El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat mantenir la seva decisió de portar a judici a l'alcalde d'Agramunt (Urgell) i diputat d'ERC al Parlament, Bernat Solé, per un delicte de desobediència per facilitar l'1-O al seu municipi, cedint locals públics i ocultant les urnes.
En un acte, la sala civil i penal del TSJC ha rebutjat el recurs de reforma presentat per la defensa de Solé contra la resolució del tribunal del passat 29 d'octubre de deixar a un pas de judici al polític, en considerar que "hi ha indicis suficients de criminalitat" i que "sí que concorren" bastants elements indiciaris.
A l'escrit, la jutge del TSJC Mercedes Armas esgrimeix que Solé no només no es va oposar, encara que fos "formalment", a la cessió de l'escola Macià-Company per a la celebració de l'1-O, sinó que a més va tenir "alguna intervenció directa" al centre durant la jornada, per tal de "preservar" les urnes amb els vots o per decidir quan havien d'acabar les votacions del referèndum suspès pel Constitucional.
Si bé la resolució admet l'argument de la defensa que l'ús de les escoles competeix al Departament d'Educació encara que l'edifici sigui de titularitat municipal, l'acte conclou, però, que l'imputat "no només no va impedir la votació, sinó que va intervenir al llarg de la jornada prenent decisions sobre la col·locació de les urnes o el tancament" del centre.
En aquest sentit, la interlocutòria afegeix que Solé "va mantenir el suport" com a alcalde d'Agramunt al referèndum de l'1-O, tot i la providència del TC que li va ser notificada per impedir qualsevol iniciativa que ignorés la seva suspensió.
Per això, determina que l'actuació de l'imputat durant l'1-O "no s'ajusta a l'àmbit de competències que li eren pròpies" com a alcalde.
El procés judicial contra Solé deriva de la instrucció que, en vigílies de l'1-O, va dictar el llavors fiscal general, José Manuel Maza, perquè s'obrissin diligències als alcaldes que donessin suport l'1-O, ordre que s'acompanyava d'un llistat dels 712 ajuntaments que, segons el web de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), havien aprovat decrets per posar a disposició de la Generalitat els seus locals.