"A les putes ens volen fer fora del moviment feminista perquè políticament no interessem". Així s'expressa l'exprostituta i fundadora del Colectivo de Prostitutas de Sevilla, Maria José Barrera. "El moviment feminista no vol que les treballadores sexuals formem part d'ell".
Barrera explica que no les deixen participar i opina que el 8-M és abolicionista. "Estem dient que el 8-M farem vaga de consum, d'educació, però ningú no diu res de les putes". Explica que l'any passat, van anar a la manifestació de Sevilla amb els seus fills amb les cares tapades: "No érem benvingudes. Ens feien fotos com si fóssim una cosa rara, ens mapejaven a les xarxes socials. El dia de l'orgull sortim amb una pancarta i ens buscaven. Les abolicionistes semblaven paparazzis".
D'aquesta manera, recamarca que "no som un col·lectiu vulnerable perquè tenim uns ovaris com dues carretes. Som un col·lectiu marginat per la societat. Pels polítics, pels col·lectius feministes, estem oblidades pels sindicats...".
Els estudis indiquen que fins al 90% de les prostitutes que exerceixen aquesta activitat ho fan de manera forçada. Però Barrera no hi està d'acord. "Aquestes dades d'on les treuen? Les dóna la policia. I com compten? 1, 2, 3, 4 i 45 són víctimes de tràfic persones. Quan ho seríem totes. Les 'víctimes de tràfic de persones' són immigrants no documentades. Nosaltres no parlem. Entren i et separen". I exposa que "quan arriben, no sé si te n'hauràs adonat, però a les batudes les dones surten menys difuminades. A l'home i a la dona els tapen la cara, però a les dones menys. I quan les ensenyen apunten a la roba, mamelles i cul. Això no cosifica el cos?".
Barrera explica que l'exercici lliure i consentit de la prostitució no és delicte i que qui hi treballa no són víctimes. Ressalta que simplificar i confondre el tràfic d'éssers humans o la violència de gènere amb la prostitució, no contribueix a protegir les veritables víctimes d'aquests delictes.
"A mi només m'envaeixen el meu cos quan sóc puta?", es pregunta. "Mira, no. També quan el meu xicot m'obliga a follar. També quan vius amb un maltractador i estàs aguantant sabent que és un maltractador i has de mantenir relacions sexuals amb ell. No el deixes perquè no tens alternativa laboral. Quan decidim que amb el nostre cos fem el que ens dóna la gana és perquè tenim drets. Les putes demanem drets".
"Ens fan les proves de la sida en guetos"
Barrera comenta que les prostitutes eviten anar als serveis socials per por a que els prenguin els seus fills, malgrat tot, remarca que es poden organitzar "com qualsevol dona monoparental. Un nen va a l'escola a fer les classes lectives, però quantes fem ús de la guarderia, del menjador o alguna extraescolar per a guanyar més temps?".
"I no he acabat", subratlla. Perquè prendre la decisió d'anar als serveis socials o no, no és per a Barrera el més difícil. Una de les altres coses que preocupa a les treballadores socials és el fet d'anar al metge. "Tu arribes allà i li dius que ets puta. A partir de llavors, tot el que tu tinguis està relacionat amb el cony. Et fa mal un queixal i és per culpa d'això. Et fa mal el coll? Doncs també. Tens problemes psicològics? Això és perquè ets puta. A tu, et foten a la feina, véns amb problemes laborals i et donen la baixa per ansietat. A mi se m'assenyala".
No anem als serveis socials perquè tenim por que ens prenguin als nostres fills
"Ens fan les proves de la sida en guetos" i destaca que demanar que els facin una anàlisi és complicat. Anar al metge, per a elles, "no només té a veure amb la sida o les malalties de transmissió sexual. Potser estaria bé una revisió ginecològica", reclama.
Per a Barrera també falta molta educació i pedagogia en els clients i en els club. Assegura que no ha "vist mai un cartell a les portes dels clubs dient que el condó no es negocia" i es queixa que "ningú no educa el client, però a nosaltres ens ensenyen a posar condons amb la boca". Encara que aquest no és l'únic problema amb que es troben les treballadores sexuals en els clubs on treballen. Segons explica, els menjars són un problema. "Tenim una alimentació de merda. He vist els ous canviar tres vegades de color". "Si treballem fins a les 5 del matí, qui baixa a esmorzar a les 7 o les 8?", demana.
"No he vist mai un cartell a les portes dels clubs dient que el condó no es negocia"
L'estigma social que cau sobre les treballadores sexuals arriba però a tots els nivells. Així, explica que no reben el mateix tracte que les altres noies. "Quan et violen, no és el mateix si ets puta. La gent no surt a protestar per això". "Hi ha un estigma molt fort", remarca. "Hi ha víctimes de primera i víctimes de segona. I les putes som víctimes de segona". Precisament per això, la consigna i la petició que ressalta Barrera és ben clara: "Les putes no demanem permís, demanem pas".
Ni Amsterdam ni Alemanya
"No ho volem. Cap de nosaltres vol Amsterdam. Les putes no volem Alemanya. Nosaltres estem d'acord amb el dret de les putes". Segons la seva opinió, a Amsterdam s'ha regulat la prostitució per a tercers, és a dir, per a empresaris. "Les putes d'allà no estan ni organitzades ni representades. Estan en associacions i en clubs".
"A Amsterdam et donen un carnet com a puta i hi ha clients que n'han fet fotos". "Amsterdam és una vergonya. Això no és prostitució. Això no és treball sexual. Això és lleure i llibertinatge i gent rient-se de les putes", sentencia.