La sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha aprovat aquest dimarts quatre noves places de reforç als jutjats penals de Barcelona per realitzar més judicis ràpids, tal com van acordar el Departament i el Ministeri de Justícia, i que suposaran poder celebrar 18 vistes ràpides més cada dia.
Les dues agendes que ara s’obren amb els nous comissionats, suposen que la ciutat comtal tindrà quatre agendes de judicis ràpids, que permetrà executar un mínim de 36 judicis ràpids més al dia. A hores d'ara, els jutjats penals de Barcelona que es dediquen a celebrar 6.000 judicis ràpids l’any, quan l’any 2023, l’entrada de judicis va ser de 7.249 i l’any 2024, d'un total de 8.300.
Amb l'aprovació del TSJC de quatre comissions per reforçar els jutjats penals, s'incrementen les possibilitats de poder celebrar més de judicis ràpids a la ciutat dins la Comissió Enjudiciament Ràpid (CER), que d’acord amb el pla ofert pel Ministeri de Justícia i el Departament de Justícia, tindrà dues comissions de servei amb reemplaçament de funcions - dedicació exclusiva - i dues sense reemplaçament de funcions - on el magistrat compatibilitza el seu jutjat- amb la col·laboració en la celebració de judicis ràpids a Barcelona.
Amb aquests recursos, els jutjats penals de Barcelona comptaran amb dues agendes setmanals més. Una agenda que es cobreix amb les CER amb reemplaçament, coberta cadascuna per un magistrat, és a dir que dos magistrats es reparteixen l’agenda setmanal i cobreixen la celebració de vistes de dilluns a divendres. L’altra agenda es cobrirà pels comissionats sense reemplaçament, places que estaran cobertes per un total de vuit magistrats, un fet que permetrà la celebració de judicis també cada dia, de dilluns a divendres.
Falten un centenar de jutges
El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, va dir-ho ben clar en l’obertura de l’any judicial: falten 112 jutges a la planta catalana (n’hi ha 855) per equiparar-se a la mitjana espanyola, i des del 2021 ja no es poden resoldre totes les assumptes que entren als jutjats (1,2 milions assumptes el 2023), des dels àmbits civils a penals.
Això significa que els casos pendents de resoldre -o el que judicialment s’anomena pendència- no para de créixer a les taules i armaris dels jutjats, on milers de papers i les carpetes es continuen apilant, malgrat els anuncis de digitalització judicial. Els litigis augmenten, mentre cau el nombre de jutges en actiu. I, sense comptar amb les nombroses jubilacions de la generació del baby-boom, també a la judicatura, que es preveuen en cinc anys a l'Estat espanyol.
Els jutjats estan col·lapsats des de fa anys, i superen les càrregues de treball fixades pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en gairebé totes les jurisdiccions. Una dada que evidencia que s’ha encès l’alerta vermella als jutjats catalans és que ja s’assenyalen judicis per a l’any 2027. La jurisdicció contenciosa, que fiscalitza les administracions i que gairebé mai rep reforços, ja fixa vistes per al 2027. Els jutjats socials, centrats en els conflictes laborals, també marquen judicis per al primer trimestre de 2026, com els civils.
Alhora, els jutges d’instrucció i penal fan mans i mànigues per donar resposta a les campanyes policials i polítiques contra els lladres multireincidents, buides de mesures socials per fer front la pobresa. Per poder empresonar un lladre i considerar-lo multireincident, els magistrats han de buscar els seus antecedents penals (diferent dels policials), que tinguin tres condemnes fermes i amb el material sostret superior a 400 euros.