El valencià s’ha imposat en la consulta sobre la llengua base a les escoles del País Valencià, amb un 50,53% dels vots, segons ha anunciat aquest dijous el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, mentre que el castellà ha rebut el 49,47% dels suports. La consulta, que es va celebrar des del 25 de febrer passat fins a aquest dimarts, ha estat envoltada de polèmica, a causa dels problemes tècnics i les irregularitats denunciades per diferents associacions. La participació en la consulta es va conèixer aquest dijous i de les 579.082 famílies que tenien dret a votar-hi, ho va fer el 58,6%, és a dir, més de la meitat (339.411), mentre que el 41,4% no ha participat en el procés. Els resultats confirmen que una mica més de la meitat de les famílies que hi van participar, han volgut que els seus fills i filles estudiïn en valencià.
Castelló, valencià i Alacant, castellà
La diferència del sentit del vot ha estat molt significativa per províncies. El 70,5% de les famílies de Castelló han triat el valencià, mentre que a València ho ha fet el 57,8% i, en canvi, a Alacant ha guanyat clarament el castellà, com a opció preferida per les famílies, amb el 66% dels vots.
La victòria del valencià ha estat aclaparadora en les comarques on domina lingüísticament el valencià, com l'Alt Maestrat (94,7%), els Ports (93,2%), el Comtat (87,6%), Ribera Baixa (85,85%), Ribera Alta (80,4%), la Costera (77,1%). En canvi, les famílies han triat majoritàriament castellà a les comarques del Baix Segura (95,2%), el Baix Vinalopó (59,2%), l'Alt Vinalopó (83,1%), Vinalopó Mitjà (74,7%), l'Alacantí (75,6%), la Vall de Cofrents-Aiora (87,2%), la Plana d'Utiel-Requena (92,9%), el Racó d'Ademús (63,7%), la Canal de Navarrés (68,5%), la Foia de Bunyol (66,8%), València ciutat (63,8%), l'Alt Millars (64,7%), l'Alt Palància (71,6%).
Resultats inesperats
Els resultats han estat coneguts abans del que s'esperava. Aquest dimecres, la conselleria d'Educació va dir que encara trigarien uns dies, tot i que cada centre publicava els seus resultats de la consulta a partir d'aquest dijous. Una consulta que va promoure el PP i Vox, que el passat mes de juny van aprovar la llei de llibertat Educativa que derogava la llei de plurilingüisme de 2018, per acontentar als grupuscles més espanyolistes com a part d'un compromís electoral del govern valencià. Amb l'argument de realitzar un "exercici de democràcia i llibertat" i realitzar una planificació lingüística basada en la voluntat expressada per les famílies per primer cop, l'executiu de Mazón pretenia acabar amb la pràctica anterior en la qual l'Administració decidia la llengua d'estudi dels nens i nenes del País Valencià.
"Equilibri de convivència"
El conseller d'Educació, José Antonio Rovira, ha defensat que els resultats demostren que les famílies han apostat per "l'equilibri i la convivència" entre les dues llengües per a l'educació dels fills. Les famílies que han pogut participar són les de l’alumnat des de 2n cicle d'infantil, primària i els tres primers cursos d'educació secundària obligatòria (ESO).
Rovira ha destacat que en la consulta "ha guanyat el pluralisme enfront del pensament únic" i ha insistit que "no era una competició entre valencià i castellà, com volien fer veure alguns partits", ha afegit el conseller, que també ha remarcat que l'anterior model del Botànic "ha sigut un fracàs", ha dit referint-se al pacte d'esquerres que va governar el País Valencià des del 2015 fins al 2023, format pel PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem, i que es va signar en el Jardí Botànic de València.