En un moment en el qual tants municipis debaten sobre si mantenir o no el disruptiu so de les campanes de l'església o les esglésies locals, a Vic s'ha blindat aquest patrimoni. El darrer ple de l'Ajuntament de Vic ha aprovat per unanimitat declarar bé cultural d'interès local el so de les campanes, una iniciativa sorgida a proposta del grup de campaners de la ciutat. Amb aquesta declaració, el consistori també espera poder garantir la continuïtat de la seva tasca. En l'actualitat, Vic té una dotzena de campaners i una setantena de campanes, que formen part del dia a dia de tothom a la localitat en la seva tasca d'assenyalar les hores o per avisar que algú s'ha mort.
El patrimoni de campanes de Vic el conformen una setantena d'exemplars que van des de l'Edat Moderna —la Catedral té una campana del 1532— fins a una nova, adquirida recentment de segona mà per part de l'Església dels Dolors. Darrere la voluntat de declarar bé cultural el so de les campanes, hi ha l'interès per documentar, fer inventari i explicar cada exemplar, alhora que també per descobrir com eren alguns tocs, i poder-los recuperar. Un exemple d'un toc que ja s'ha recuperat i que els campaners ja han posat en pràctica és el toc manual de les campanes en honor a Santa Bàrbara, que van recuperar el Dijous Sant de la Setmana Santa de l'any passat amb la motivació de demanar pluja.
Per qui toquen les campanes
Un dels campaners de Vic, Miquel dels Sants Canyelles, ha celebrat la declaració com a bé d'interès cultural local de les campanes en declaracions a l'ACN, ja que ha assegurat que "acompanyen molt i donen al nucli antic una música molt especial". Dels Sants Canyelles, que també és cronista local i rellotger de la Catedral, explica que fa temps, amb la progressiva desaparició de la figura dels campaners de la ciutat, tenia l'"anhel" de fer alguna cosa per preservar el toc de les campanes.
D'altra banda, Michel, campaner, músic i estudiós de l'art, ho referma també en declaracions a l'ACN: "Que es pugui tornar a sentir el campanar de la catedral és un goig, perquè durant 30 anys no se sentia gaire bé, o de manera esporàdica". El campaner afegeix que les accions que han anat fent des que es van constituir com a grup, com el toc de campanes per Cap d'Any o el repic de campanes per Setmana Santa, "il·lusionen" la gent. I es mostra orgullós de poder contribuir a la recuperació d'aquest patrimoni. "La gent se sorprèn perquè es tornen a sentir els campanars", destaca.