Destrossar una reixa, colar-se al subsol, fugir d'un vigilant, encarar-se als viatgers, fer una pintada i, sobretot, sobretot, fotografiar-ho per penjar-ho a la xarxa. Aquest és l'objectiu final dels actes vandàlics que des de fa setmanes pateix el metro de Barcelona i que comporten situacions de perill tant per als treballadors com per als viatgers.
Aquests grups, a qui TMB ja no considera grafiters sinó vàndals, pretenen mostrar la seva gesta al món i tenen en les xarxes socials el seu gran aliat. L'última fita, la fotografia que fa uns dies apareixia en un compte d'Instagram i en la qual es veien tres persones despullades pintant un vagó del metro de Barcelona.
TMB no té constància d'aquest incident, però reconeix que és a les seves estacions, probablement a les línies automàtiques, L9 o L10.
Instagram és ple de fotografies que recullen les accions de grafiters que ja no fan pintades reivindicatives sinó que imprimeixen la seva signatura per deixar constància que han passat per allà.
Com ja va avançar El Nacional, TMB denuncia l'actitud violenta d'aquests grups, que cada vegada afegeixen més perill a les seves accions: si la tensió està donada, si per arribar al metro han de despenjar-se per parets, si és de dia, si hi ha trens en circulació, si els vagons estan plens... són situacions que afegeixen èpica a l'acció.
De fet, donant un cop d'ull a les xarxes, hi ha qui etiqueta el seu grafit amb el hashtag #intraffic per referir-se que el servei de metro és en funcionament mentre realitzen el seu grafit.
Més risc, més reconeixement
Segons el professor de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Ferran Lalueza, les xarxes han donat a aquest fenomen "una dimensió que no tenia". Aquest tipus de grafiters ja no han de conformar-se "en un espai de proximitat i sense transcendència; ara poden comparar-se en l'àmbit global perquè el públic és global i això els fa entrar en una competició insana", explica Lalueza.
El professor creu que el vessant artístic del grafiti "s'ha deteriorat" i que allò que acaba sent aplaudit és el caràcter "vandàlic i de risc". Per Lalueza, cada vegada és més complicat aconseguir el reconeixement social a les xarxes i això fa que hi hagi un interès per "veure qui la fa més grossa". "La nostra capacitat per sorprendre'ns està limitada. Fa tres o quatre anys ens sorprenien coses que ara ja no ens afecten, per tant, per aconseguir més nivell d'atenció i de reconeixement, cal arriscar-se més".