Si pensem en els gladiadors de l'antiga Roma, tots tenim la típica imatge de lluita fins a la mort contra altres guerrers, però també contra animals ferotges, com ossos o lleons. Milers d'anys més tard es continua parlant d'aquests combats gràcies al que s'ha explicat a través d'escrits, mosaics o escultures ceràmiques. Aquests espectacles, en els quals també participaven fins i tot vaixells, no només es podien veure al Colosseu de Roma, sinó també a províncies situades als confins de l'imperi. Però a banda de tot el que hem vist a les pel·lícules, què en sabem realment d'aquestes lluites? Ara una nova troballa al Regne Unit ha resolt tots els dubtes. Un estudi publicat a la revista PLOS One explica un descobriment inèdit, i es tracta del primer esquelet d'un gladiador amb clars signes d'una mossegada als ossos provocada per un felí de grans dimensions, que probablement seria un lleó. Així doncs, es tracta de la primera prova empírica de la brutalitat dels espectacles d'entreteniment romans.
Descobriment històric
L'esquelet d'aquest gladiador es va descobrir fa més de mil vuit-cents anys al jaciment de Driffield Terrace, situat al costat de la calçada romana que anava de la ciutat d'Eboracum (actual ciutat de York) fins a Tadcaster. Un dels cossos trobats és el d'un home d'entre 26 i 35 anys, que estava enterrat en una fossa amb altres dos individus i recoberts d'ossos de cavall. L'anàlisi va destapar que, en vida, aquest individu havia patit problemes d'esquena causats per sobrecàrrega, inflamació en un pulmó i danys a la cuixa. A més, de petit havia patit una desnutrició de la qual es va recuperar. Gràcies a l'os de la pelvis, els investigadors van descobrir que hi havia la marca d'un incisiu de lleó —es va comparar i va coincidir amb la mossegada d'un lleó de zoo— que no estava cicatritzada i que, probablement va provocar la seva mort.
El coautor i catedràtic d'antropologia de la Universitat de Maynooth, a Irlanda, Tim Thompson, ha afirmat que “durant anys, el coneixement que hem tingut dels espectacles de combats de gladiadors romans amb animals s'han basat en textos històrics i representacions artístiques”. I ha afegit que “el nostre descobriment proporciona la primera evidència física que aquests esdeveniments van ocórrer en aquest període i remodela la nostra percepció de la cultura de l'entreteniment romà a l'imperi”. Per la seva banda, l'investigador a la Universitat de York i coautor de l'estudi, Malin Holst, ha explicat que “les marques de mossegada van ser probablement fetes per un lleó, cosa que confirma que els esquelets enterrats al cementiri eren de gladiadors, i no soldats o esclaus, com es va pensar inicialment”.
Un ‘bestiarius’
L'anàlisi d'aquest lluitador, d'entre 26 i 35 anys, revela que va viure entre el segle II i III de l'era comuna i era un bestiarius, és a dir, un gladiador expert en lluites contra animals. Les restes es van trobar per primer cop el 2004 en un dels cementiris de gladiadors millor conservats del món, Driffield Terrace. Aquell mateix any, un equip internacional d'investigadors va excavar 80 tombes on es van trobar 90 cossos, entre els quals el d'aquest gladiador, enterrat amb dos cossos més i sepultat per les restes d'un cavall. Les restes mostraven que havia estat decapitat, segurament després que el d'aquest gladiador, enterrat amb dos cossos més i sepultat per les restes d'un cavall. Aquesta decapitació formaria part d'un tipus de ritual funerari. “Ara podem començar a fer-nos una millor imatge de com eren aquests gladiadors a la vida”, ha apuntat Malin Host. I ha afegit que “també ens permet confirmar la presència de grans felins i potencialment d'altres animals exòtics en amfiteatres a ciutats com ara York”.
A més, l'esmalt de les dents dels cossos trobats al cementiri ha revelat que els individus procedien d'una gran diversitat de províncies de l'imperi romà, i pertanyien a homes de complexió robusta i forta, segurament a conseqüència de l'entrenament al qual se sotmetien, i que tenien marques de ferides associades a violència. Els ossos de l'individu mostraven diverses lesions, que els investigadors van considerar que semblaven de felins, els van comparar i van concloure que així era. Els investigadors assenyalen que el fet que a York hi hagués personalitats distingides de l'Antiga Roma, com ara generals i polítics, inclòs Constantí, va contribuir que s'hi celebressin espectacles d'aquest tipus, que formaven part de la “vida social”. Així ho considera John Pearce, investigador del King's College de Londres i coautor del treball.