La justícia ha tornat a torpedinar un segon cas de mort digna avalada per la comissió d'experts. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha resolt que els pares poden presentar recurs contra una eutanàsia aprovada legalment per a un fill -fins i tot si no tenen cap relació o una relació "conflictiva"-, segons la resolució avançada per la SER i ha confirmat ElNacional.cat aquest dijous. Es tracta de la mort assistida d'un home de 54 anys, a qui la titular del jutjat contenciós administratiu 5 de Barcelona, després d'un estudi, va avalar en assegurar que cap altra persona podia resoldre per ell si tenia plenes facultats i no era menor d'edat, com exigeix la llei.
El pare de l'home, amb un lletrat de la fundació ultra Abogados Cristianos, va presentar recurs, com també la Fiscalia de Barcelona. I ara, el TSJC ha ordenat que el seu cas es resolgui en un judici. Serà el segon cas a Catalunya i a l'Estat espanyol, que va a judici. El primer és el cas de Noelia, la jove de 24 anys amb paraplegia. La magistrada, després de celebrar judici, li va donar la raó. Però ara el seu cas continua bloquejat i pendent de resposta del TSJC.
Mort assistida en augment
Si aquest criteri judicial es manté, serà un problema perquè des que es va aprovar la llei de l’eutanàsia el 2021, les sol·licituds ha anat en augment. Aquest dilluns, el Departament de Salut informava que l’any 2024 es van rebre 358 sol·licituds per rebre la prestació d'ajuda per morir (PRAM), que significa un 63% més que l'any 2023. Albert Planes, metge de família i vocal de la Comissió de Garantia i Avaluació Catalunya (CGAC), va afirmar que es van rebre pràcticament una sol·licitud al dia.
Els pares, sempre legitimats
En la resolució, la secció 3a de la sala del contenciós administratiu del TSJC afirma que "no es pot descartar de manera genèrica i indiscriminada la legitimació judicial dels pares -com exercitants d'un interès legítim propi i no abstracte- en què els seus fills romanguin amb vida i, per això, en el resultat del procediment orientat a facilitar la seva ajuda a morir" . Hi precisa: "S'exerceix judicialment l'acció de protecció del dret fonamental de la vida -però no directament la vida familiar, que no és un dret fonamental-, els pares poden tenir un interès legítim entorn d'això, encara que no resultin titulars d'aquest dret a la vida aliena, i fins i tot, depenent del context, una obligació legal d'actuar en aquest objectiu. Es tracta d'un interès propi que, fins i tot, pot entrar en col·lisió amb les preferències, en aquest cas del fill."
El TSJC conclou: "Fins i tot en situacions de desacord o conflictes familiars prolongats podria romandre l'essència de la preocupació paternofilial que justifica la integritat d'aquesta esfera jurídica reflecteix de la legitimació processal: l'afecte, el desig que el seu fill es
trobi en les millors condicions possibles i el que el seu benestar estigui garantit."
Per tot això, el TSJC dona la raó a la Fiscalia i al grup ultra Abogados Cristianos i ordena que es faci un judici perquè cada part exposi el seu posicionament. La magistrada ha de decidir a qui dona la raó, i que -en aquest cas- pot tornar a ser cap al sol·licitant de l'eutanàsia, admet l'alt tribunal català.