Vaga de lloguers a Catalunya? Fa temps que els sindicats d'habitatge parlen d'aquesta possibilitat per plantar cara als preus desorbitats i la manifestació d'aquest dissabte a Barcelona es planteja com el preludi a un impagament massiu dels lloguers. En declaracions prèvies, la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carmen Arcarazo, ha dit que la mobilització "no és un final, sinó que és un principi i a partir d'allà ens haurem de començar a organitzar per veure com caminem cap a aquesta vaga de lloguers". "Tot està sobre la taula", ha remarcat, alhora que ha destacat que perquè una acció així "funcioni" ha de ser "de masses": "No estem parlant d'una cosa petita, sinó que hem de ser milers i milers". Però, què implicaria una vaga de lloguers? Abordem aquesta i altres qüestions.
🔙 Quan Barcelona va deixar de pagar el lloguer fa gairebé un segle: la vaga del 1931
L'experta en dret immobiliari i col·laboradora de la Càtedra d'Habitatge Digne i Sostenible de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Maridalia Rodríguez recorda a ElNacional.cat que "no hi ha un suport legal" per a una vaga d'aquesta mena, de manera que parla més aviat d'una "crida massiva a un incompliment contractual". En aquesta línia, el catedràtic de Dret Civil de la UPF i codirector de la Càtedra Barcelona Estudis Habitatge Josep Ferrer afegeix que "els llogaters no tenen reconegut el dret a negociació col·lectiva".
Desnonaments i col·lapse de la justícia
Així, tots dos coincideixen que una acció com la que es planteja tindria "conseqüències". "Els qui fan la convocatòria han d'explicar bé aquestes conseqüències", insisteix Rodríguez, ja que deixar de pagar el lloguer implicaria la resolució del contracte i el consegüent desnonament. Tots aquells propietaris que no rebessin les rendes corresponents podrien presentar les respectives demandes per impagament, i els desnonaments sí que estan emparats, regulats i tipificats per la llei. A tot això caldria sumar-li els interessos de demora, és a dir, acabar pagant el que tocava més la penalització per endarreriment. I un cop no es paga, pot no haver-hi marxa enrere: Ferrer recorda que "el llogater ha de pagar puntualment" i que "el propietari no té per què acceptar" els pagaments endarrerits. Tanmateix, precisa que "un simple retard en el pagament no serveix per desnonar", tal com ha establert el Tribunal Suprem. Quedi clar que estaríem parlant d'endarreriments "petits", d'uns pocs dies, no pas d'un mes.
Tornant als desnonaments, segurament no serien gaire ràpids. "S'ha de tenir en compte la lentitud de la justícia", afirma el catedràtic. Si els jutjats catalans ja estan col·lapsats, imaginem-nos la situació si arriben de cop milers de demandes per impagament. Per fer-nos una idea: a la vaga de lloguers a Barcelona del 1931 s'hi van sumar 100.000 famílies, mentre que a la vaga parcial durant la pandèmia de la covid-19 s'hi van adherir unes 16.000. En cas que arribessin milers de demandes, els jutjats acabarien de col·lapsar, però Ferrer adverteix que no seria necessàriament una victòria: "Pot passar que hi hagi propietaris que aconsegueixin els desnonaments". "És difícil anar contra tothom, però et pot tocar", avisa.
'Escletxes' d'una vaga de lloguers
Hi ha alguna manera d'evitar aquestes conseqüències i fer una vaga de lloguers? Davant aquesta pregunta, hi ha gent que ha plantejat la possibilitat de fer vagues parcials, és a dir, pagar només una part de la mensualitat. Tal cosa també és il·legal, però l'escletxa va més enllà: deixar de pagar si hi ha desperfectes a l'habitatge. Tot i això, tots dos experts incideixen en dues qüestions: d'una banda, que el motiu principal de la protesta és aconseguir una baixada generalitzada dels preus, no arreglar aquests desperfectes; d'una altra, que els llogaters ja gaudeixen, en certa manera, del dret al fet que el propietari arregli les qüestions relacionades amb l'habitabilitat. "Fer això seria un pedaç", expressa l'experta.
Així doncs, l'horitzó de la vaga queda limitat, tot i que tant Rodríguez com Ferrer apunten cap als grans propietaris. És a dir, que sí que es podria aconseguir algun èxit amb fons d'inversió i aquells qui tinguin desenes i desenes de pisos. "Podria tenir abast si hi ha renegociació (dels contractes)", assenyala Rodríguez, abans de precisar que "els grans propietaris són minoria i la renegociació seria poc massiva". Finalment, Ferrer veu "imaginable" la possibilitat que la llei contemplés el dret a vaga amb aquesta mena de tenidors i parla del "dret a negociació col·lectiva". I per què no? La manifestació d'aquest dissabte pot remoure consciències i començar a canviar les coses pel que fa a l'habitatge.