Miguel Ángel Hurtado, que ha denunciat que va ser víctima d'abusos sexuals per part d'un monjo de l'abadia de Montserrat, ha assegurat aquest dilluns que només han sortit a la llum pública una minoria de casos com el seu, que representen únicament "la punta de l'iceberg". També ha recriminat a l'abadia que "els importa més la reputació de la institució que protegir els menors".

Ho ha dit en una roda de premsa en la qual ha detallat que va ser víctima d'abusos per part d'un monjo de l'abadia de Montserrat el 1998, delicte que va ser ocultat durant 20 anys pels responsables del monestir benedictí, que van permetre que el presumpte abusador, el pare Andreu Soler, seguís en contacte amb menors.

Hurtado afirma que desconeix si algun altre menor va ser víctima d'abusos, però ha recordat que el pare Soler va ser responsable del moviment escoltista de l'abadia durant 40 anys i durant tot aquell temps va estar en contacte amb joves. "Va tenir temps de fer molt de mal", ha lamentat.

Per això, ha ofert un compte de correu electrònic perquè totes aquelles persones que hagin estat víctimes del sacerdot es posin en contacte amb ell.

Que l'abús no prescrigui

Això no obstant, ha advertit que les víctimes necessiten molt temps per reconèixer públicament els abusos que han patit i, per això, ha demanat que el termini de prescripció dels delictes de pederàstia comenci a comptar quan la víctima hagi complert els 50 anys.

Hurtado és també promotor de la campanya "elabusonoprescribe" amb la qual està recollint firmes a la plataforma Change.org perquè considera que el termini dels 30 anys que preveu la llei de protecció a la infància que prepara el govern espanyol no és suficient.

Ha argumentat que les víctimes tarden molts anys a reconèixer públicament els abusos que han patit i que molts ho fan quan tenen 30 o 40 anys, s'han independitzat i han creat una família i fins i tot tenen fills petits, amb la mateixa edat que ells tenien quan van ser víctimes.

La llei que està pendent de tramitació estableix que els delictes de pederàstia prescriguin entre 5 i 15 anys després que les víctimes compleixin 30 anys, segons la gravetat del delicte.

No obstant això, aquests casos poques vegades es consideren molt greus, ja que per a això ha d'haver existit violència i ―ha explicat― la majoria d'aquests abusos són comesos per persones pròximes a les víctimes, que no han d'usar la violència física.

Així, ha avançat que acudiran al Congrés dels Diputats en el mes de febrer per presentar les firmes recollides fins al moment i que donen suport a aquesta proposta avalada per organitzacions com Save the Children.

Estructura de poder que protegeix els criminals

Ha anunciat, també, la creació de l'Associació Nacional Infàncies Robades (ANIR), que aglutina víctimes de pederàstia, amb la qual volen unir les seves veus per treure a la llum pública tots els casos d'abusos a menors en el si de l'Església a Espanya.

"A la llum pública només han sortit una minoria de casos, només la punta de l'iceberg, però no sabem la dimensió de l'iceberg", ha advertit Hurtado, qui ha assegurat que no es tracta només de quatre "pomes podrides", sinó d'"una estructura de poder que protegeix els criminals".

Des d'aquesta associació volen actuar com a lobby davant l'Estat i l'Església, per instar aquestes institucions a crear una "Comissió de la veritat" i conèixer l'"extensió" dels delictes de pederàstia comesos en el si de l'Església.

També acudiran al febrer a Roma, on el Vaticà celebrarà una reunió convocada pel papa Francesc amb els presidents de totes les Conferències Episcopals per parlar dels casos d'abusos.