L'Associació Víctimes del Terrorisme (AVT) ha demanat 9 anys de presó per a l'exmembre d'ETA José Antonio López Ruiz, àlies 'Kubati', i per a Oihana Garmendia Marín, Haymar Altuna, Oihana San Vicente Saez de Cerain, Carlos Saez de Egilaz Murgiondo y Felipe San Epifanio San Pedro per organitzar 120 actes d'homenatge a presos d'ETA entre 2016 i 2020, coneguts com a 'ongi etorri'. A través d'un comunicat, l'entitat ha detallat que en el seu escrit d'acusació sol·licitava penes de 6 anys pel delicte constitució de grup criminal i de 3 anys pel delicte continuat d'humiliació a les víctimes i enaltiment. L'acusació se centra en les responsabilitats dels acusats —membres de la Comissió presos de Sortu— a la dinàmica Kalera Kalera, "encarregada de l'organització dels actes d'homenatge a terroristes des de 2016, moment en el qual l'última associació creada per a la defensa dels presos etarres, Herrira, va ser il·legalitzada".
Segons explica l'entitat al comunicat, "així mateix, es posa l'accent principalment en la importància que els actes d'homenatge a terroristes quan surten de presó o quan moren, juga en favor de l'estratègia orquestrada per ETA per a la legitimació de la seva activitat criminal a més de per mantenir cohesionat al col·lectiu de presos d'ETA i al seu entorn".
Efecte dels homenatges a les víctimes
L'associació destaca "l'impacte negatiu" que aquests homenatges provoquen en les víctimes del terrorisme, tal com ho evidencia l'informe pericial que consta a les actuacions "sobre l'impacte psicològic dels actes de rebuda i homenatge en les víctimes del terrorisme d'ETA". I afegeix que "a més d'un delicte de constitució d'organització criminal, se centri en un delicte continuat d'humiliació a les víctimes i d'enaltiment dels quals han participat en actes terroristes". En la interlocutòria per la qual es va acabar amb la investigació, el jutge Manuel García Castelló explicava que, en la condició de membres de la Comissió de Presos de Sortu, 'Kubati' i Garmendia Marín, juntament amb la resta d'investigats, van desenvolupar una activitat "tendent a organitzar de manera sistemàtica i sistematitzada els actes d'homenatge als presos, valent-se a vegades de la dinàmica Kalera Kalera i en altres ocasions d'altres moviments socials o associacions, en funció de les necessitats del moment concret".
Així doncs, la interlocutòria apuntava que el desenvolupament de l'organització dels 'ongi etorris' i altres actes d'homenatge als presos de la banda terrorista es va realitzar, "a través de normes estrictes tant referent a quins presos es rendia tribut com pel que concerneix com s'havia de desenvolupar l'homenatge. Així, respecte del primer, explicava, només van ser tributaris d'homenatge aquells presos que s'havien mantingut durant la seva captivitat dins de la disciplina del col·lectiu de presos".