Ara mateix a Catalunya hi ha 1.871 bomberes i bombers voluntaris, persones que ens salven la vida sense rebre res a canvi i que dediquen el seu temps lliure a protegir-nos a nosaltres i la nostra terra. Però no, “res a canvi” no seria la millor expressió. Tots ells diuen que tornarien a dir mil cops sí. La resposta és unànime i els motius, infinits. Per què val la pena ser bomber voluntari? Ens ho expliquen ells mateixos.
En les darreres setmanes hem recorregut el país per descobrir què i qui són. En aquest viatge hem trobat persones amb molta vocació i valentia, però, sobretot, amb un cor enorme. Gratitud, vitalitat, solidaritat, companyonia, confiança, treball en equip, satisfacció… Són diverses les paraules que els voluntaris fan servir per definir per què val la pena dedicar el seu temps lliure a salvar vides, però tots coincideixen en la mateixa sensació d’un “nosequè que et surt de dins” que enganxa, apassiona, i que només es pot sentir si ets un d’ells. “Jo no podria aclucar els ulls a la nit si sabés que passa alguna cosa i no hi vaig. M’és inevitable. Conec la gent i la terra, i no podria dormir si sé que puc ajudar i no ho faig”, afirma amb gran contundència en Jordi Llauradó des de Pinós.
El temps no és infinit. És possiblement el bé més valuós de l’ésser humà i com invertir-lo és, sens dubte, la decisió més important que prenem dia rere dia a la vida. El temps ens pertany i regalar-lo (o regalar-te’l) és el present més preuat que pot existir. Tanmateix, els bombers voluntaris ens el lliuren a tots sense cap condició, només per pur compromís social i estima al territori. “Jo m’he saltat moltes coses importants per ser bomber voluntari. Per exemple, jo soc molt del Barça i m’he perdut finals de la Champions. També vol dir sacrificar temps amb els amics i la família. Però si no ho faig, em sento malament. És inexplicable. Però és tanta la gratitud que rebem!”, relata en Pere Borràs de Tivissa, que assegura que és un sentiment compartit entre tots els seus companys i companyes.
Per què ser bomber voluntari?
Segons expliquen, les proves que s'han de superar per entrar a formar part del Cos de Bombers requereixen esforç, compromís i una preparació prèvia, però absolutament tots, alguns amb una motxilla de més de vint anys d’experiència, afirmen que "ho compensa tot". Pel Quim Argemí, voluntari del parc Camprodon, entrar al Cos va suposar “obrir una porta infinitament gran, on cada ximpleria més absurda és la millor lliçó de vida”. I la Tània Penas, companya del mateix parc, anima tothom qui tingui vocació a sumar-s’hi: “Ens falta gent, un bon planter, un bon relleu... gent del territori amb ganes. Prometo que el que aporta tot això no es paga amb diners”, afegeix entre somriures.
Ara mateix, el Departament d'Interior ha convocat 300 noves places de bombers voluntaris. El termini per presentar-s'hi ja està obert fins al dia 29 d'abril. Els aspirants, d'entrada, han de passar una prova de coneixements, una física, una psicològica, una mèdica i un examen de llengua. Si superen això, passen a la darrera fase abans de ser oficialment bombers, la de la formació. En primer lloc, han de fer un curs de formació a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i després pràctiques en un parc de bombers.