Segon cas. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat que l’escola Torrent d’en Melis de Barcelona imparteixi més castellà, a banda de l’assignatura lingüística, en una o més assignatures principals, per a un alumne, i requereix al centre que ho faci en el termini d’un mes. Aquest dimecres, l’Assemblea Escola Biligüe (AEB) ha informat d’aquesta nova resolució, datada el 10 de gener, que se suma a la primera (a l’escola Sagrada Família Urgell) que el tribunal va dictar, a finals del desembre passat, en la qual per primer cop ordena que s’imparteixi més castellà en un centre concret i sense detallar percentatges, L'objectiu és esquivar la nova norma catalana, aprovada, al seu torn, per superar el 25% de castellà a tot el sistema educatiu, fixada pel mateix TSJC. El tribunal justifica la mesura perquè és per a un alumne concret i no per a tot el sistema educatiu, del qual no pot ordenar cap acció fins que el Tribunal Constitucional (TC) resolgui el recurs d’empara presentat per partits unionistes i el mateix TSJC, l’estiu passat, en considerar que la nova normativa catalana és inconstitucional perquè, a parer seu, no detalla prou que el castellà també és llengua vehicular a l’escola catalana.
A la sentència, de 16 pàgines, la secció 5a de la sala contenciosa administrativa del TSJC accepta el recurs de la família d’un escolar perquè aquest rebi més classes en llengua castellana, en aquest procediment obert abans del recurs d’inconstitucionalitat de la norma catalana. El tribunal —amb el magistrat Francisco José Sospedra de ponent— indica que inicialment la família demanava que s’ordenés l’aplicació del 25% de castellà, petició que va modificar, i va demanar que, a banda de l’assignatura concreta, al seu fill se li impartís en castellà almenys una altra assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal. El TSJC ha admès aquesta mesura cautelar, i l’AEB, presidia per Ana Losada, ha fet una piulada en què qualifica de “magnífica notícia” la nova resolució del TSJC.
El raonament del tribunal
El TSJC, en la resolució, insisteix que la mesura cautelar demanada no és per a imposar-la a tot el sistema educatiu de Catalunya en general, sinó per al fill d’una família, i que per això la pot atendre. Precisa que “el que és realment determinant és la possibilitat de garantir jurisdiccionalment a l’alumne un ús docent mínim del castellà en un centre concret”, i en aquest cas, després d’examinar el currículum del centre, sosté que l’ús del castellà és insuficient i imposa la mesura de més castellà.
El tribunal sosté que el grup d’educació primària del fill del demandant “segueix el denominat sistema d’immersió, i la presència de la llengua castellana, a banda de l’assignatura de llengua i literatura, pot ser qualificada de residual”, i per això troba adient aprovar la mesura d’ordenar que se li imparteixi més castellà. El Departament d’Educació s’hi va oposar al·legant la nova normativa educativa, però el TSJC respon que “la doctrina constitucional i la legislació” fixa que el castellà sigui llengua vehicular. Així doncs, es confirma que el TSJC ordenarà més castellà a tots els centres catalans, mentre la petició es formuli de manera individual.