Obligat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès avui una interlocutòria en la qual requereix al Departament d’Educació  que “compleixi de forma immediata”  la sentència del 25% del castellà en tots els centres educatius de Catalunya, que va dictar la mateixa secció 5a de la sala contenciós administratiu del TSJC. Aquesta decisió és conseqüència de la legitimació, en opinió del tribunal, de l’associació Asamblea Escuela Bilingüe que en va sol·licitar l’execució forçosa. Això no obstant, dos dels cinc magistrats del tribunal han expressat, en un vot particular, que no s'havia d'haver acceptat l'entitat com a part. El tribunal ha desestimat la sol·licitud d’execució forçosa del partit ultra VOX i d’alguns diputats del Parlament per manca de legitimitat. Es dona la circumstància que l’Advocacia de l’Estat havia demanat al tribunal que abans d’executar, avalués si la Generalitat amb les dues reformes anunciades donava compliment a la resolució del 2020 i ratificada pel Suprem el 20 de gener passat.

En concret, el tribunal ordena: “Requerir al conseller d’Educació de la Generalitat per tal que, en el termini màxim de 15 dies, dicti les instruccions oportunes perquè els alumnes rebin de manera efectiva i immediata l’ensenyament mitjançant la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determinin, que no podran ser inferiors al 25 % en un cas i l'altre". Hi afegeix que "ha d'incloure  com a mínim la docència de la mateixa llengua i la d’una altra assignatura o matèria de caràcter troncal o anàleg", i  que "informi el tribunal en el mateix moment que finalitzi el nou termini d’execució sobre les mesures adoptades i el grau de compliment d'aquestes.”   

 

Control

El TSJC també requereix a l'Alta Inspecció Educativa, que depèn del Ministeri d'Educació, que "verifiqui el compliment de la part dispositiva de la sentència dictada en el conjunt del sistema educatiu de Catalunya, informant el tribunal de l’activitat desplegada i de la situació constatada a la finalització del termini d’execució assenyalat”. 

En la interlocutòria, el tribunal especifica que: “Es reconeix la llibertat de la Generalitat per determinar amb llibertat d’apreciació els mitjans que consideri oportuns per fer efectiu l’ús vehicular de les llengües oficials. El fet determinant en la sentència no és el mitjà sinó el resultat. El que es condemna és una inactivitat en el dictat de normes, instruccions o actes d’aplicació que siguin necessaris a l'efecte de determinar l’ús vehicular de les llengües a l’ensenyament, o l’exercici de la potestat de control."

Legitimació

Pel que fa a la legitimació per demanar l’execució forçosa de la resolució, el tribunal puntualitza que “no hi ha obstacle perquè persones o entitats que no han estat part en el procés que va donar lloc a la sentència es personin per demanar la seva execució”. I hi afegeix que “simplement cal que el compareixent tingui la condició de persona afectada”.

En aquest sentit, afegeix que admet la legitimació de l’entitat Asamblea por una Escuela Bilingüe perquè “coincideix la defensa d'uns interessos col·lectius que es projecten al conjunt del sistema educatiu amb les finalitats específiques d'aquesta entitat”. Per contra, no admet  la legitimació dels diputats i del partit ultra Vox, perquè “no han acreditat que són pares d’alumnes afectats”.

Vot en contra

El magistrat Eduard Paricio ha emès un vot particular, al qual s’ha adherit la magistrada Maria Fernanda Navarro, on es mostra en desacord d'haver acceptat l’Asemblea por una Escuela Bilingüe com a part perquè la sentència es refereix a la utilització vehicular de les llengües oficials al sistema educatiu de Catalunya. “No es tracta, com en recursos precedents, de la situació particular d’un centre escolar, sinó del sistema educatiu en el seu conjunt”, afirma i afegeix: “La Generalitat recorda els precedents d’aquesta sala en els que, arran de reclamacions individuals, ens hem manifestat reiteradament en el sentit que la legitimació inherent als alumnes singularment considerats no els autoritzava per mantenir pretensions referides al sistema educatiu en el seu conjunt, i el Tribunal Suprem va admetre aquest plantejament en diverses ocasions.” En aquest cas, el reconeixement de la legitimació individual suposa prescindir de la reclamació davant l’Administració educativa, i l’accés immediat al tribunal, mitjançant l’accés directe a una peça d’execució, sosté. 

Al final, però, el TSJC, dividit, ordena l'execució de la sentència i conclou: “L’elecció del medi per garantir el resultat de la sentència és facultat de la Generalitat de Catalunya, però el que no està en la seva llibertat és no actuar i permetre una situació contrària al mandat constitucional”.  

El conseller d'Educació,  Josep González Cambray, havia respost al TSJC que ja compliria que  el català i el castellà fossin llengües vehiculars en els centres educatius amb els canvis que ultimava. El tribunal, però, no s'ha esperat.