El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, va anunciar a principis de juliol que la institució atorgarà la Medalla d'Honor en categoria d'Or —el reconeixement més important— al Monestir de Montserrat per la seva tasca "en la promoció de la cultura, la pau i la justícia social". Rull també va destacar el seu paper en "la defensa de la llengua catalana, la cultura i les llibertats col·lectives dels catalans". El reconeixement, que no compta ni amb el suport del govern espanyol ni amb el de les associacions de víctimes, ha indignat a les persones afectades, ja que l'abadia de Montserrat és una de les institucions religiosos on almenys 14 nens van patir agressions sexuals, que segons denuncien les víctimes els seus dirigents van "ocultar i encobrir". Els afectats per la pederàstia a l'església lliuraran una carta als membres de la Mesa per aconseguir que la Cambra faci marxa enrere, segons avança El Periódico. L'escrit està signat per Miguel Hurtado (víctima a Montserrat), Alejandro Palomas (agredit en un col·legi de La Salle), Manuel Barbero (pare d'una víctima en els Maristes) o Jordi de la Mata (abusat als Jesuïtes), entre altres.
Els abusos a Montserrat
En l'escrit que les víctimes presentaran al Parlament recorden als diputats que l'abadia de Montserrat ha estat "la zona zero a la crisi dels abusos", ja que el responsable del grup de scouts, Andreu Soler, va abusar d'almenys 12 menors al llarg de 30 anys. A més, un altre dels monjos benedictins de l'abadia (el pare V.T.M) va admetre haver abusat de dos escolans a finals dels anys 70. Segons denuncien a la missiva, en els dos casos els màxims responsables de Montserrat "van ocultar, van silenciar i van encobrir els fets, per evitar que sortissin a la llum i evitar un escàndol de reputació". Quan va esclatar l'escàndol amb els abusos a Montserrat denunciats per Miguel Hurtado van sortir altres casos, i l'abadia va nomenar una comissió de transparència "formada per membres triats a dit pel monestir" i no realitzar una investigació independent, tal com van exigir les víctimes.
L'escrit denuncia que davant d'aquesta situació, la comissió "es va limitar a culpar al mort" i l'abat de l'època, Josep María Soler, "es va limitar a demanar perdó a les víctimes", encara que va reconèixer que "els mecanismes de control i supervisió van fallar". En aquest sentit, denuncien que "la conclusió lògica que una institució reconegui que un dels seus integrants és un depredador sexual i que ha pogut cometre crims perquè els mecanismes de control i supervisió van fallar, és que té l'obligació moral de reparar íntegrament les víctimes. La realitat va ser diametralment oposada". Hurtado va recórrer a la jurisdicció civil per reclamar una indemnització i l'abadia s'hi ha oposat assegurant que els "possibles abusos" estan prescrits. La carta conclou amb una crida al Parlament perquè "reconsideri la seva decisió" i no tirin "més sal a les ferides" de les víctimes. I apunten "posin-se del costat correcte de la història i retirin la medalla d'Or a l'Abadia de Montserrat".