L'ús de TikTok i Instagram és més perjudicial per al benestar psicològic de les noies que no pas dels nois. Així ho revela un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que és el primer quantitatiu sobre la percepció dels adolescents espanyols sobre aquestes xarxes en diverses facetes de la seva vida social. Entre les possibles causes d'aquests efectes podria haver-hi que les noies fan un ús més intensiu de les xarxes i que se senten més observades i pressionades per la imatge i l'aspecte físic que hi projecten, a més de necessitar més validació externa.
L'enquesta apunta que els joves usuaris de TikTok valoren, principalment, que les interaccions amb altres usuaris a través d'aquesta xarxa social els faciliten la comprensió i acceptació de les normes i convencions socials. A més, també assenyala que aquesta tendència "resta capacitat crítica" als adolescents, com, per exemple, als rols de gènere. En aquest sentit, les autores del treball Mònika Jiménez (UPF) i Mireia Montaña (UOC), alerten del "biaix de gènere" de part dels continguts de TikTok i dels efectes "importants" que aquesta circumstància té sobre els adolescents.
Reforçar la mirada crítica a les xarxes
Segons les autores del treball, els continguts relacionats amb moda i bellesa és el que habitualment l'algoritme de TikTok ofereix "per defecte, a les noies", i tenen una incidència clara sobre la seva imatge corporal o l'autoestima. En canvi, en el cas dels nois, els continguts que els suggereix la xarxa estan "molt relacionats amb esports i jocs de competició, amb conductes sovint agressives, que refermen la idea de l'home dominant vinculat a la masculinitat tòxica, amb pocs espais per mostrar les seves emocions". Montaña afegeix que les adolescents tenen una percepció "més crítica i sovint més negativa" de l'impacte de les xarxes socials en el seu benestar "possiblement perquè s'hi exposen més intensament i senten més pressió per l'aparença i la validació externa". Això "apunta" a una "necessitat urgent" de reforçar la seva "educació emocional i mirada crítica a les xarxes".
L'estudi es basa en una enquesta a 1.043 adolescents espanyols d'entre 12 i 18 anys —50,5% noies i 49,5% nois—, dels quals un 70,7% són usuaris de TikTok i un 63,8% d'Instagram. Els enquestats han valorat de l'1 al 5 l'impacte de les xarxes sobre 9 aspectes de la seva vida social (de més negatiu a més positiu). Els que reben una valoració més baixa, tant entre els nois com entre les noies, són el benestar psicològic i la comunicació amb les persones adultes més properes (3,06 en ambdós casos). En el cas del benestar psicològic, les dones puntuen aquesta dimensió amb un 2,99, davant del 3,13 dels nois. En canvi, els aspectes més ben puntuats són la capacitat d'organització col·lectiva (amb un 3,52), la pertinença grupal (3,51) i la possibilitat d'expressar-se tal com són (3,48). En totes les dimensions de l'estudi, tret del benestar psicològic, no hi ha diferències rellevants per gènere. La resta de dimensions valorades són l'habilitat per argumentar i debatre, la socialització entre iguals, l'acceptació de les normes establertes i la presa de decisions i autonomia social.
Impacte neutre
Els joves enquestats consideren que els efectes negatius de l'ús de les dues xarxes es veuen "contrarestats" pels positius, així doncs, l'impacte "és neutre". És per aquesta raó que totes les puntuacions se situen per sobre del 2,5. El jovent assenyala diversos efectes positius de les xarxes sobre el seu benestar psicològic. Per exemple, valoren que els facilitin connexió, suport i espais de debat amb persones en situacions semblants. Una altra de les conclusions a les quals ha arribat l'estudi és que els joves perceben de manera "més positiva" l'impacte d'aquestes dues xarxes sobre la seva vida social quan en són usuaris que quan no en són. Entre els usuaris d'Instagram, els aspectes més ben valorats són la capacitat d'organització col·lectiva i la pertinença grupal, amb un 3,55.
D'altra banda, l'estudi mostra que els adolescents tenen una percepció "força acurada" dels efectes que les xarxes tenen en la seva vida social i emocional, tot i que, a parer de Montaña, "encara hi ha marge per treballar en la seva capacitat crítica, especialment pel que fa a l'algoritme de TikTok". En la mateixa línia, Jiménez conclou que ara com ara no hi ha estudis que determinin "fins a quin punt els adolescents tenen eines per copsar i afrontar les conseqüències de la dictadura algorítmica", per la qual cosa "cal analitzar quina és la seva capacitat real per fer-ho i, a partir d'aquí, decidir les eines que necessiten".