La mort del papa Francesc marca l’inici d’un estricte i meticulós procés que ha de culminar amb l’elecció d’un nou pontífex per garantir la continuïtat del lideratge espiritual de l’Església catòlica. Després de la confirmació de la mort del Papa, tasca que ha recaigut sobre el camarlenc de la Santa Església romana, el cardenal Kevin Joseph Farrell, es posa en marxa un protocol que combina tradició i espiritualitat, i una sèrie de cerimònies per acomiadar el papa sortint i l’elecció del seu successor. L’Església entra en un període de transició marcat per aquests rituals solemnes, la suspensió temporal del govern papal i la preparació per escollir al seu successor a través del conclave.
🔴 Mor el papa Francesc, DIRECTE | Reaccions i última hora del Vaticà
⚫ L’Església espanyola plora la mort de Francesc i demana un nou Papa que "continuï la comunió missionera”
Amb la mort del pontífex, es declara la Seu Apostòlica Vacant, el període en el qual l’Església catòlica manca de Papa i es prepara per escollir el seu successor. Durant aquest temps, cap de les funcions papals pot ser assumida per cap altra persona, i l’administració ordinària del Vaticà queda en mans limitades. La majoria dels càrrecs vaticans queden suspesos; només el camarlenc i alguns alts càrrecs mantenen funcions administratives bàsiques.
Rituals, vetlla i funeral
Els rituals immediats inclouen la destrucció de l'anell del Pescador i el segell papal, símbols de l’autoritat pontifícia, i se segella la cambra i l'estudi del Papa, l’anunci al món de la notícia a la ciutat de Roma i a la resta del món, i el tancament parcial del Portó de Bronze del Palau Apostòlic i repicar de la campana major de Sant Pere.
El cos del papa Francesc ha de ser embalsamat i preparat amb els ornaments episcopals, que inclouen la sotana blanca, el solideu (un petit barret blanc) i l'estola (una banda de roba que s'usa al voltant del coll). El cos de Bergoglio serà exposat durant tres dies en la Basílica de Sant Pere per a la veneració de tots els fidels, dels dignataris i dels líders d’altres països i religions que viatjaran al Vaticà per rendir-li homenatge. A més de l'exposició pública del cos, es duen a terme vigílies de pregària i misses a la Basílica de Sant Pere i a esglésies de tot el món per commemorar el Papa mort i pregar per la seva ànima. L'Església catòlica observa un període de dol de nou dies, conegut com a novemdials.
El funeral solemne se celebrarà entre el quart i el sisè dia després de la mort, seguint l'Ordo Exsequiarum Romani Pontificis, el llibre litúrgic que Francesc va actualitzar el 2024 per simplificar el ritu. El funeral és presidit pel degà del Col·legi de Cardenals i tindrà lloc a la Basílica de Sant Pere. Després de la missa exequial, el cos ha de ser dipositat en una triple caixa (xiprer, plom i noguera) i enterrat al lloc que el mateix Papa hagi designat. Però Francesc, per decisió pròpia, ha canviat aquest protocol. Va eliminar els tres fèretres tradicionals, substituint-los per un sol taüt de fusta amb interior de zinc. El cos tampoc no s'exposarà sobre una estructura elevada coberta de draps, sinó que estarà al nivell del sòl. I en lloc de ser enterrat a la cripta de Sant Pere, on descansen molts altres pontífexs, va triar ser enterrat a la basílica de Santa Maria la Major per la seva devoció per la verge Salus Populi Romani, la imatge del qual es venera en aquesta basílica.
Conclave: tancats a la Capella Sixtina
El camarlenc convocarà als cardenals a Roma per preparar el conclave, l’assemblea encarregada d’escollir al nou pontífex. El conclave s'inicia entre 15 i 20 dies després de la mort del pontífex, encara que es pot avançar si tots els cardenals són presents. Durant les congregacions generals prèvies, els cardenals debaten sobre el futur de l'Església abans de procedir a l’elecció.
El procés d'elecció del nou pontífex recau exclusivament al Col·legi Cardenalici, sota normes específiques establertes a la constitució apostòlica Universi Dominici Gregis. Actualment, hi ha 252 cardenals, però no tots tenen dret a vot. Només participaran els cardenals menors de 80 anys, i actualment hi ha 137 cardenals que compleixen aquests requisits. Tot i que en teoria qualsevol home batejat pot ser escollit Papa, en la pràctica els candidats són els cardenals presents en el conclave.
La mecànica del conclave està envoltada de cert misteri. Els electors es tanquen a la Capella Sixtina sense contacte amb l’exterior, sota mesures de seguretat que inclouen inhibidors de senyals. El ritme de votacions és de fins a quatre diàries (dues matutines i dues vespertines) i cada cardenal escriu el nom del seu candidat en una papereta amb la frase Eligo in Summum Pontificem. Perquè l’elecció prosperi, es necessiten dos terços dels vots (almenys 80 si hi ha 120 electors). Si després de 3 dies no hi ha consens, s'introdueix un sistema de votació entre els dos candidats més que han rebut més suport.
Fumata negra i fumata blanca
Les votacions van acompanyades de símbols claus, la fumata negra i la fumata blanca. Si la votació ha acabat sense acord, s’utilitzen substàncies químiques per enfosquir el fum i provocar la fumata negra. Si la votació ha estat exitosa, també s’utilitzen compostos químics que aclareixen el fum per crear la fumata blanca. Després d'assolir la majoria, el cardenal degà li pregunta a l'elegit: “Acceptes la teva elecció canònica com a Summe Pontífex? Si accepteu, escolliu el nom papal i rebeu la sotana blanca. Quan s'ha triat el nou Papa i aquest ha acceptat l'elecció, s'anuncia a la multitud reunida a la plaça de Sant Pere amb les paraules en llatí Habemus papam (“Tenim un Papa”), seguit del nom de pila del cardenal electe i el nom papal que ha triat. Aquest anunci ho fa el cardenal protodiaca, que és el cardenal diaca de major rang.