La lona que durant mesos havia cobert la torre del Rellotge de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB) va desaparèixer a començaments de curs i va retornar als barcelonins una de les imatges icòniques de la capital catalana. Però, a més, ha brindat un nou punt des del qual contemplar la ciutat. La restauració d'aquesta estructura s’ha fet coincidir amb la commemoració del 150 aniversari de la construcció de l'edifici i des del mes de setembre la UB ofereix visites guiades gratuïtes que recorren els seus espais més emblemàtics. L’èxit de la proposta ha sorprès els responsables de la iniciativa, que ja tenen visites programades fins al mes de juny.
La seu de la Universitat de Barcelona és obra de l’arquitecte Elies Rogent. Els primers treballs van començar el 1863 als límits del que havia estat l'antiga muralla de la ciutat, i la construcció de l'edifici, que durant anys seria el més alt de l'Eixample, no va acabar fins al 1889. La Universitat, no obstant, va ser inaugurada el 1872, disset anys abans que acabessin les obres. Aquell curs, a més, el centre va acollir la primera dona a Espanya que accedia a la universitat, Maria Elena Maseras, que va poder matricular-se a la Facultat de Medicina, després d'aconseguir un permís del rei Amadeu de Savoia.
El rellotge
El punt estrella de la visita a l'Edifici Històric de la UB és la torre del Rellotge. Comença des d’una discreta porta al segon pis del pati de Lletres que dona accés al conjunt d'escales que s'enfilen pels 35 metres de la construcció. Passat el primer tram d'escales, s’arriba a la sala del rellotge. El mecanisme original va començar a funcionar l'any 1881 i va ser fabricat per la família Cabanyach, rellotgers de renom de l'època. Però aquest no és el rellotge que es pot contemplar avui. Els bombardejos que va patir Barcelona durant la Guerra Civil van afectar també aquest edifici i les destrosses van obligar a canviar el mecanisme del rellotge.
El dispositiu que es conserva actualment va ser creat per l'empresa Manufacturas Blasco, dos socis que no eren rellotgers, sinó que importaven rellotges de França i els instal·laven, però que van acabar creant una línia pròpia, que és la que es pot veure a la torre actualment. Aquest mecanisme va funcionar fins al 2005, quan va ser substituït per un dispositiu electrònic que està connectat a la xarxa horària de Barcelona.
Les campanes de la UB
El visitant accedeix tot seguit per una escala de fusta al següent pis, envoltat per finestrals que fan possible una primera vista del centre de la ciutat. La visita en un dia clar, malgrat ser ple hivern, permet sentir l'escalfor del sol a través dels vidres de les immenses finestres. De fet, originàriament, aquest pis estava destinat a ser un hivernacle.
En un racó d’aquest espai comença l'últim tram per completar el recorregut de la torre. Unes escales de cargol estretes i empinades construïdes en pedra condueixen a la terrassa del campanar, que ofereix a la mirada dels visitants una vista panoràmica de 360 graus de tota la ciutat. I, coronant la torre, les campanes, damunt d'una esvelta estructura de ferro.
Les campanes també es van haver de canviar a causa de les destrosses provocades per la Guerra Civil. Tot i que no són les originals, es van fer amb els mateixos motlles. Les campanes de l’Edifici Històric van sonar durant més de cent anys i no només per als estudiants i docents del recinte, sinó també per als veïns de l'Eixample. "Les campanes marcaven la vida i el temps de la gent de Barcelona", explica la guia que s'encarrega de la visita. El 1995 es van silenciar durant més de 20 anys i actualment només se senten dins de l'edifici.
Restauració de la torre
La restauració de la torre va començar el 2019, abans de la pandèmia provocada per la covid-19, i va acabar l’agost d’aquest any. Amb la reforma, s’ha adaptat l’edifici per a l’acollida de visitants, s’ha reforçat l’estructura, s’ha renovat la coberta i s’ha reconstruït l’escala de cargol que puja al campanar. També s’han netejat les parets de la torre.
La visita guiada a l’edifici de la Universitat es completa amb un recorregut pels espais més emblemàtics: el vestíbul principal, l'escalinata noble de marbre, la biblioteca de lletres, els claustres i, finalment, a l'espai central de l'edifici, l'eclèctic i majestuós Paranimf, escenari de les convocatòries més solemnes de la UB. Tot plegat, ofereix també al visitant l'oportunitat de contemplar algunes de la seixantena d’obres del Museu del Prado que es troben a l’edifici o, senzillament, una ocasió per gaudir de la tranquil·litat dels jardins enmig el tràfec d'estudiants i el passeig mandrós dels populars gats de la UB.
Reportatge elaborat per alumnes del Grau de Comunicació i Indústries Culturals de la UB