L'oci nocturn no obre les portes des de fa un any i mig. És el sector més castigat per aquesta pandèmia a Catalunya i el qui ha rebut la negativa, de forma continuada, per reobrir les seves portes. ElNacional.cat ha volgut parlar amb ells però fer-ho, a la vegada, amb molts dels qui fins abans de la Covid-19, eren els seus clients i que ara es reuneixen de forma il·legal als carrers per fer botellot, escoltar música i ballar.
Dissabte vam viure la nit barcelonina amb la Verónica Martínez García, empresària de l'oci nocturn i propietària de la discoteca Cocoa de Mataró. El nostre punt de partida va ser la plaça Sant Jaume, on acampa amb altres persones del ram, amb l'objectiu de protestar per les mesures que afecten el seu negoci. També estaven en vaga de fam però aquest dilluns van decidir aturar-ho perquè s'ha complert una de les seves primeres demandes: reunir-se amb el Govern de la Generalitat. Malgrat que, de moment, no canviaran les coses i seguiran tancats.
Anem de botellot amb una empresària de l'oci nocturn
L'empresària ens demana que li diguem Vero, i així ho fem. Tot i portar quatre dies sense menjar, se la nota amb ganes de seguir lluitant pel que considera que és una "causa justa". Hem escoltat moltes vegades els empresaris de l'oci nocturn però ho volem fer en un context que ens aporti una mirada més completa. Li proposem fer una volta pels carrers del Gòtic i Ciutat Vella i trobem un botellot d'unes 200 persones a les escales de la Catedral de Barcelona.
"Pago uns impostos i dius 'cony i jo soc propagació del virus?'"
Li 'plantem' la imatge davant seu i li demanem que ens expliqui quines sensacions se li desperten veient la festa improvisada que s'ha muntat en ple carrer: "És complicat veure-ho, estic pagant uns impostos i dius cony i jo soc propagació del virus? Que algú vingui i m'ho expliqui".
Com canviaria aquesta imatge si la festa fos a la teva discoteca? "Tindria un equip de seguretat perquè tots estiguessin amb el seu grup tancats i una mascareta en el moment que no estiguin bebent. Estic emprenyada per tot. I a ells els entenc que ja no poden més perquè necessiten una solució".
"No vull ajudes de ningú"
Per situar-nos, repassem unes xifres que ens contextualitzen. En aquests moments, hi ha 36.000 persones que depenen laboralment de l'oci nocturn. I l'any i mig que porten en suspens, ha suposat baixar la persiana del negoci però no físicament.
La Vero assegura que té despeses enormes: "Aproximadament pago 60.000 euros per tenir la porta tancada però no tancar el meu somni. Entre llum, impostos, lloguers, etc. Hem rebut ajudes, evidentment però no arriben ni a un 10%. No vull ajudes de ningú, vull que em deixin treballar amb seguretat i no em tornin a tancar. Obrir i tancar un negoci, són unes despeses molt difícils d'assumir a dia d'avui".
"El primer cap de turc som nosaltres i el segon la policia"
Mentre decidim apropar-nos a la festa, veiem un furgó dels Mossos passar per davant de la Catedral. S'atura uns segons i continua, sense avisar a les persones que allò que estan fent és il·legal. Li preguntem a la Vero pel que acaba de veure: "Considero que el primer cap de turc som nosaltres i el segon la policia. Ells mateixos estan demanant que s'obri l'oci nocturn perquè no tenen efectius. Potser sí tenen força per dissoldre-ho però amb cop de porra i tampoc està ben vist".
Altres protagonistes indirectes d'aquesta estampeta són els venedors ambulants: "S'està potenciant la venda il·legal. Realment no ho podem comprendre. Ho vull fer bé i amb unes mesures, oferir seguretat als meus clients, festa i diversió evidentment. Però vull seguretat. L'oci nocturn també ofereix base de dades que ningú ho fa. Què més volen? Això és una dictadura!".
Finalment, la mateixa Vero ens proposa parlar amb ells i ens quedem amb tres persones prou representatives del que és un botellot. No cal anar a trobar el vandalisme amb què desemboquen moltes d'aquestes trobades. La pràctica d'aquestes concentracions és il·legal des d'un inici i el soroll o la brutícia ja són elements suficients per veure que és una anomalia que es repeteixi cada setmana.
"Si em ve la policia li diré que tinc ganes de ballar"
Primer parlem amb la Maria, té 54 anys: "Passava per aquí, tenia moltes ganes de ballar i dic vull ballar. La música és llibertat, et dona una sensació que em venia molt de gust tenir. Em solidaritzo amb ells. Estic aquí perquè no tinc un local. He desitjat ballar i quan ho desitges, passa". I precisament, aprofitant que els Mossos passaven per allà respon: "Si em ve la policia li diré que tinc ganes de ballar i passar-m'ho bé".
Dos amics, l'Álvaro i en Bruno prenen un gintònic, amb copa baló incorporada. L'Álvaro era cambrer d'una discoteca abans de la pandèmia: "Estic bebent i podria estar tranquil·lament a una terrassa d'un bar. Hi ha molta gent que viu d'això. Estem aquí perquè no hi ha res obert. No trobo la diferència entre estar aquí i una terrassa".
I en Bruno s'hi suma: "Això no és segur ni legal està al carrer. Jo personalment trobo a faltar sortir i estar en un àmbit nocturn. Si ens donessin una opció ho faríem bé, la vida funciona per sentit comú. Trobo a faltar estar a les fosques, dins un lloc d'algú que està pagant una rendibilitat".
"Hem vingut a Barcelona per l'aniversari d'un amic i tot el dia estem a l'hotel"
La quota turística tampoc falta a les escales de la Catedral on parlem amb francesos, belgues i un grup de nois d'Estònia que estan de celebració: "No hi ha llocs on pots veure. No dic vodka, només alguna cosa més suau com un cava. És molt avorrit tot això, hem vingut a Barcelona per l'aniversari d'un amic meu i tot el dia estem dins l'hotel. Sí, és un problema la Covid-19 però no sé si aquí estem realment segurs", assegura en John que ha decidit comprar unes copes de cava de vidre per dignificar una mica més el moment.
Un dels altres protagonistes secundaris són els escombriaires. Justament passa un equip que recull cartrons i llaunes però no s'apropa al botellot. El Javier, conductor d'aquest equip, ens explica com s'ho faran: "A nosaltres ens perjudiquen en la brutícia que deixen. Hi ha molta més feina. En el cas dels restauradors, els entenc perfectament. Quan acabin, hem de netejar. Si acaben a les sis del matí, haurem d'estar fins aleshores perquè això no pot quedar brut. Estan permetent que la gent surti al carrer. El prejudici és global, no només a nosaltres. Afecta a tota la ciutadania".
Ja portem una hora voltant, el rellotge de la plaça Sant Jaume indica que és un quart de dues de la matinada i la Vero treu les seves pròpies conclusions: "La gent està molt cremada, el que vol és ser lliure. I si els acompanyem amb un respecte als altres, potser ho farien millor. Ens queda molt cor, benzina poca. Assumim unes despeses molt heavies i continuem pagant la culpabilitat i és trist perquè s'ha demostrat que no som la causa de la propagació".
A les portes de la Mercè aquest mes de setembre, la Vero llança un avís: "Si tenim por a una sisena onada i per això no podem treballar per què s'ha de celebrar la Mercè? Que em responguin a això".