El valencià s’ha imposat en la consulta sobre la llengua base a les escoles del País Valencià, amb un 50,53% dels vots, segons ha anunciat aquest dijous el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, mentre que el castellà ha rebut el 49,47% dels suports. La consulta, que es va celebrar des del 25 de febrer passat fins a aquest dimarts, ha estat envoltada de polèmica, a causa dels problemes tècnics i les irregularitats denunciades per diferents associacions. La participació en la consulta es va conèixer aquest dijous i de les 579.082 famílies que tenien dret a votar-hi, ho va fer el 58,6%, és a dir, més de la meitat (339.411), mentre que el 41,4% no ha participat en el procés. Els resultats confirmen que una mica més de la meitat de les famílies que hi van participar han volgut que els seus fills i filles estudiïn en valencià.
Castelló, valencià, i Alacant, castellà
La diferència del sentit del vot ha estat molt significativa per províncies. El 70,5% de les famílies de Castelló ha triat el valencià, mentre que a València ho ha fet el 57,8%. En canvi, a Alacant ha guanyat clarament el castellà com a opció preferida per les famílies, amb el 66% dels vots.
La victòria del valencià ha estat aclaparadora a les comarques on domina lingüísticament el valencià, com l'Alt Maestrat (94,7%), els Ports (93,2%), el Comtat (87,6%), la Ribera Baixa (85,85%), la Ribera Alta (80,4%), la Costera (77,1%). En canvi, les famílies han triat majoritàriament el castellà a les comarques del Baix Segura (95,2%), el Baix Vinalopó (59,2%), l'Alt Vinalopó (83,1%), el Vinalopó Mitjà (74,7%), l'Alacantí (75,6%), la Vall de Cofrents-Aiora (87,2%), la Plana d'Utiel-Requena (92,9%), el Racó d'Ademús (63,7%), la Canal de Navarrés (68,5%), la Foia de Bunyol (66,8%), València ciutat (63,8%), l'Alt Millars (64,7%), l'Alt Palància (71,6%).
Resultats inesperats
Els resultats han estat coneguts abans del que s'esperava. Aquest dimecres, la conselleria d'Educació va dir que encara trigarien uns quants dies, tot i que cada centre publicava els seus resultats de la consulta a partir d'aquest dijous. Una consulta que van promoure el PP i Vox, que el mes de juny passat van aprovar la llei de llibertat Educativa, que derogava la llei de plurilingüisme del 2018, per acontentar els grupuscles més espanyolistes com a part d'un compromís electoral del govern valencià. Amb l'argument de dur a terme un "exercici de democràcia i llibertat" i desenvolupar una planificació lingüística basada en la voluntat expressada per les famílies per primer cop, l'executiu de Mazón pretenia posar fi a la pràctica anterior, en la qual l'administració decidia la llengua d'estudi dels nens i nenes del País Valencià.
"Equilibri de convivència"
El conseller d'Educació, José Antonio Rovira, ha defensat que els resultats demostren que les famílies han apostat per "l'equilibri i la convivència" entre totes dues llengües per a l'educació dels fills. Les famílies que hi han pogut participar són les de l’alumnat des de 2n cicle d'infantil, primària i els tres primers cursos d'educació secundària obligatòria (ESO).
Rovira ha destacat que a la consulta "ha guanyat el pluralisme enfront del pensament únic" i ha insistit que "no era una competició entre valencià i castellà, com volien fer veure alguns partits", ha afegit el conseller, que també ha remarcat que l'anterior model del Botànic "ha sigut un fracàs", ha dit, referint-se al pacte d'esquerres que va governar el País Valencià des del 2015 fins al 2023, format pel PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem, i que es va signar al Jardí Botànic de València.