Des de 1956, el Vaticà era coneixedor dels abusos sexuals a menors perpetrats pel sacerdot mexicà i fundador dels Legionaris de Crist, Marcial Maciel (mort l'any 2008), un depredador sexual que va tenir relacions amb dones, fills secrets i que a més utilitzava drogues. Fins a l'any 2006 no va rebre cap mena de càstig amb l'arribada de Benet XVI, és a dir, el Vaticà va encobrir els seus delictes durant 50 anys, període en el qual va agredir desenes de menors i comptant amb la protecció de la cúria. Així ho demostren els documents de l'Arxiu Secret del Vaticà que ha publicat aquest diumenge el diari italià Corriere della Sera. Un document de 1956, signat pel número 3 de la Congregació per als Religiosos, Giovanni Battista Scapinelli, assenyala que Maciel ha arribat a Roma després de ser suspès pel Papa "per motius coneguts pel Sant Pare" i amb l'objectiu d'obligar-lo a "curar-se". En aquest escrit, apunta que quan arribi li ordenarà "curar-se i abandonar qualsevol contacte amb els seus alumnes" i afegeix que si no es presenta en un període de dos dies, se li exigirà que se sotmeti a una curació o quedarà suspès per "les greus raons exposades".
Encobriment dels delictes
El document dona detalls inèdits d'uns fets que ja es coneixien, una primera investigació oberta el 1956 al Vaticà contra Maciel, tant per pederàstia com per dependència a les drogues, que va quedar en res el 1959, després de la mort de Pius XII. A més, corroborà que els alts càrrecs de l'església eren coneixedors dels abusos i els van ocultar. El Corriere contrasta els documents amb un llibre obra d'Alberto Athié, José Barba i Fernando M. González, en què es revelaven 211 documents, filtrats des del Vaticà, i es denunciava que ja hi havia denúncies contra Maciel des de 1944, tres anys després de la fundació els Legionaris de Crist. Ja l'any 2019, el cardenal brasiler Joao Braz de Aviz, prefecte de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada, va admetre a la revista espanyola Vida Consagrada, que des de 1943 el Vaticà tenia proves sobre els abusos de Maciel. “Qui ho va encobrir era una màfia, no representava l'Església”.
La comparació entre la versió retocada i l'original situa l'inici de l'encobriment de cas, segons el mitjà italià, perquè les anotacions i els escrits a mà de l'autor reflecteixen que el 2 d'octubre de 1956, l'alt càrrec es va reunir amb Maciel i el seu protector, el cardenal ultraconservador Giuseppe Pizzardo, i el document és modificat, s'eliminen les més controvertides i desapareixen les ordres inicials, i només es queden les ordres que indiquen que s'han de curar. El mateix bisbe, afirma en un altre document, que l'arquebisbe de Mèxic és "hostil" a Maciel, perquè era contrari al seu nomenament. En un altre text, s'acusa Federico Domínguez, secretari personal del religiós en els seus inicis i un dels primers a denunciar-lo, de ser "l'ànima negra de la conjura contra Maciel". El Corriere també indica que el número dos de la Secretaria d'Estat amb Joan XXIII, Angelo Dell’Acqua, el va convèncer per no suspendre a Maciel, i després altres alts càrrecs sempre es van ocupar de desactivar qualsevol acusació que arribés a Roma. En declaracions a El País, l'oficina internacional de comunicació de la congregació valora les publicacions: "Avui sabem que la informació sobre la doble vida de Maciel és certa. Aquesta informació de la qual es parla és coherent amb les raons, ja conegudes, per les quals la Santa Seu el 1956 va apartar Marcial Maciel del govern de la Congregació i va realitzar dues investigacions a la mateixa (dues visites apostòliques). És informació que ja va ser publicada a internet el 2012, per fonts no oficials. En la Legió de Crist no cessem en el nostre desig de conèixer qualsevol revelació sobre el nostre passat que ens permeti conèixer i poder viure en la veritat sobre la nostra història, i agraïm a la Santa Seu l'obertura el 2020 d'aquests arxius i la possibilitat d'accés a la documentació".
Després de comprovar tots els documents, assenyala tres motius pels quals es va encobrir durant més de 5 dècades aquest sacerdot. En primer lloc, que Maciel era un gran reclutador de vocacions i sacerdots en un moment de crisi de vocacions a Mèxic. Dos, que el líder dels Legionaris atribuïa les acusacions a conspiracions de comunistes. I tres, que Maciel es va convertir en una màquina de recaptar diners amb els quals, a més d'obrir seminaris i centres, comprava voluntats al Vaticà.