La població nascuda a l'estranger supera per primera vegada els dos milions a Catalunya a l'1 de gener del 2025, segons dades provisionals de la darrera Enquesta Contínua de Població (ECP) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicades aquest dijous. Els residents nascuts fora d'Espanya ja són 2.028.315, al llindar d'un de cada quatre (24,98%), cosa que suposa un augment de pràcticament 30.000 en l'últim trimestre del 2024 i de 121.633 respecte a principis de l'any passat. D'altra banda, la baixa natalitat es torna a posar de manifest i els ciutadans que tenen 80 anys (55.138) ja són més que els infants que estan en el primer any de vida (53.768). De fet, les persones nascudes fa menys d'un any han arribat al seu mínim des del 1995.
Espanya supera els 49 milions d'habitants
De l'enquesta també es desprèn que la població d'Espanya ha superat els 49 milions d'habitants, gràcies a l'augment d'estrangers, ja que han disminuït les persones nascudes a Espanya. Segons l'INE, es tracta del valor màxim de la sèrie històrica, assolit després de l'augment de 115.612 persones del quart trimestre. En termes anuals, el creixement poblacional estimat va ser de 458.289 persones. Les principals nacionalitats dels immigrants que s'han sumat a la població espanyola han estat la colombiana, la veneçolana i la marroquina.
Estadística Continua de Población (#ECP) a 1 de enero de 2025 @es_INE
— INE España (@es_INE) February 13, 2025
La población de España aumentó en 115.612 personas durante el cuarto trimestre de 2024 y se situó en 49.077.984 habitantes a 1 de enero de 2025
Nota de prensa
👇https://t.co/i6IN0zxAX0
Resultados… pic.twitter.com/xqrRFFmVTn
D'altra banda, pel que fa als estrangers que han abandonat Espanya, destaquen els de nacionalitat marroquina (amb 12.300 sortides), colombiana (11.900) i romanesa (9.900). Dels més de 49 milions d'habitants, 25.009.634 són dones i 24.068.350 són homes. Els homes han augmentat un 1% respecte de l'any anterior i les dones un 0,87%.
On ha crescut més la població?
La població va créixer a totes les comunitats respecte al trimestre anterior; els majors creixements es van donar a Melilla (0,57%), el País Valencià (0,47%), Madrid (0,44%) i Catalunya (0,34%); el segueixen, La Rioja (0,29%) i Múrcia (0,28%). Per sota de la mitjana (0,24%) hi ha Navarra (0,21%), Castella-la Manxa (0,17%), Astúries (0,15%), i Galícia, Canàries i Castella i Lleó (amb 0,14%). Van registrar menys creixement, Extremadura (0,02), Aragó (0,03), Andalusia (0,04), Ceuta (0,05), Balears (0,07), País Basc (0,12) i Cantàbria (0,13).