Aquest dilluns 19 de setembre es compleix un any de l’erupció del volcà de La Palma, conegut com a “volcà de Tajogaite”. Una erupció volcànica que va canviar la vida de moltes persones. Una d’aquestes persones és el rector de la localitat de Los Llanos de Aridane, Alberto Hernández, que va perdre l'església del barri de Todoque. Hernández, en declaracions a l'agència Efe, explica que en el moment de l'erupció es trobava en un aniversari familiar al municipi de Puerto Naos. De cop i volta van començar a sonar els mòbils i va veure la platja d’aquest municipi turístic buidar-se ràpidament.

Pel rector, l’erupció del volcà va ser un episodi catastròfic, ja que en només una setmana d'erupció, els rius de lava es van cruspir el barri de Todoque, església i campanar inclosos. I el 12 d'octubre, a causa de l’amenaça dels fluxos de lava, va haver de ser desallotjat del seu habitatge parroquial a La Laguna (Los Llanos de Aridane). Contra tot pronòstic, després de realitzar els treballs de condicionament i neteja, Hernández va poder reobrir l'església de La Laguna el 15 de maig passat.

Ara, l'església de La Laguna, plena de símbols i imatges que representen la comunitat de Todoque, pretén ser un lloc d'unió al barri. "Todoque és aquí", afirma, tot referint-se a la parròquia de San Isidro Labrador de La Laguna. "Aquí hi ha les seves imatges, els seus elements i els seus veïns, i això ajuda a mantenir la identitat pròpia de barris que, encara que ja no existeixen geogràficament, hi poden trobar el petit reducte amb la imatge del seu patró", declara.

Un altre cas que mereix esment és el del capellà del municipi d'El Paso, Domingo Guerra, que s'ocupava de l'església de Tajuya i la va convertir en un refugi. El dia de l'erupció, el 19 de setembre del 2021, Domingo Guerra es disposava a oficiar un funeral previst per a les 15:20 quan va començar a esquerdar-se el terra i a brollar lava per la fissura originada. “Em vaig quedar en 'en el nom del pare', no vaig poder acabar la frase", recorda Guerra a Efe. "Vaig sortir fora de la funerària i des d'El Paso vaig treure la meva primera foto al volcà", apunta. 

Durant els 85 dies que va durar l'erupció del volcà, Domingo Guerra va mantenir la seva església oberta durant 107 dies continuats, dia i nit. L'església es va convertir en un lloc de descans i refugi de les pluges de cendra que queien. Un espai que també es va convertir en un plató de televisió amb el volcà de fons. I, gràcies als donatius a l'església, s'han pogut rehabilitar dependències parroquials en les quals avui s'allotgen catorze persones afectades per l'erupció del volcà.

El formatger que va resistir a la lava

Julio César Leal és propietari de formatges Tajogaite i el passat 19 de setembre una erupció volcànica a 600 metres de la seva granja i formatgeria li va canviar la vida. Va haver d’abandonar els seus més de 100.000 metres quadrats de terrenys de pastura i la seva maquinària de producció per començar de nou a la central formatgera insular, cedida pel Cabildo de La Palma.  "Encara estic pagant el préstec d'aquest terreny", explica Julio César a Efe. "Encara que estigui sota la lava, el banc no perdona res", lamenta.

Malgrat perdre les terres de pastura i més de 150.000 euros en maquinària per a l'elaboració de formatges i iogurts, gràcies a la col·laboració dels ramaders que li proporcionen la llet, Formatges Tajogaite va poder tornar a produir en menys d'una setmana des de l'erupció del volcà.

Actualment, aquesta formatgeria compra la llet a 14 ramaders, quatre menys que abans de l'erupció. Però la pèrdua de proveïdors no ha estat provocada pel volcà, sinó per la pujada del preu del farratge arran de la guerra a Ucraïna. "Si abans et costava un sac de mil quatre euros, ara te'n costa onze", detalla Julio César. "El formatge no el pots pujar tant, però el que ha pujat, ho he de reinvertir en menjar", assenyala.

El sector ramader i la indústria formatgera de La Palma ha aconseguit resistir l'erupció d'un volcà que arrasar quatre granges i va forçar l'evacuació de més de 1.500 caps de bestiar. Però la pujada del preu dels cereals, a causa de la guerra a Ucraïna, amenaça el futur de les explotacions.  

Perruqueria Caroli 2.0 

Fa un any, Caroli encara regentava la perruqueria del barri de Todoque, situada a la part baixa de la casa de la seva mare Rosa. Però la lava del volcà va destruir el local i també el seu habitatge. Sortosament, en menys de tres mesos, es va poder reubicar en un altre lloc. 

Perruqueria Caroli portava 34 anys a Todoque. Fins al barri, es desplaçaven habitants d'altres poblacions per anar a la perruqueria. El local era "petit i familiar" i, a més de saló de bellesa, també era utilitzat pels seus clients gairebé com un "centre de psicologia" on compartir entre veïns.

Sorprenentment, ja el passat 8 de novembre Caroli va poder obrir Perruqueria Caroli 2.0, en un local llogat a Los Cancajos, un nucli turístic a la cara oposada de l'illa. A la nova perruqueria, explica Caroli, a més de la nova clientela, encara s'acosten alguns dels seus antics veïns del barri. Tot i que, en declaracions a Efe, admet que cada vegada menys perquè "uns estan escampats per La Palma i altres, fora".

La mare de Caroli, Rosa Gómez, també treballa en aquesta nova versió de la perruqueria. Recorda com era el seu barri, on va viure tota la vida, però ara es troba sepultat sota gairebé 20 metres de lava. "Me'n recordo del barri com si el tingués davant", relata. “Teníem de tot, farmàcia, bars, església, escola, una associació de veïns espectacular... de tot, menys bancs, perquè diners no n'hi havia", bromeja.

Ara, la Rosa té "un terrenet emparaulat", però manca resoldre algunes traves burocràtiques. En aquest sentit, es queixa de la gestió de les zones de sol edificable per a afectats. I és que els afectats encara no saben quan podran construir, fet que provoca que la incertesa a l'hora de començar un nou projecte de vida sigui molt gran. "Quan podrem construir?", es pregunta la Rosa. "A mi, d'aquí a deu anys no em serveix, ja fa un any que soc a la meva autocaravana i crec que ja està bé per començar a enlairar-se".