La sequera que pateix Catalunya, amb els pantans a poc més del 16% de la seva capacitat, ha portat un altre tipus de visitants als embassaments, els turistes que volen veure de primera mà la fisonomia del paisatge que la manca d’aigua està deixant en indrets on en altres temps es podia nedar o practicar esports aquàtics. Ja fa mesos que el pantà de Sau s’ha convertit en la imatge icònica de la sequera històrica del 2024, la que ha obligat el Govern a decretar l’estat d’emergència, amb les construccions al descobert de l’antic poble de Sant Romà de Sau, que atrau centenars de visitants, turistes i curiosos, com els vestigis que també han aparegut al pantà de Darnius Boadella. Igual que també ha aparegut un nou pol de tracció turística a l’embassament de la Baells, a Cercs (Berguedà), que en només un any ha vist com s’han doblat les visites al centre d’interpretació de la presa, un espai museïtzat que permeten visitar les entranyes d’una de les infraestructures hidràuliques més importants de Catalunya. És el que ara es coneix com a turisme de sequera, ideal per a aquestes dates, però que quan arribi l’estiu i la calor de veritat no podran compensar les pèrdues que provocarà la manca d’aigua i l’afectació que tindrà en les activitats aquàtiques i la restauració en aquests indrets.
Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga
És el que tem el Jaume, cuiner del restaurant Nàutic de Darnius, un restaurant en un lloc idíl·lic, al costat de l’embassament de Darnius Boadella, situat a l’Alt Empordà (Girona). Aquest pantà es va inaugurar l’any 1969 i té una capacitat de 62,01 hm³, però actualment acumula 7 hm³, l'11% de la seva capacitat. La presa es troba en el municipi de Darnius i el pantà, que pertany al riu Muga, s'estén pels municipis de Sant Llorenç de la Muga, Terrades i Maçanet de Cabrenys. En Jaume té 42 anys i confessa que “mai havia vist el pantà així, tan baix d’aigua. Hem tingut dos anys seguits on al final dels estius s’ha notat menys aigua, però res com ara. No plou prou per poder recuperar els nivells”.
El restaurant, un lloc molt concorregut, de moment va tirant. “Nosaltres anem treballant gràcies al turisme de sequera. Es nota la gent que ve a veure com està el pantà i les ruïnes que es poden veure”, restes de diferents masos que van quedar submergits, o vestigis que han quedat al descobert, com l’església de Sant Sebastià, i la foneria, que va ser una fàbrica d’armes. "És un bon lloc per venir a passejar, o venir amb els gossos". El Jaume es refereix al pont de Rimbau, la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga (que va ser una antiga indústria de munició per a canons del segle XVIII), i la capella de Sant Sebastià, que es trobaven sota les aigües de les aigües de l’embassament de Darnius Boadella. La Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga va ser el primer alt forn per a la producció de ferro de fosa de Catalunya, destruïda l’any 1794, en el curs de les Guerres de la Convenció.
El pont de #Rimbau, que la sequera ha deixat al descobert, a tocar la derruida Reial Foneria de Sant Sebastià, entre Sant Llorenç de la Muga i Darnius, en una zona transitable a peu que hauria d'estar submergida sota la Muga. Esperem que la #llevantada ho faci. pic.twitter.com/adNHAdLAvX
— Ivi (@ivi_prat) November 22, 2021
El problema, diu el Jaume, serà quan vingui l’estiu. “Quan vingui la calor de veritat sí que creiem que ho podem notar, perquè cada cop és més difícil poder banyar-se, has d’anar a buscar l’aigua molt avall, no hi ha llocs d’ombra, i la gent acaba pujant desfeta”. De moment no hi ha restriccions per poder banyar-se, però és probable que, com ja va passar l’any passat, ja no es permeti el bany per la mala qualitat de l’aigua, i les empreses de caiacs i esports aquàtics tampoc hi puguin operar.
Sau, un paisatge atractiu però depriment
Sau és un dels 9 embassaments que formen les conques internes de Catalunya, el segon pantà amb major capacitat (té un volum màxim de 165,26 hm³) i es troba sota mínims històrics. El dia 26 de març tenia una reserva d’aigua de 6,61 hm, el que representa el 4% de la seva capacitat. Situat al municipi de Vilanova de Sau, al peu del massís de les Guilleries, a la comarca d’Osona, ara deixa completament al descobert el poble de Sant Romà de Sau, que es va cobrir d’aigua quan es va construir l’embassament. El campanar de l’Església sempre ha estat una mena de vara de mesurar l’aigua del pantà, que quan es troba amb una bona reserva d’aigua, només deixa veure la punta del campanar. Ara, en canvi, tota l’església està exposada a la vista, fins i tot encimbellada en un turó ressec. El passatge també deixa al descobert les línies que formen la vegetació i la terra, tota una paleta de colors marronosos que són una atracció pels fotògrafs aficionats i professionals. La Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya que gestiona la Diputació, organitza visites guiades. Els visitants coincideixen que el nou paisatge és molt atractiu per veure, però que deixa un sentiment de tristor i resulta depriment, perquè mostra en tota la seva dimensió la greu situació de sequera que pateix el país.
Tal ha estat l’atracció turística del pantà de Sau que en els darrers mesos l’afluència de cotxes ha estat constant, ja no només els caps de setmana o festius, sinó els dies de diari. Quan els nivells de l’aigua van baixar a nivells històrics, hi havia dies que es podien veure fins a 600 cotxes en els aparcaments habilitats. Un boom de gent en un espai protegit que va obligar a principis de març a restringir l’accés en vehicle particular fins al 28 d’abril Per Setmana Santa el dispositiu s’ha activat fins a l'1 d'abril. En total, hi ha 70 places per a vehicles, 20 per a motocicletes i 2 per a vehicles amb mobilitat reduïda, però s’ha de reservar prèviament i pagar cinc euros. L’alcalde de Vilanova de Sau, Joan Riera, no està d’acord amb el fet que s’hagi de pagar, i l’Ajuntament ha habilitat una zona d’aparcament gratuït, però que està més lluny.
També s’ha produït algun incident, com el rescat que es va haver de fer al mes de febrer d’un home que es va enfonsar al fang de la riba del pantà de Sau mentre hi passejava. L'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, que gestiona la Diputació de Barcelona, alerta que és perillós acostar-se a la vora del pantà de Sau perquè els terrenys són inestables i la presència dels fangs pot generar un risc d'atrapament o ofegament. En aquest mes de març, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va prohibir l’accés a 100 metres de la làmina de l’aigua del pantà i el Consorci de l’Espai de les Guilleries-Savassona va tancar l’accés al punt d’informació a causa del transvasament de 60 tones de peixos perquè el baix nivell d’aigua de l’embasament posava en risc la qualitat de l’aigua per al consum en cas que es produís una mortalitat massiva.
Sant Salvador de Vedella
Un altre dels pobles que ha quedat al descobert gràcies a la sequera és el de Sant Salvador de la Vedella (Berguedà), que va quedar submergit per les aigües de l’embassament de la Baells entre els anys 1970 i 1974. Té un vestigi que quan la sequera es comença a fer present és fàcilment localitzable: el monestir i l’església del segle XII de Sant Salvador de Vedella. Mai queda submergit completament, però únicament en sequera és possible veure’l completament, així com alguns dels ponts que antigament existien.
Seguint en el pantà de la Baells, a la presa de Cercs (Berguedà), el turisme de sequera també s’ha posat de moda. El centre d’interpretació de la presa és un dels pocs espais museïtzats que hi ha a Catalunya en aquest tipus d’infraestructures hidràuliques. Es pot baixar a les entranyes de la presa, i travessar diversos túnels, alguns dels quals compten amb plafons explicatius sobre el procés de construcció i altres aspectes tècnics. En tan sols un any, s'ha doblat el nombre de visitants, passant de 850 a 1.700, coincidint amb la falta de pluges i un dels nivells més baixos d'aigua al pantà, segons explicava l’ACN en un reportatge. El responsable de l'embassament, Aleix Villegas, assegurava que el fenomen del turisme de sequera també havia arribat a aquest emplaçament estratègic. "El pantà sec té més visites que quan hi ha aigua", comentava Villegas.
Els esports nàutics, els més afectats
Però l’altra cara de la moneda del turisme de sequera és el turisme que atrau els aficionats als esports nàutics. Nedar, muntar en caiac, fer rem o algun altre tipus d’activitat relacionada amb l’aigua s’ha convertit en una quimera. Les empreses que es dediquen a aquest tipus d’activitats han hagut d'aturar o reduir la seva activitat. Però la greu situació que travessen no és nova l'estiu passat, quan els embassaments estaven per sota del 28%, aquest desnivell dels pantans també va obligar a tancar les empreses d’esports nàutics de Sau, la Llosa del Cavall o al Congost de Mont-rebei. Aquest any, si les pluges no arriben de manera continuada aquesta primavera, la situació encara serà pitjor.