El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat el Govern de la Generalitat a pagar 80,9 milions d'euros a Renfe per haver afegit nous serveis des del traspàs de 2010 i en considerar que ha de fer-se càrrec de l'augment de cànon que reclamava Adif. La sentència de la sala del contenciós-administratiu assenyala un deute forjat durant els exercicis de 2016, 2017, 2018 i 2019, segons han avançat aquest dimecres diversos mitjans; i esmenta execucions com la prolongació de la línia del Maresme fins a Arenys de Mar, la línia 1 de Girona inaugurada el 2014 o la línia 1 de Tarragona, del mateix any. La sentència arriba tot just quan fa mesos que s'ha tornat a posar sobre la taula el traspàs integral de Rodalies —que ara depèn del Ministeri de Transports— a la Generalitat, una reclamació històrica a causa del servei deficient de l'operador ferroviari.
La qüestió es remunta al 2010, quan la Generalitat, llavors amb el Govern tripartit de José Montilla, va adquirir les competències de "gestió, regulació, planificació, coordinació i inspecció de serveis i activitats, i la potestat tarifària sobre el servei", tot i que a la pràctica no va suposar un gran canvi, ja que es reduïa a competències sobre horaris i tarifes. Però, a més, amb la condició que qualsevol ampliació de serveis o de freqüències aniria a càrrec de la Generalitat.
Entre 2011 i 2016, tot va anar tal com estava indicat, però el 2017, Adif, empresa pública gestora de la infraestructura, apuja el preu del cànon pel pas de trens i Renfe decideix passar la factura a la Generalitat, cosa a la qual el Govern, aleshores comandat per Carles Puigdemont, s'oposa, al·legant que la infraestructura és competència del Ministeri de Transports espanyol, i deixa de pagar; de manera que comença un litigi que ha portat a aquesta sentència del TSJC.
Els governs posteriors de Quim Torra i Pere Aragonès han continuat en la mateixa línia, sense voler fer-se càrrec de la factura que passa Renfe, que ha anat pujant any rere any. De fet, el 2022, l'executiu d'Aragonès va enviar un comunicat negant-se a pagar aquest import que l'operador ferroviari reclamava. Ara, els tribunals dictaminen a favor de Renfe i fan pagar a la Generalitat un total de 80,9 milions d'euros més les costes del judici. El Govern, però, hi pot interposar un recurs de cassació.
El Govern recorrerà
La consellera de Territori, Ester Capella, ha assegurat aquest dimecres que la Generalitat recorrerà contra la sentència del TSJC. En una entrevista a Cadena Ser, Capella ha assegurat que el Govern es va “plantar” perquè “els serveis tampoc no funcionen”. “Si no compleixes amb les obligacions, la Generalitat té dret a plantar-se”, ha dit Capella, que ha defensat que la sentència “no s’ajusta a dret”. Segons ella, l’estat espanyol “és el principal incomplidor” perquè no ha complert amb les seves “obligacions” en el traspàs del 2010. A més, ha criticat que el grau d’execució pressupostària en infraestructures és només del 19%.
"La Generalitat, en un moment determinat, es planta perquè l'Estat es fa càrrec d'aquestes ampliacions de servei a altres indrets de l'Estat, i a Catalunya, no només no se'n fa càrrec, sinó que els serveis dels quals s'han d'encarregar Renfe, Adif i el ministeri tampoc no funcionen", ha argumentat Capella. Arran d’això, la consellera de Territori ha reiterat la petició del Govern d’un “traspàs integral” de Rodalies. Capella ha admès que ni l’endemà ni al cap d’un any d’aquest traspàs s’hauria aconseguit revertir “la desinversió històrica” en infraestructures a Catalunya, però ha defensat que el Govern té “la capacitat d’entendre el país” i de dissenyar un sistema ferroviari eficient.
El traspàs integral de Rodalies, sobre la taula
La sentència del TSJC arriba tot just quan el traspàs de tota la infraestructura de Rodalies ha tornat a la palestra del debat públic com una de les reclamacions del Govern de Pere Aragonès i d'ERC a canvi del suport a la investidura del president del govern espanyol en funcions i líder del PSOE, Pedro Sánchez: "recursos econòmics pertinents, titularitat de la infraestructura, material i personal i ús", van apuntar. Tot i la històrica demanda, que fa temps s'ha reclamat a causa del servei deficient de Rodalies, amb multitud d'incidències i retards, la resposta del govern estatal ha estat negativa, ja que el Ministeri de Transports, titular a hores d'ara, ho considera una infraestructura d'Estat i, a més, també funciona per a altres serveis estatals, com la mitjana distància o mercaderies.