El regidor de Barcelona pel Canvi, Manuel Valls, ha tornat a aparèixer en escena per donar suport a la sentència del Tribunal Constitucional de França contra la immersió lingüística.
Ahir, el TC francès va decidir tombar dos articles nuclears de la llei que protegeix i promou les llengües regionals minoritàries del país, com ara el català, el basc, el cors o el bretó. Aquesta llei, coneguda com la llei Molac, pel diputat bretó que la va impulsar, Paul Molac, es va aprovar el passat 8 d'abril a l'Assemblea Nacional Francesa per majoria absoluta, amb 247 vots a favor i 76 en contra.
"Una bona notícia per a la República"
Doncs bé, ara el també exprimer ministre de França ha carregat contra la immersió en català a Perpinyà a través de dues publicacions a la xarxa social de Twitter. "És lògica, coherent i una bona notícia per a la República", ha escrit al primer post. "La llengua de la República és el francès", ha afegit al segon.
Manuel Valls / Twitter
Manuel Valls / Twitter
"La llengua de la República és el francès"
Aquest segon tuit recorda a l'article 2 de la Constitució francesa al qual va fer al·lusió el Tribunal, que estableix que “la llengua de la República és el francès“.
A la sentència, el TC va argumentar que, tot i que l’article 75.1 de la constitució diu que "les llengües regionals són part del patrimoni de França”, la protecció d’aquestes llengües s’ha de subjugar sempre a l’article 2 esmentat anteriorment.
Diputats de Macron van portar la llei al TC
Manuel Valls ha celebrat així el resultat de la decisió dels 60 diputats francesos, tots ells del partit del president Emmanuel Macron, de portar al Constitucional de París la innovadora llei.
Aquest organisme va considerar inconstitucional l’article 4 de la nova llei, que recollia la possibilitat d’una immersió lingüística a les escoles en la llengua dita regional, i l’article 9, que permetia posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès.
Precisament, el fet de poder posar noms i cognoms amb grafies que no són franceses, va saltar a la premsa el 2018 després que un tribunal donés la raó als pares del petit Fañch i els permetés fer servir la grafia 'ñ' al nom del seu fill. El tribunal va sentenciar que la 'ñ' també és francesa perquè la fan servir molt els bretons. Quan el petit va néixer l'11 de maig del 2017, un funcionari del Registre Civil es va negar a inscriure el nen amb aquest nom al·legant que "aquesta lletra no existeix a l'alfabet francès".
Dubtes de Valls per parlar català
I és que l'exministre no està gaire familiaritzat amb la llengua catralana. En una visita a Perpinyà el 2012, va expressar uns lamentables dubtes sobre si parlar català quan era ministre de l'Interior francès, quan una ràdio li va preguntar en aquest idioma. El vídeo, difós per La semaine du Roussillon, es va fer viral al Rosselló.
La periodista li va preguntar en català sobre la política fronterera de la UE, i, visiblement incòmode, Valls va respondre en francès fet un mar de dubtes: "Em poseu en un problema. Un ministre francès ha de respondre en català?".
Alguns dels presents al contacte informatiu van argumentar: "A casa nostra, sí". I al final van aconseguir convèncer el ministre que deixés enrere les indecisions. Valls es va expressar en perfecte català davant la satisfacció dels presents, inclòs un gendarme.
Imatge principal, exprimer ministre francès i regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Manuel Valls / ACN