TSJC sosté que l’ordenança municipal relativa a la restricció de la circulació de determinats vehicles a la ciutat de Barcelona, aprovada en el plenari del municipal, del 20 de desembre de 2019, "té deficiències en la seva elaboració, manca d’informes determinants i per ser excessiu en l’àmbit geogràfic d’aplicació i en el tipus de vehicles exclosos", entre altres motius, i per això l’anul·la. La sentència no es ferma i es pot presentar recurs de cassació al Tribunal Suprem.
Inicialment, el TSJC va refusar aplicar mesures cautelars contra la ZBE, i ara, en sentència, aprova parcialment les demandes: anul·la l'ordenança, però no admet que les associacions siguin indemnitzades. Entre les entitats que van presentar una demanda contra l’ordenança hi ha: l’Associació Plataforma d’Afectats per les restriccions circulatòries; l’Associació de famílies nombroses de Catalunya; la Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatges (FECAV), i l’Associació d'Empresaris de Transport Discrecional de Catalunya (AUDICA), entre d’altres. Totes les resolucions contenen dos vots particulars concurrents, és a dir, a favor de la tesi majoritària d’anul·lació de l’ordenança, però amb altres arguments, segons informa el gabinet de premsa del TJSC.
Demanda
En la demanda, una de les associacions al·legava que resulta "totalment desproporcionada la ZBE delimitada", havent quedat acreditat que, únicament, 2 estacions de mesurament (Eixample i Gràcia) del total de la ciutat, incompleixen els nivells màxims d'immissió de diòxid de nitrogen (NO2). Per part seva, la defensa de l'Ajuntament exposava que s'ha pres en consideració la intensitat mitjana de trànsit i el nombre de residents de l'àrea.
En la resolució, el tribunal exposa que les memòries i informes obrats en l'expedient “no compleixen la funció d'assegurar que els encarregats de tramitar i aprovar l'ordenança tinguin la informació necessària que els permeti estimar quin impacte tindrà en els ciutadans i quins mitjans seran necessaris per a la seva aplicació, sense que es reculli una motivació suficient de la necessitat i de l'oportunitat de la norma projectada, ni una valoració de les diferents alternatives existents, ni una anàlisi de les conseqüències econòmiques i jurídiques que es derivaran de la seva aplicació”, tal com s'exigeix en la reiterada jurisprudència. El tribunal afegeix que des del moment que circular per la ciutat de Barcelona en dies i hores laborables es condiciona a la renovació del vehicle sense distintiu ambiental, "és indubtable que els més afectats són els col·lectius que no tenen capacitat econòmica per canviar el seu vehicle per un amb distintiu ambiental i pretenen continuar circulant per Barcelona”.
El TSJC també afirma que les mesures adoptades "tenen un evident efecte en la competència i en el mercat", no sols en els titulars de vehicles professionals sense distintiu ambiental, sinó també en empresaris, professionals o comerciants el negoci dels quals està situat en la zona, si depèn d'alguna forma del vehicle. I afirma que, en aquest punt, la ZBE produeix un “efecte tancat” en l'accés en dies i hores laborables, perquè se supedita a l'obligació de registre i prèvia autorització, que pot tenir efectes sobre els negocis establerts dins de la ZBE. I conclou que en el procediment d'elaboració de l'ordenança "no es parteix de dades actualitzades del parc mòbil afectat, ni es contemplen els diferents efectes que es produeixen per a determinades categories de col·lectius que apareixen més afectats, com és el dels residents i de professionals".
El sistema de distintiu ambiental de la DGT pot servir de referència raonable a l'establiment de restriccions en les ZBE, segons el TSJC. No obstant això, el sistema de distintiu ambiental DGT exclou als vehicles per raó de la seva antiguitat, sense alternatives viables per a homologar els vehicles sense distintiu, la qual cosa implica que "la mobilitat en la ZBE en les hores prohibides es condiciona a la capacitat econòmica del titular" per a procedir a l'adquisició d'un vehicle amb distintiu ambiental, la qual cosa no resulta ponderat en el procediment d'elaboració de l'ordenança, raona el tribunal. "L'informe del RACC, elaborat a instàncies de l'Ajuntament de Barcelona, posava de manifest aquesta problemàtica, però no resulta contemplat en la documentació preparatòria", conclou.
El tribunal insisteix que "en cap moment s'està qüestionant la necessitat d'intervenció municipal per millorar la qualitat de l'aire, sinó si les mesures limitatives adoptades són proporcionades en aquest cas". I conclou que el descens de contaminació expressat s'havia produït per l'adopció de diferents mesures de millora de qualitat de l'aire, encara que existeixen dues zones on sistemàticament se superen els valors NO2 (Eixample i Gràcia). I sosté que aquesta mesura de ZBE/interior de les rondes s'afegeix a les anteriors, però "el seu impacte esperat és relatiu", perquè es contempla una disminució de la concentració a Barcelona aproximadament en un 3%, durant el primer any de moratòria als vehicles professionals, i en un 7% a partir del 2021, en finalitzar la moratòria. I, davant els "vicis substancials" que considera que té l'ordenança, l'anul·la.
Precisament, la setmana passada, l'Ajuntament donava resultats de l'ordenança. El desplegament de la Zona de Baixes Emissions Rondes BCN (ZBE Rondes BCN) ha permès reduir 609.000 desplaçaments en vehicles més contaminants que comporta la reducció dels nivells de diòxid de nitrogen (NO2) a la ciutat. Són les principals conclusions que s’extreuen del primer informe d’implantació i seguiment d’aquesta mesura que va entrar en vigor l’1 de gener de 2020 i que, a més, ha estat marcada per les restriccions derivades de la pandèmia de la covid-19 —en especial la reducció del trànsit durant el confinament— decretades en aquests dos anys d’implantació.