Un anunci amb dolor, però que busca una reacció del Govern. Els quatre responsables de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) -creada per atendre a víctimes dels atemptats d’agost de 2017, i que ha ampliat a altres atemptats- han comparegut aquest dijous a la tarda, al Col·legi de Periodistes, per anunciar que la UAVAT tanca i es dissol perquè no pot executar cap dels projectes plantejats a l’administració catalana. La seva decisió, a més, vol ser un revulsiu perquè el Govern de Pere Aragonès reaccioni i crei l’Oficina d’Atenció a Víctimes del Terrorisme, com els han anat prometent sense fer cap acció. “Estem igual que amb els atemptats d’Hipercor. No s’ha avançat res i a Catalunya han atemptat fins a 30 bandes diferents”, ha afirmat Robert Manrique, víctima de l’Hipercor i assessor de la UAVAT. La presidenta de la UAVAT, la psicòloga Sara Bosch, ha llegit un comunicat, en el qual es denuncia que les víctimes del terrorisme a Catalunya “seguiran tristament desateses”, amb “protocols que no funcionen, que no informen les víctimes dels seus drets” i ha insistit que cal també una llei catalana, com tenen una desena de comunitats perquè ha assegurat: “del Ministeri de l’Interior poc esperem.”

La unitat de la UAVAT va ser creada inicialment amb el finançament de l’Ajuntament de Barcelona, en ser alertada que força víctimes de la Rambla no havien estat contactades pel Ministeri de l’Interior, que només va obrir una setmana una oficina a Barcelona (del 22 al 29 d'agost de 2017) i que era necessari trobar-les perquè per la via administrativa no es pot reclamar a l’Estat passat un any dels fets.  Els bons resultats van fer que la UAVAT obtingués recursos de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona, i la seva gran feina es va veure en la sentència de l’Audiència Nacional, on el president del tribunal, Alfonso Guevara, va reconèixer com a víctimes a gran part de les persones, i en concret 72 víctimes amb informes pericials de la UAVAT i representats per advocats de l’Asociación 11-M.  Eulogio Paz, de l’Associación 11-M, ha assegurat que el tracte rebut per les distintes conselleres de Justícia, tant d’ERC com de Junts, ha estat “humiliant”, perquè no s'ha avançat el projecte de l’oficina ni la llei.

Falten més de 200 víctimes per localitzar

En la sentència de l’Audiència Nacional, que diferents víctimes i els condemnats han recorregut al Tribunal Suprem, reconeix un total de 345 víctimes i d’aquestes, segons la UAVAT, és possible que unes 250 no ho sàpiguen. El nou projecte que la UAVAT va presentar a la Generalitat és poder identificar aquestes 250 víctimes reconegudes i a tramitar la seva reclamació a l’Estat, una tasca difícil perquè una part- segons recull la resolució- no tenen informes mèdics aportats. Representants del Govern, segons Bosch, els van dir que ja les buscarien ells, i que actualitzarien els protocols per evitar errors, com ara que hi hagi llistats on no coincideixen les víctimes. Des de la darrera trobada, res s’ha avançat, i els experts de la UAVAT han dit prou. Volen seguir treballant, però els falta suport institucional, com ara que se'ls permeti accedir a les víctimes reconegudes per l'Audiència Nacional.

“Nosaltres, la UAVAT, som una anomalia. La nostra tasca l’hauria de fer una oficina d’atenció a les víctimes, i com tampoc ens deixen treballar-hi, parem. Hem estat en els moments importants, acompanyant les víctimes de forma professional i tècnica, hem funcionat com una oficina d'atenció a les víctimes. Però no es pot fer tot amb voluntarietat”, ha declarat Elisa Micciola, psicòloga i vicepresidenta de la UAVAT. 

L’advocada Montserrat Fortuny, que va assistir víctimes d’Hipercor i membre de la UAVAT, ha insistit en la importància que hi hagi uns protocols adequats per atendre les víctimes en els moments de l’atemptat i després. Ha precisat que si en un reconeixement mèdic no es posa que són lesions o seqüeles d’un atemptat terrorista, doncs pot perillar el seu reconeixement com a víctima.

Víctimes denuncien desemparament

A la roda de premsa, també han comparegut un grup de víctimes del 17-A i Iolanda Ortiz ha llegit un manifest, iniciat amb una pregunta: “Omissió del deure de socors és un delicte, oi? Doncs això és el que s’ha fet amb nosaltres." Ha assegurat que la majoria de víctimes ha viscut 5 anys i 9 mesos “amb falta d’ajuda” per part de les administracions, que ha cobert la UAVAT.  

De forma espontània, algunes de les víctimes han explicat les seves dificultats, com ara que en una comissaria no se li acceptés la denúncia com a víctima de terrorisme. Manrique també ha recordat el cas de Javier -present la sala i pare de Xavi, el nen de 3 anys mort per l’assassí de la furgoneta-, que es va assabentar que   eren víctimes per una trucada de la UAVAT. Bosch també ha denunciat que des del Ministeri de l’Interior s’ha interpretat la llei de forma molt restrictiva i només s’ha reconegut com a víctimes “les persones que estaven en la trajectòria de la furgoneta”, conduïda per un dels joves radicalitzats de Ripoll.

“Les víctimes no seran oblidades”, han reiterat. El relleu de la UAVAT, per ara, el recull l’Associación 11-M, mentre s’espera una resposta valenta del Govern.

 

A la foto principal, d'esquerra a dreta, l'advocada Montserrat Fortuny, les psicòlogues Sara Bosch i Elisa Micciola i Robert Manrique, aquest dijous. / Foto: Laura Fíguls /ACN