L'ús del català cau als mínims més baixos dels darrers vint anys i els ciutadans que empren habitualment la llengua són tan sols el 32,6%. Així es desprèn de l'enquesta d'usos lingüístics de població (EULP) que elabora cada cinc anys el Govern i que presenta aquest dimecres la seva darrera actualització, amb dades del 2023. Això suposa una davallada pel que fa a l'anterior informe, amb dades corresponents al 2018, el qual situava el nombre de parlants habituals del català en el 36% —davant d'un 48,6% d'ús habitual del castellà—. La caiguda ha estat de 3,4 punts percentuals en un lustre i continua una accentuada tendència decreixent, si es compara amb el 46% del 2003 —davant d'un gairebé empatat 47% de castellà—, el primer any que es va fer l'enquesta. La panoràmica general: un descens de 13,4 punts percentuals en l'ús habitual del català en vint anys.
El nombre de coneixedors de la llengua catalana ha augmentat en xifres absolutes, són 267.000 coneixedors més del català en els darrers vint anys. Aquest creixement, però, tal com assenyala aquest dimecres en roda de premsa el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, no es correspon al nombre d'arribats de fora de Catalunya durant aquestes dues dècades: unes 398.500 persones, que han fet augmentar la població un 17,9% —l'augment del nombre d'estrangers ha estat del 184% els darrers vint anys—. D'aquí s'explica la bretxa percentual, la caiguda del percentatge d'ús habitual de la llengua.
El 93,4% de la població de Catalunya de més de 15 anys entén el català i el 80% sap parlar-lo, si bé la xifra de persones que el saben escriure cau al 65,6%. Per contra, el coneixement, incloent-hi la parla i l'escriptura, del castellà se situa gairebé al 100%, el que es coneix com a tendència a la universalitat: un 99,6% l'entén, un 99,2% el parla, un 97,5% el llegeix i un 94,5% l'escriu —l'únic àmbit en què s'observa una reculada, de tres punts, respecte al 2018—. La tendència majoritària, tal com han assenyalat els responsables de l'enquesta, és una prominència de l'ús i coneixement del català en els nascuts a Catalunya, del castellà en els nascuts a la resta de l'Estat i del castellà i d'altres llengües estrangeres en el cas dels nascuts a l'estranger.
Quina llengua identifiquen els catalans com la seva?
La diferència també es percep en el que l'enquesta assenyala com a idioma d'identificació, és a dir, la llengua que el parlant se sent com "la seva". Si fa vint anys el 44,3% dels enquestats s'identificaven amb el català i el 47,5% amb el castellà, la diferència es va anar eixamplant fins als deu punts el 2018, cosa que ara es manté. Amb tot, ambdós idiomes van a la baixa, ja que ara el català assoleix un 30% i el castellà, un 40,4%, mentre que els que les veuen totes dues com a pròpies pugen de manera destacada, fins al 14,6% del total.
Augmenten les llengües maternes estrangeres
Pel que fa a la llengua materna, l'apresa a casa, el català ho ha estat per a menys d'un terç dels ciutadans. L'any 2003 ho era per al 36,2% de la població, xifra que va caure cinc punts un lustre després, i que es va mantenir la següent dècada fins al 31,5% el 2018. En el baròmetre publicat aquest dimecres, se situa en el 29%. El castellà presenta dades més favorables durant tota la sèrie històrica, si bé experimenta una tendència decreixent també, ja que era la llengua materna del 56,1% a principis de segle, va caure al 52,7% el 2018 i ara cau al 49,2%. És a dir, per primera vegada, menys de la meitat dels catalans diuen que el castellà és la seva llengua materna en solitari. Alhora, els qui tenen altres idiomes com a inicials no han parat de créixer en els últims anys i ja se situen en el 16,2%.
Vila insta a "crear contextos" en el dia a dia per propiciar l'ús del català
El conseller, però, s'ha mostrat optimista, en tant que el nombre de coneixedors —que no de parlants habituals— del català creix àmpliament pel que fa als sectors de població més joves, entre els quals és molt més ampli que entre els grups d'edat més avançada, ja que l'han après sobretot a l'escola. Entre els joves, tal com relata Vila, es tendeix a la universalitat. Tot i les millors xifres generals del castellà, Vila ha rebutjat que es produeixi un procés de substitució lingüística, en tant que no hi ha un "trencament" sinó una "atracció" a la llengua catalana, donat que és creixent el nombre de llars que empren el català amb els fills o el nombre de no catalanoparlants que opten per aprendre la llengua per a treballar a Catalunya.
El conseller atribueix la davallada percentual a la poca natalitat i a les importants onades migratòries, però destaca que augmenta en milers el nombre de nouvinguts que s'interessen a aprendre la llengua. I, "entre la població nascuda a Catalunya, tothom pràcticament sap català, aquesta ha de ser la tendència, l'objectiu", ha destacat Vila. L'objectiu més complicat és fer aquest pas de conèixer la llengua, cosa que fa una majoria de la població, a emprar-la habitualment. El conseller, que ha assenyalat que el text del Pacte Nacional per la Llengua continua treballant-se amb la interlocució amb entitats, ha instat la societat civil, les empreses, les escoles i els comerços a "crear condicions que facilitin i estimulin l'ús de la llengua". En aquest sentit, ha posat el Govern de Catalunya i l'administració catalana com a exemples.
On més s'empra el català, en les relacions amb companys de feina, l'escola o les botigues
L'enquesta, elaborada pel Departament de Política Lingüística i per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), s'ha elaborat amb una mostra de 8.682 persones de 15 anys o més, distribuïdes per tot el territori català, amb l'objectiu d'aconseguir prou representativitat i un marge d'error de l'1%. Per a elaborar-la, s'ha contemplat l'ús de la llengua en diversos entorns socials: amb el personal d'un bar, amb la policia, amb els òrgans judicials, en les publicacions a les xarxes socials, amb els metges, als centres de culte o amb companys d'esport. Tal com ha destacat el conseller Vila, on s'ha advertit més presència de l'ús del català ha estat en les relacions interpersonals del dia a dia, amb companys de feina, familiars, veïns, a les botigues o a l'escola. On menys, amb les entitats financeres, amb el personal mèdic, amb l'administració de fora de Catalunya i amb la justícia.
Creixent coneixement d'altres llengües: anglès, francès i àrab
Pel que fa a altres llengües, per primera vegada més de la meitat dels ciutadans de Catalunya assegura entendre l'anglès (51,7%). La xifra ha augmentat de manera clara respecte al 2003, quan no arribaven a un terç del total (32%). Els últims cinc anys, el repunt ha estat de sis punts. Totes les altres habilitats també pugen, i els qui diuen parlar-lo arriben al seu màxim (43,4%), així com els qui el saben llegir (46,7%) o escriure (40,9%). Entre els qui poden entendre el francès, el percentatge està estancat al 27%, així com els qui el parlen, en el 18,9%. L'àrab (289.600 parlants), l'italià, el portuguès i l'alemany són les altres llengües que una part de la població entén, però a molta distància de l'anglès i el francès.