La gran velocitat de recuperació de biodiversitat a la zona del volcà de La Palma sorprèn els científics. En aquest sentit, Manuel Nogales, de l'Institut de Productes Naturals i Agrobiologia del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), admet que pensava que la flora i la fauna "trigarien més" a créixer després d'un escenari de destrucció tan extrema com és una erupció volcànica. 

Els especialistes liderats pel CSIC que treballen sobre el terreny estan constatant la "increïble" capacitat d'adaptació d'algunes espècies, tant vegetals com animals. Els pins en són un bon exemple. I és que han començat a créixer pins als 500 metres més propers al volcà. Fins i tot, se n'han detectat brots a la mateixa vora de la cara interna del volcà. Per contra, Nogales estima que al voltant del 70% d'aquests pins probablement "no se'n surtin" perquè s'han anat assecant al llarg de l'estiu.

Però, com és possible que hagin pogut brollar pins en una zona tan devastada com la del volcà de La Palma? Doncs bé, Nogales explica que els pins brollen gràcies les cèl·lules parenquimàtiques, amb capacitat per resistir altes temperatures. Segons ell, la clau de volta per la seva supervivència és si l'arrel va resistir o es va carbonitzar. En aquesta línia, Nogales apunta que, a hores d'ara, el percentatge d'afectació de la pineda que envolta el volcà de La Palma és del 20%, però havia arribat a ser del 100%.

Pel que fa a l'aparença del fullatge, la pineda ha passat de ser "completament marró" a "color caqui" a la primavera i "perfectament verd" a finals d'estiu.

Estudien la biodiversitat al volcà de La Palma

L'equip de científics que monitoritza la biodiversitat al volcà de La Palma fa nou mesos que analitza la seva evolució. I ho fa amb un treball de camp dividit en dues zones, alhora dividides en quadrícules de 30x30 metres. Així, duen a terme un cens periòdic de l'estat de la vegetació i de la fauna. Una d'aquestes zones és de pineda. I és la més afectada per l'emissió de gasos durant l'erupció. Val a dir que sobre els fluxos de lava encara no estan treballant perquè, segons explica Nogales, gairebé no hi ha vida a causa de l'alta calor. 

El que han pogut constatar de l'observació de la flora és que les plantes amb trets llenyosos, com les estepes, els escobons, els brucs i la tedera, són les úniques que han pogut sobreviure als voltants del cràter. Una mica més lluny hi ha profusió de verodes, retames i tabaibes, però les herbàcies van desaparèixer a causa de la calor o perquè van acabar sepultades per les tones de cendres que va expulsar el volcà.

Els llangardaixos, els més amenaçats

L'erupció del volcà de la Palma també ha tingut un efecte directe en la fauna de la zona del volcà. Sobretot, ha estat molt negatiu per rèptils com els llangardaixos. La cendra va tapar molts dels seus refugis, de manera que alguns exemplars no van poder sortir i van morir. I i d'altres no van poder entrar-hi per protegir-se dels seus depredadors, les aus de presa. Altres van morir per inanició perquè la vegetació o els insectes dels quals s'alimenten van desaparèixer en "una mena de col·lapse ecològic".

Respecte a la presència d'invertebrats, continuen sent "molt escassos" a l'entorn més proper del volcà. Només es poden veure exemplars d'invertebrats de talla gran o que tinguin bona capacitat de vol com per exemple libèl·lules, llagostes i alguns escarabats amb ales.

Finalment, pel que fa a les aus, apunta Manuel Nogales, "van escapar millor" gràcies a la seva mobilitat. Algunes espècies van trigar uns quatre mesos a tornar als seus hàbitats i d'altres van haver d'adaptar la seva dieta "en funció del que la lava matava". Les gavines, per exemple, van adaptar "gairebé cada dia" la seva dieta per menjar crancs, lapes o peixos.

Una gran colonització sota el mar

Sota el mar, el ritme de recuperació també és molt ràpid. Eugenio Fraile, investigador de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO), explica que al cap de quatre mesos, a la zona de les fajanas (petites illes originades per l'acumulació de lava solidificada al mar) s'hi ha pogut veure "una colonització tremenda", sobretot d'"organismes oportunistes", amb cicles de vida curta, com bacteris, hydrozoa, cnidaris, poliquets, petits mol·luscs i microalgues. Aquests organismes, indica Fraile, són "la base" sobre la qual se sustentarà la nova colonització de les fajanas. Seran el substrat del qual s'alimentaran els peixos.

Amb tot, Fraile assenyala que a les fajanas ja es poden veure peixos, però "estan de pas. No s'hi queden perquè no hi ha res a menjar" allà.